SAP Barcelona 653/2012, 5 de Julio de 2012
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2012:7639 |
| Número de Recurso | 90/2012 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 653/2012 |
| Fecha de Resolución | 5 de Julio de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal. Secció desena
Recurs d'Apel·lació nº 90/12-C
Procediment Abreujat nº 506/11
Jutjat Penal nº 28 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, cinc de juliol de dos mil dotze
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 506/11 del Jutjat Penal nº 28 dels d'aquesta capital, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu dels recursos formalitzats per la respectiva representació processal dels acusats Gregorio i Patricio, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 22 de març de 2012, per delicte d'atemptat i lesions a Agents de l'Autoritat. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno a Gregorio como autor de un delito de atentado a Agente de la Autoridad, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de DOS AÑOS de prisión, con accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena, y al pago de las costas. Le condeno como autor de una falta de lesiones a la pena de 30 DÍAS de MULTA, con cuota diaria de 4 euros y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas. Como autores de una falta de hurto intentada, impongo a dicho acusado y a Patricio la pena de 15 DÍAS de MULTA con la misma cuota y rps. En concepto de responsabilidades civiles, Gregorio indemnizará al ME nº NUM000 en la suma de 386,89 euros, más sus intereses legales hasta el completo pago".
.
Contra l'esmentada resolució van interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació les defenses d'ambdós acusats. Admesos a tràmit per provisió de 24 d'abril de 2012, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per diligència de 31.5.12 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn establert, i es va assenyalar el dia d'ahir per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada per la part recurrent ni considerar-la necessària el tribunal. Tercer.- En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que escau donar per reproduït a fi i efecte d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
Recurs de l'acusat Patricio
-
La defensa del recurrent fonamenta l'apel·lació en un únic motiu a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre, consistent en: Error en la valoració de la prova per part del jutge penal en relació a l'autoria compartida en l'execució de la falta de furt, amb infracció del principi "in dubio pro reo".
Al·lega en primer lloc que la prova testifical relativa a la cooperació necessària que la sentència d'instància penal li atribueix d'acord amb l' art. 28 del Codi Penal, ha estat plena de contradiccions entre el testimoni presencial ( Agent ME) i el perjudicat, turista estranger a qui el dia 13 d'agost de 2011, hom li va sostreure aprofitant un descuit la bossa de mà amb objectes de valor. Després d'afirmar que els dos acusats han coincidit en que no es coneixien pas d'antuvi, sosté la hipòtesi exculpatòria tot dient que el Sr. Patricio només s'havia apropat al turista per fer-li una pregunta, i que -sense haver-se pas posat prèviament d'acordel Sr. Benkalile va aprofitar per agafar la bossa i anar-se'n corrents.
Conclou sol·licitant s'apliqui el principi jurídic " in dubio pro re o" vistes les manifestacions contradictories dels testimonis que van declarar en el plenari.
La Sala no pot compartir aquest plantejament d'autodefensa atès que està mancat del més mínim suport provatori. En efecte, la part recurrent es limita a exposar la seva valoració -legítima però obviament parcial i esbiaixada- discrepant del jutjador d'instància penal, tot demanant a la Sala que substitueixi l'apreciació d'una prova de caire personal, facultat que li està prohibida per la STC 167/02 de 13 de setembre i la 2/10 d'11 de gener .
Només el jutge davant de qui han declarat els testimonis ( en aquest cas, funcionaris públics en l'exercici de la funció policial) pot atorgar o manllevar credibilitat objectiva a les seves manifestacions. La Sala s'ha de limitar a una funció revisora de la coherència expositiva seqüencial, legalitat, suficiència i conseqüent eficàcia incriminatòria.
L' estudi de la sentència apel.lada palesa inequívocament que no estem davant de cap error flagrant en la valoració de la prova com reclama l'acusat. Ans al contrari, de forma detallada i amb la deguda precisió, el jutge penal...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba