Revista catalana de derecho público

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-07-21
ISBN:
1885-5709

Descripción:

La Revista, de publicación semestral, ofrece un enfoque teórico general que nos sitúa en el núcleo del sistema juridicopúblico en todas sus dimensiones: la autonómica, la estatal, la europea y la internacional. Cada número está dedicado a un tema monográfico, con la participación de especialistas en la materia y además incluye una recensión crítica de la bibliografía y la jurisprudencia. Por otra parte, se publican otras aportaciones relacionadas con cualquiera de las disciplinas del derecho público.

Últimos documentos

  • Negociación de un nuevo marco normativo para las plataformas audiovisuales de uso compartido: propuestas para un modelo de gobernanza responsable de la libertad de expresión en línea

    Hi ha un impuls polític inèdit i progressiu en la política europea de mitjans audiovisuals. Es tracta de la implementació de noves regles sobre els proveïdors de plataformes audiovisuals de compartició de vídeos (VSP) pel que fa a la protecció dels menors contra contingut nociu i de tota la ciutadania contra la incitació a la violència i l'odi. Tanmateix, l'aplicació del principi del país d'origen, el principi bàsic de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual i la regulació de mitjans audiovisuals a tota la Unió Europea, interferirà intrínsecament amb l'objectiu polític declarat d'equilibrar el terreny de joc davant les plataformes VSP. Aquest article avalua les conseqüències potencials d'aquestes disfuncions normatives en el context de la regulació eficaç dels discursos de l'odi a tot Europa. Argumenta que la coregulació del model de governança responsable podria abordar i mitigar la pèrdua de diversitat normativa i esbossa un pla per aconseguir-ho. Està en joc la (major) fragmentació d'Internet. Per tant, és important i urgent trobar respostes normatives adequades a Europa per garantir mercats audiovisuals pluralistes i diversos

  • La falta de solidaridad de Europa ante la crisis humanitaria. Cuestionando el imaginario constitucional de la Unión Europea

    The European Union's (EU) constitution and constitutionalism is best seen as a sphere of contested imaginaries, competing narratives over the legal-political construction of Europe. These imaginaries have been historically reinforced by EU technocrats and political elites, as well as by various social and economic actors, whether progressive democrats or powerful businesses. When technocrats and elites turned their hands to the project of the constitutionalization of the EU in the early 1990s, what they had in mind was to legitimate the Union. In this respect, constitutionalization was necessary because the Union had ceased to be a typical international organization. Laws, regulations, and policies that were adopted at EU level had an impact on citizens; however, these had no influence over either law-making or policy-making processes. The first segment of this paper addresses the forging of the EU's constitutional identity through the juridification of values, imaginary, and constellations. It then analyses the progressive creation of constitutional imagination at EU level and the effects on this imaginary that the lack of a proper answer to the humanitarian crisis has caused. The paper ends by posing a set of questions that relate the ideological project of European collective identity, the process of political integration and the role that the founding values of solidarity and human dignity may play in these processes

  • El resurgir de los serenos en el ámbito local: entre la seguridad privada y la convivencia ciudadana

    L'augment de fets delictius i de conductes incíviques ha comportat una percepció d'inseguretat ciutadana i d'un ús abusiu de l'espai públic en la població de determinats municipis. Davant d'aquestes situacions, s'ha plantejat la possibilitat de recuperar la figura històrica del sereno des de dues perspectives diferenciades. La primera, que s'anomena “model Premià”, es basa en la possibilitat que els municipis, a través de contractes de serveis, encarreguin a empreses de seguretat privada determinades funcions pròpies d'aquestes, en col·laboració amb la policia local, que es realitzen en determinats àmbits de l'espai públic. Aquest model sembla basar-se en la vigent Llei de seguretat privada que comporta una major flexibilitat de la presència de la seguretat privada en els espais públics, si bé amb determinades limitacions. La segona, que s'anomena “model Gramenet” té un fonament divers a través de la figura de l'agent cívic, mitjançant plans d'ocupació per a persones que, per motius laborals, es troben en risc d'exclusió social, que es basa en la necessitat de garantir la convivència ciutadana i un ús adequat de l'espai públic. Aquest article, a més de sistematitzar i analitzar ambdós models, busca el seu encaix en el marc regulatori vigent. En un cas, resultarà necessari clarificar l'àmbit de la seguretat privada davant una possible expansió indiscriminada del seu àmbit d'actuació. En l'altre, caldrà trobar el marge d'actuació dels municipis respecte a la convivència ciutadana i els usos adequats de l'espaiú bplic

