STSJ Islas Baleares 57/2014, 6 de Febrero de 2014
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2014:105 |
| Número de Recurso | 794/2010 |
| Procedimiento | PROCEDIMIENTO ORDINARIO |
| Número de Resolución | 57/2014 |
| Fecha de Resolución | 6 de Febrero de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD
PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00057/2014
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ILLES BALEARS
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SENTÈNCIA núm. 57
Il·lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Carmen Frigola Castillón.
Palma, a 6 de febrer de 2014
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 794 de 2010, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, el Sr. Sebastián representat per la procuradora dels Tribunals Sra. Adrover Thomàs i assistit per l'advocat Sr. Ferrer Ramón, i, d'altra, com a Administració demandada, el Consell Insular de Formentera, representada per la procuradora Sra. Ventanyol Autonell i assistida pel seu advocat Sr. Mir Capellà.
L'objecte del recurs és l'acord plenari del Consell Insular de Formentera, adoptat en sessió plenària del 30 de setembre de 2010, mitjançant el qual es va aprovar definitivament la revisió de les Normes Subsidiàries del municipi de Formentera. Fou publicat en el BOIB de 27 d'octubre de 2010.
La quantia es fixà en indeterminada.
El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats, previ el plantejament de qüestió d'inconstitucionalitat de l' article 9 del Decret Llei 5/2009, de 27 de novembre .
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.
4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora. Proposta i admesa que fou en forma, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.
5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 3 de desembre de 2013.
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de l'acord plenari del Consell Insular de Formentera, adoptat en sessió plenària del 30 de setembre de 2010, mitjançant el qual es va aprovar definitivament la revisió de les Normes Subsidiàries del municipi de Formentera. Fou publicat en el BOIB de 27 d'octubre de 2010.
En concret, i pel que fa al cas, en el que afecta a la nova delimitació dels Béns d'Interès Cultural amb la categoria de conjunts històrics de les esglésies de Sant Francesc, Sant Ferran i del Pilar de la Mola.
Se'ns diu que l'acord d'aprovació definitiva en relació a la nova delimitació es veu dràsticament reduït i en el cas de Sant Ferran es deixa fora del conjunt el solar de Ca ses Castellones. Acord que, en les pròpies paraules de la part actora, suposa que: "Esta vaguedad en la justificación de la modificación del ordenamiento en lo que al BIC de la Iglesia de Sant Ferran se refiere incumple por tanto la exigencia de acreditar que el nuevo planeamiento....no ha sido expresamente aprobado para modificar dicho BIC, y por tanto para evitar el cumplimiento de la sentencia de fecha 4/02/2009 ". Sentència a la qual ara, a continuació, ens referirem exposant una relació fàctica necessària per a la millor comprensió de la temàtica que ens envolta.
En qualsevol cas, l'element central, si per cas no únic, de controvèrsia gira al voltant del que considera la part actora com a inadequació del procediment per a la nova delimitació dels Béns d'Interès Cultural. En especial els articles 7 a 10, ambdós inclusius, de la Llei del patrimoni històric de les Illes Balears amb infracció clara de l'exigència contemplada al seu article 11. I hem dit "no únic", en tant com a primer altressí de la pètita de la demanda, interessa que pel Tribunal es plantegi qüestió d'inconstitucionalitat de l ' article 9 del Decret Llei 5/2009, de 27 de novembre, per estimar-se infringits els articles 9.3, 33.1 i 46.1 de la Constitució .
Per raons de tècnica jurídica processal donem resposta amb caràcter previ, i precisament, a si és possible plantejar qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional de l'article 9 del Decret Llei 5/2009, de 27 de novembre, de mesures relatives al servei públic regular de viatgers per carretera de les Illes Balears i de determinades disposicions en matèria urbanística; article 9 que s'encapçala amb la llegenda "Redelimitació pel planejament general de Formentera de l'àmbit dels tres conjunts històrics de l'illa i dels seus entorns de protecció". En ell es disposa:
"1. Excepcionalment es faculta el planejament general de Formentera perquè, amb un informe previ favorable de la Comissió de Patrimoni, efectuï una nova delimitació dels tres conjunts històrics de l'illa declarats bé d'interès cultural pel Consell d'Eivissa i Formentera el 29 de març de 1996, que substituirà l'actualment vigent. La delimitació esmentada ha d'incloure en tot cas les esglésies de Mare de Déu del Pilar, Sant Francesc i Sant Ferran, així com els elements adjacents a aquestes que, conformement a l' article 6.2 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, siguin mereixedors de protecció. L'ordenació que s'estableixi respecte dels esmentats conjunts, s'ha d'ajustar al que assenyalen els articles 39 i 41.2 de la Llei esmentada.
