Revista catalana de derecho público

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-07-21
ISBN:
1885-5709

Descripción:

La Revista, de publicación semestral, ofrece un enfoque teórico general que nos sitúa en el núcleo del sistema juridicopúblico en todas sus dimensiones: la autonómica, la estatal, la europea y la internacional. Cada número está dedicado a un tema monográfico, con la participación de especialistas en la materia y además incluye una recensión crítica de la bibliografía y la jurisprudencia. Por otra parte, se publican otras aportaciones relacionadas con cualquiera de las disciplinas del derecho público.

Últimos documentos

  • Negociación de un nuevo marco normativo para las plataformas audiovisuales de uso compartido: propuestas para un modelo de gobernanza responsable de la libertad de expresión en línea

    Hi ha un impuls polític inèdit i progressiu en la política europea de mitjans audiovisuals. Es tracta de la implementació de noves regles sobre els proveïdors de plataformes audiovisuals de compartició de vídeos (VSP) pel que fa a la protecció dels menors contra contingut nociu i de tota la ciutadania contra la incitació a la violència i l'odi. Tanmateix, l'aplicació del principi del país d'origen, el principi bàsic de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual i la regulació de mitjans audiovisuals a tota la Unió Europea, interferirà intrínsecament amb l'objectiu polític declarat d'equilibrar el terreny de joc davant les plataformes VSP. Aquest article avalua les conseqüències potencials d'aquestes disfuncions normatives en el context de la regulació eficaç dels discursos de l'odi a tot Europa. Argumenta que la coregulació del model de governança responsable podria abordar i mitigar la pèrdua de diversitat normativa i esbossa un pla per aconseguir-ho. Està en joc la (major) fragmentació d'Internet. Per tant, és important i urgent trobar respostes normatives adequades a Europa per garantir mercats audiovisuals pluralistes i diversos

  • La tutela jurídico-administrativa de la vulnerabilidad energética: medidas paliativas y estructurales

    Este artículo realiza un estudio del marco jurídico-administrativo que regula la situación de vulnerabilidad en la que se encuentra el consumidor eléctrico cuando no puede hacer frente al pago del suministro, como servicio económico de interés general. Desde el año 2009 la Unión Europea viene exigiendo a los Estados miembros compatibilizar la liberalización del sector con la intervención administrativa para garantizar la tutela de los colectivos más vulnerables. En esta ordenación jurídica, en continua evolución hacia una mayor protección, abordamos las medidas de carácter individual que se han venido adoptando, la problemática jurisprudencial asociada al pago de obligaciones de servicio público referidas al precio del suministro y las propuestas de lege ferenda que corresponde adoptar ante la faceta “colectiva” del problema: la pobreza energética

  • Autores
  • Libertad de expresión y plataformas digitales: retos de la regulación de contenidos en un entorno global

    Els drets fonamentals a la llibertat d'expressió i a la llibertat d'informació es troben reconeguts, protegits i delimitats en la pràctica totalitat de les constitucions dels sistemes polítics de les democràcies liberals, entre elles la Constitució espanyola. Aquests drets formen igualment part del quadre fonamental de drets humans establert per les normes de dret internacional. Els intermediaris s'han convertit en els principals actors del procés de difusió i distribució de tot tipus de contingut. També tenen un paper molt destacat a l'hora d'assegurar la “visibilitat” del contingut produït pels mitjans tradicionals. Els interessos que modulen les decisions preses pels intermediaris no són únicament i necessàriament la protecció del dret a la llibertat d'expressió. Els intermediaris són entitats orientades comercialment i segueixen models de negoci basats en la venda de publicitat, entre altres aspectes. Els sistemes legals amb més influència en el món (particularment els de la Unió Europea i els Estats Units) incentiven la moderació del contingut per part de les plataformes, garantint que no són penalitzades com a conseqüència del contingut subministrat per tercers o a causa de l'adopció de determinades mesures orientades a eliminar contingut il·legal o contingut inadequat. Per aquests motius, els intermediaris tenen un paper molt important en la creació de les condicions per a l'exercici del dret a la llibertat d'expressió en línia

  • La falta de solidaridad de Europa ante la crisis humanitaria. Cuestionando el imaginario constitucional de la Unión Europea

    The European Union's (EU) constitution and constitutionalism is best seen as a sphere of contested imaginaries, competing narratives over the legal-political construction of Europe. These imaginaries have been historically reinforced by EU technocrats and political elites, as well as by various social and economic actors, whether progressive democrats or powerful businesses. When technocrats and elites turned their hands to the project of the constitutionalization of the EU in the early 1990s, what they had in mind was to legitimate the Union. In this respect, constitutionalization was necessary because the Union had ceased to be a typical international organization. Laws, regulations, and policies that were adopted at EU level had an impact on citizens; however, these had no influence over either law-making or policy-making processes. The first segment of this paper addresses the forging of the EU's constitutional identity through the juridification of values, imaginary, and constellations. It then analyses the progressive creation of constitutional imagination at EU level and the effects on this imaginary that the lack of a proper answer to the humanitarian crisis has caused. The paper ends by posing a set of questions that relate the ideological project of European collective identity, the process of political integration and the role that the founding values of solidarity and human dignity may play in these processes

  • ¿Constitución cultural en Cuba? Aciertos y desaciertos de la regulación jurídica de la cultura en la nueva Constitución cubana

    La Constitución de la República de Cuba promulgada el 10 de abril de 2019 incorpora el elemento cultural como uno de sus fundamentos. Con ello, la nueva Carta Magna podría ser considerada una Constitución cultural. Sin embargo, presenta limitaciones en cuanto a la regulación jurídica de la cultura. El objetivo de este estudio es analizar las características de este fenómeno, enfatizando sus fortalezas y debilidades. En un primer momento, se examina la lógica que ha movilizado las definiciones de cultura y sus impactos en el ejercicio político cubano. Ello permite establecer la relación que existe entre la cultura y la Constitución, mediante un acercamiento a sus principales categorías jurídicas. Por último, tomando como paradigmas algunas constituciones del nuevo constitucionalismo latinoamericano, se procede a un análisis exegético de la Carta Magna cubana en busca de aciertos y desaciertos que la regulación jurídica hace del elemento cultural

  • El Real-Decreto ley 14/2019, el apremio de las comunidades autónomas en materia de utilización de herramientas digitales y electrónicas y el incremento del control administrativo de la opinión y de la información en redes

    El present treball analitza les modificacions del nostre ordenament jurídic contingudes al Reial decret llei 14/2019 i els seus problemes tant jurídics com d'oportunitat. En concret, s'hi analitzen els dubtes de constitucionalitat per la manca de la “necessitat extraordinària i urgent” de la regulació, però també la possible afectació a l'exercici de drets fonamentals com ara les llibertats d'expressió i informació en l'àmbit digital com a conseqüència de les noves facultats de control que es reconeixen a l'Administració. Així mateix, s'estudien les restriccions imposades a les comunitats autònomes pel que fa a la utilització de determinades eines digitals i s'exposa la seua dubtosa constitucionalitat a partir de la jurisprudència tradicional del Tribunal Constitucional, recentment reiterada, sobre l'àmbit d'autonomia garantida pel que fa a la tria d'instruments electrònics de procediment com a eina d'autoorganització

  • El resurgir de los serenos en el ámbito local: entre la seguridad privada y la convivencia ciudadana

    L'augment de fets delictius i de conductes incíviques ha comportat una percepció d'inseguretat ciutadana i d'un ús abusiu de l'espai públic en la població de determinats municipis. Davant d'aquestes situacions, s'ha plantejat la possibilitat de recuperar la figura històrica del sereno des de dues perspectives diferenciades. La primera, que s'anomena “model Premià”, es basa en la possibilitat que els municipis, a través de contractes de serveis, encarreguin a empreses de seguretat privada determinades funcions pròpies d'aquestes, en col·laboració amb la policia local, que es realitzen en determinats àmbits de l'espai públic. Aquest model sembla basar-se en la vigent Llei de seguretat privada que comporta una major flexibilitat de la presència de la seguretat privada en els espais públics, si bé amb determinades limitacions. La segona, que s'anomena “model Gramenet” té un fonament divers a través de la figura de l'agent cívic, mitjançant plans d'ocupació per a persones que, per motius laborals, es troben en risc d'exclusió social, que es basa en la necessitat de garantir la convivència ciutadana i un ús adequat de l'espai públic. Aquest article, a més de sistematitzar i analitzar ambdós models, busca el seu encaix en el marc regulatori vigent. En un cas, resultarà necessari clarificar l'àmbit de la seguretat privada davant una possible expansió indiscriminada del seu àmbit d'actuació. En l'altre, caldrà trobar el marge d'actuació dels municipis respecte a la convivència ciutadana i els usos adequats de l'espaiú bplic

  • La consulta popular a la luz de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional

    El concepto de consulta popular ha pasado inadvertido tradicionalmente en nuestro ordenamiento jurídico constitucional, siempre a la sombra y en contraposición con el concepto de referéndum. El objeto del presente estudio abordará, por un lado, el punto de partida constitucional del concepto de consulta popular: ¿es el artículo 149.1.32 de la Constitución española la puerta abierta a la consulta popular?; y, por el otro, analizará la evolución jurisprudencial del Tribunal Constitucional acerca del concepto de consulta popular y, de este modo, se conocerá qué lugar ocupa la consulta popular en nuestro ordenamiento. Asimismo, se pone de manifiesto la novedosa incorporación de un instrumento autonómico de participación al que nos referimos como consulta ciudadana. A pesar de no entrar en el fondo de la cuestión, la existencia de este mecanismo nos lleva a cuestionar la distinción entre referéndum y consulta popular, llevada a cabo hasta ahora por parte del supremo intérprete de la Constitución

  • Libertad de expresión y límites penales: una nueva fase en el camino hacia la fijación de criterios interpretativos constitucionalmente coherentes

    La presencia en el Código Penal de una serie de tipos de contenido abierto e impreciso que inciden en los ámbitos propios de la libertad de expresión ha generado en los últimos años en la jurisdicción ordinaria líneas interpretativas que han resultado heterogéneas y cambiantes, pero mayoritariamente tendentes a restringir el ejercicio de dicha libertad. Ello se ha manifestado en diversa medida en relación con ciertos delitos, como los relativos al enaltecimiento del terrorismo, la protección de los sentimientos religiosos o la de símbolos e instituciones; se ha unido a ello con frecuencia una concepción muy expansiva del concepto del discurso del odio. El TC, en su STC 112/2016, comenzó a limitar esa tendencia restrictiva, pero lo hizo de un modo incompleto. La STC 35/2020 viene a culminar el camino iniciado por la primera, y a fijar una nueva posición que debiera estar llamada a incidir, no solo en la aplicación por los tribunales del tipo penal que originó el caso, el art. 578 CP, sino también en el de los demás delitos vinculados a la libertad de expresión. El trabajo analiza la problemática relación entre tipos penales y la libertad de expresión, la novedad que supone la STC 35/2020, los avances que implica en la interpretación del ámbito de la libertad de expresión, los aspectos mejorables que presenta (como la delimitación del concepto de discurso del odio) y las dificultades que pudiera encontrar esta línea interpretativa en su aplicación por LAJ urisdicción ordinaria

Documentos destacados