  • La confiscación preventiva entre principios constitucionales y supranacionales: el caso italiano

    Il presente lavoro analizza lo sviluppo applicativo delle misure di prevenzione patrimoniali, sequestro e confisca di prevenzione, tipiche dell'ordinamento italiano, sottolineando i punti deboli e la natura preventiva di tali misure attraverso il ripercorrere i principali interventi normativi e le più importanti pronunce giurisprudenziali. Il punto centrale, la compatibilità con i principi fondamentali, siano essi costituzionali o sovranazionali, le rende oggetto di continuo dibattito e allo stesso tempo l'uso con un procedimento parzialmente garantito, ma più snello, le porta a essere un efficace strumento di prevenzione sempre più utilizzato. Questa breve analisi si propone di tratteggiare la natura preventiva della confisca di prevenzione, considerando però la sua capacità ablativa permanente con la conseguente perdita del legame, tipico, con la pericolosità sociale

  • Derecho a decidir y derecho constitucional de los estados

    Le “droit de décider”, qui serait reconnu à une partie de la population d'un État, n'est pas inscrit expressément dans les constitutions. Si certaines notions s'en rapprochent, tel que le droit à l'autodétermination, la revendication du droit de décider défend de plus en plus fréquemment un fondement à part afin de contourner les obstacles, à la fois internationaux et constitutionnels, à la sécession unilatérale. Même si les contours de ce droit restent encore ambigus, un statut constitutionnel de celui-ci commence à se dessiner à travers la jurisprudence constitutionnelle du Tribunal constitutionnel espagnol en particulier, qui pour rejeter ce droit dans sa version extrême (la sécession unilatérale) n'en consacre pas moins l'existence dans un arrêt de 2014. Or, s'il est logique que les États contestent ce droit d'un point de vue strictement constitutionnel, il n'en demeure pas moins que cette revendication exprime un souhait politique. La dimension politique du conflit opposant l'État à l'entité qui revendique le droit de décider marque sans doute les limites de l'appréhension strictement constitutionnelle de ce droit. Pour autant, le droit constitutionnel garde un rôle de première importance dans la définition des garanties démocratiques qui pourraient entourer l'exeircce de ce droit

  • Un éxito sólo parcial: evaluación de los primeros veinte años de acuerdos en el seno de la Comisión Bilateral de Cooperación Estado-Comunidad Valenciana

    La Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Comunitat Valenciana és l'òrgan més important en les relacions entre ambdues administracions i té, entre d'altres, l'objectiu d'arribar a acords intergovernamentals per tal de reduir l'elevat nombre de recursos d'inconstitucionalitat que es presenten davant del Tribunal Constitucional. Malgrat que la sensació general és que aquest objectiu s'ha aconseguit, ja que ha crescut gradualment el nombre d'acords adoptats per part de la Comissió, una anàlisi del seu funcionament i de les característiques dels acords assolits ens porta a pensar que tal vegada aquest èxit és només parcial. Per això, i amb la finalitat d'avaluar el rendiment d'aquest òrgan específic durant els anys que ha estat en funcionament, en aquest treball s'analitzen en profunditat els acords adoptats en el si d'aquest, després d'examinar, breument, la seua regulació i regles bàsiques de funcionament