-
El planejament general haurà de definir, a més, per a cada un dels tres conjunts delimitats, els seus respectius entorns de protecció i establir- ne l'ordenació, conservant-ne el caràcter arquitectònic i paisatgístic, preveient espais lliures contigus a les esglésies que permetin contemplar-les adequadament contemplació i ordenant los per mitjà de tipologies edificatòries conformes amb el caràcter esmentat que, excepte consolidació majoritària en alguna illa d'una altra superior, no poden superar l'altura de planta baixa i planta pis. 3. L'ordenació que s'estableixi respecte dels teixits urbans no inclosos en l'àmbit dels conjunts ni en el dels seus respectius entorns de protecció, així com respecte dels terrenys rústics limítrofs amb ells, haurà de mantenir la silueta paisatgística del conjunt i del seu entorn de protecció.
-
En tot cas, s'han de catalogar i protegir els béns immobles de valor patrimonial existents en tota la zona objecte d'ordenació".
Cal a dir, com a qüestió d'entrada, que l' article 163 de la Constitució Espanyola ens diu:
"Cuando un órgano judicial considere, en algún proceso, que una norma con rango de ley, aplicable al caso, de cuya validez dependa el fallo, pueda ser contraria a la Constitución, planteará la cuestión ante el Tribunal Constitucional en los supuestos, en la forma y con los efectos que establezca la ley, que en ningún caso serán suspensivos".
Així també ho assenyala el paràgraf segon de l'article 35 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional :
"El órgano judicial sólo podrá plantear la cuestión una vez concluso el procedimiento y dentro del plazo para dictar sentencia, debiendo concretar la ley o norma con fuerza de ley cuya constitucionalidad se cuestiona, el precepto constitucional que se supone infringido y especificar y justificar en qué medida la decisión del proceso depende de la validez de la norma en cuestión".
La llunyana sentència del Tribunal Constitucional d'1 de juny de 1981, ja va dir que:
"la cuestión de inconstitucionalidad no es una acción concedida para impugnar de modo directo y con carácter abstracto la validez de una ley, sino un instrumento puesto a disposición de los órganos judiciales para conciliar la doble obligación en que se encuentran de actuar sometidos a la ley y a la Constitución".
Hem anat exposat a anteriors sentències, que això es derivava de la no concepció de la qüestió d'inconstitucionalitat com a una pretensió autònoma a sí mateixa deslligada del seu plantejament en el procés concret, doncs, una altra solució seria un frau, per quan seria reconèixer, indirectament, legitimitat per a interposar recurs d'inconstitucionalitat, si més no, per la via de les qüestions inconstitucionals, a altres persones i òrgans dels expressats a l' article 162.1.a) de la Constitució .
És requisit essencial, perquè hagi de ser plantejada, que la norma legal qüestionada, en realitat, pugui ser entesa com a contraria a la Constitució. Naturalment, aquesta és una facultat de discerniment jurídic confiada a l'òrgan jurisdiccional. Discerniment que ens porta a l'afirmació, en la forma i manera en què ve redactat l' article 9, i que hem transcrit amb integritat, no suposa cap mena de limitació o restricció que vulneri una norma suprema com és la Constitució . No hi ha cap referència per part de l'actora amb l'excepció a la consideració o no de la urgència o les circumstancies extraordinàries que donarien entrada al Decret llei. Són importants, sens dubte; no obstant, immediatament després, fou convalidat pel Parlament balear, segons resulta de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 19 de Enero de 2016
...Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares, en el recurso contencioso-Administrativo nº 794/2010 , sobre aprobación definitiva de las Normas Subsidiarias del municipio de Ha sido parte recurrida D. Moises representado por el Procurador de l......