  • La tutela jurídico-administrativa de la vulnerabilidad energética: medidas paliativas y estructurales

    Este artículo realiza un estudio del marco jurídico-administrativo que regula la situación de vulnerabilidad en la que se encuentra el consumidor eléctrico cuando no puede hacer frente al pago del suministro, como servicio económico de interés general. Desde el año 2009 la Unión Europea viene exigiendo a los Estados miembros compatibilizar la liberalización del sector con la intervención administrativa para garantizar la tutela de los colectivos más vulnerables. En esta ordenación jurídica, en continua evolución hacia una mayor protección, abordamos las medidas de carácter individual que se han venido adoptando, la problemática jurisprudencial asociada al pago de obligaciones de servicio público referidas al precio del suministro y las propuestas de lege ferenda que corresponde adoptar ante la faceta “colectiva” del problema: la pobreza energética

  • ¿Constitución cultural en Cuba? Aciertos y desaciertos de la regulación jurídica de la cultura en la nueva Constitución cubana

    La Constitución de la República de Cuba promulgada el 10 de abril de 2019 incorpora el elemento cultural como uno de sus fundamentos. Con ello, la nueva Carta Magna podría ser considerada una Constitución cultural. Sin embargo, presenta limitaciones en cuanto a la regulación jurídica de la cultura. El objetivo de este estudio es analizar las características de este fenómeno, enfatizando sus fortalezas y debilidades. En un primer momento, se examina la lógica que ha movilizado las definiciones de cultura y sus impactos en el ejercicio político cubano. Ello permite establecer la relación que existe entre la cultura y la Constitución, mediante un acercamiento a sus principales categorías jurídicas. Por último, tomando como paradigmas algunas constituciones del nuevo constitucionalismo latinoamericano, se procede a un análisis exegético de la Carta Magna cubana en busca de aciertos y desaciertos que la regulación jurídica hace del elemento cultural

  • La consulta popular a la luz de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional

    El concepto de consulta popular ha pasado inadvertido tradicionalmente en nuestro ordenamiento jurídico constitucional, siempre a la sombra y en contraposición con el concepto de referéndum. El objeto del presente estudio abordará, por un lado, el punto de partida constitucional del concepto de consulta popular: ¿es el artículo 149.1.32 de la Constitución española la puerta abierta a la consulta popular?; y, por el otro, analizará la evolución jurisprudencial del Tribunal Constitucional acerca del concepto de consulta popular y, de este modo, se conocerá qué lugar ocupa la consulta popular en nuestro ordenamiento. Asimismo, se pone de manifiesto la novedosa incorporación de un instrumento autonómico de participación al que nos referimos como consulta ciudadana. A pesar de no entrar en el fondo de la cuestión, la existencia de este mecanismo nos lleva a cuestionar la distinción entre referéndum y consulta popular, llevada a cabo hasta ahora por parte del supremo intérprete de la Constitución

  • La prisión provisional y la responsabilidad patrimonial del Estado juez: dos reformas pendientes

    Aquesta recerca examina la polèmica institució de la presó provisional a Espanya a l'albir de dues realitats punyents: d'una banda, l'omnipresència d'aquesta mesura cautelar com a pràctica judicial —a principis d'any, un 16% de la població reclusa es trobava en situació de presó preventiva—; de l'altra, un sistema d'indemnització, en cas d'absolució, per responsabilitat patrimonial de l'Estat jutge, que s'ha mostrat ineficaç des de 1985 i que recentment s'ha vist sacsejat en els seus fonaments per la intervenció del Tribunal Europeu de Drets Humans i la declaració, per part del Tribunal Constitucional, de la inconstitucionalitat de diferents incisos de l'article 294 de la LOPJ. L'article planteja, més enllà del repàs del procés que ens ha portat fins a la situació actual, els termes del debat per poder afrontar amb garanties dues reformes legislatives, que s'intueixen més necessàries que mai

Documentos destacados

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR