Revista catalana de derecho público

Número de Revista

Últimos documentos

• La politització de la funció pública al Regne Unit: causes, manifestacions i evolucions

  La funció pública del Regne Unit se sustenta en tres principis: permanència, imparcialitat i integritat. Aquests principis expliquen les tensions recurrents entre els empleats públics i els seus ministres, els quals, en última instància, són els responsables de la funció pública. Des de principis de la dècada del 1980, els governs del Regne Unit han intentat reformar la funció pública perquè pugui respondre millor als seus programes polítics a curt termini. Els intents per debilitar-la es tradueixen en conflictes polítics que adopten diferents expressions: a) la retòrica política dels ministres sobre la qualitat i les intencions del funcionariat; b) les condicions de treball dels funcionaris; c) la competència que comporten els assessors especials; d) el control polític dels nomenaments d’alts càrrecs per part de l’Executiu, i e) el fet de demanar als funcionaris que duguin a terme tasques que, atesa la seva naturalesa, són summament conflictives des d’un punt de vista polític, com ara redactar informes sobre temes polèmics que susciten un gran interès públic. Tanmateix, sembla que el resultat global d’aquesta tensió té un efecte bumerang: d’una banda, la ciutadania del Regne Unit cada vegada confia menys en els polítics; de l’altra, les garanties de permanència, imparcialitat i integritat sembla que són efectives a l’hora d’assegurar que els funcionaris siguin capaços i estiguin disposats a mantenir-se ferms davant els interessos polítics.

• L'entrada i circulació de turistes a la Unió Europea en situació de pandèmia: el precedent de la COVID-19

  La mobilitat de turistes a la Unió Europea es produeix en el marc de les normes que regeixen la lliure circulació de persones, dret fonamental de la ciutadania europea que admet, no obstant això, limitació per part dels estats, si és necessari, per salvaguardar la salut pública. La pandèmia ha plantejat el repte de garantir la proporcionalitat i la necessitat de les restriccions adoptades pels estats en un context d'emergència i de gran tensió per als sistemes sanitaris nacionals. Davant d’aquest fet, la Unió ha fomentat la coordinació entre els estats definint criteris i tipus de mesures comunes, així com fomentant el reconeixement i la confiança mutus, que són claus per recuperar el turisme. Amb tot, la seva capacitat d'incidència ha estat limitada. La mateixa Unió ha tractat els desplaçaments de turistes com a no essencials i la seva restricció com a un mecanisme útil en la lluita contra l'expansió del virus.

• Introducció a la secció monogràfica sobre els reptes de l'ocupació pública (CA-ES)

  La secretària del Comitè Editorial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP), Clara Isabel Velasco Rico, introdueix la secció monogràfica sobre els reptes de l'ocupació pública que encapçala el número 65 de l'RCPD. Segons constata, la gestió de la pandèmia i de la postpandèmia ha posat de manifest o ha fet aflorar determinades mancances, algunes d’històriques, en el funcionament de les administracions públiques relacionades amb el personal al seu servei. Cal entomar aquestes deficiències per garantir una gestió dels serveis públics en harmonia amb els principis constitucionals i legals que la inspiren. Els temes que preocupen en l'actualitat als responsables de dissenyar les polítiques públiques en aquesta matèria pivoten bàsicament sobre quatre punts: el sistema d'accés a la funció pública, també en relació amb l'anomenat "personal directiu"; la capacitació digital dels treballadors públics; la necessitat d'estabilitzar una massa de servidors públics en situació d'interinitat, i, finalment, la dificultat de trobar funcionaris i personal laboral, sobretot en territoris poc poblats, per cobrir determinats llocs de treball especialment qualificats.

• La intel·ligència artificial en la detecció de les pràctiques de bid rigging: el paper capdavanter de l'ACCO

  Prenent en consideració el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en la licitació pública, el present article es centra, des de l’òptica de les directrius de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la potencialitat que pot correspondre a la intel·ligència artificial davant la detecció i l’actuació contra les col·lusions en la contractació pública. Dins d’aquest nou dret computacional de la competència o “antitrust 3.0” es detallarà el paper capdavanter que ha assumit l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) pel que fa a la posada en marxa, en fase experimental, de l’eina informàtica ERICCA, i, en paral·lel, la seva participació activa dins del projecte Computational Antitrust del Stanford Center for Legal Informatics (CodeX).

• Cap a una reforma del sistema d'accés a l'ocupació pública. Comentari a dos informes oficials recents

  En els últims temps ha resorgit el debat sobre el nostre sistema de selecció dels empleats públics, que ha evolucionat molt poc des de fa dècades; i, per la seva rigidesa, escassa agilitat i caràcter poc equitatiu, sembla que necessita que es reformi. Dos informes oficials recents, un d'elaborat per a l'Administració General de l'Estat i un altre per a la Generalitat Valenciana, plantegen algunes modificacions del model actual, de certa importància. Al present article s'examina l'estat de la qüestió i el contingut d'ambdós informes.

• El valor de les dades sanitàries de les administracions públiques: els futurs béns de domini públic?

  En el present treball es proposa com a idea inspiradora la possibilitat que les dades de salut registrades en els suports de les administracions públiques sanitàries siguin considerades en un futur com un peculiar tipus de béns de domini públic, atès el seu interès general i, per tant, com un nou mecanisme d'ingrés patrimonial estatal. Així doncs, s'obre l'oportunitat que l'Estat pugui obtenir una remuneració econòmica a mode de taxa o cànon per permetre el tractament de les dades de salut registrades en els seus suports a aquelles entitats privades que en sol·licitin l'accés per al desenvolupament de projectes d'investigació biomèdica d'interès general i d'assistència sanitària que apliquin tecnologies big data o intel·ligència artificial.

• Elements crítics de la Llei de reducció de la temporalitat a l'ocupació pública: la norma i la seva aplicació pràctica

  L’estabilització del personal temporal que ha endegat la Llei 20/2021, de 28 de desembre, per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, ha iniciat la seva aplicació l’any 2022 i seguirà desenvolupant-se a través de convocatòries durant els anys 2023 i 2024. Aquest article detalla els elements més complexos que ha comportat la posada en marxa de la Llei durant el 2022 i com ha estat recepcionada per altres normes legals i reglamentàries i per les bases de les convocatòries que cada administració i cada entitat pública han aprovat en aquest primer any de vigència.

• La funció del Tribunal d'Auditoria portuguès en el control del Pla de recuperació i resiliència: la peça d'un trencaclosques prometedor?

  Aquest article tracta del règim jurídic previst per a l’execució del Pla de recuperació i resiliència de Portugal i, en concret, de la funció assignada al Tribunal d’Auditoria portuguès en el control extern dels fons europeus implicats. Davant la necessitat d’executar aquest Pla en els terminis establerts, s’han aprovat un seguit de mesures legislatives per facilitar tant els canvis orgànics (creació de noves entitats i delegació de competències relacionades amb els fons europeus per part de les entitats existents) com els relatius al procediment (reducció del control previ dels procediments d’aprovació de la despesa pública i més flexibilització dels procediments de contractació pública). En aquest context, s’han reforçat les competències de control del Tribunal d’Auditoria per tal de garantir una bona gestió financera. No obstant això, un control adequat dels fons públics europeus exigeix una implicació (molt) més gran per part del Tribunal d’Auditoria, el qual ha d’exercir activament les seves competències generals de control sobre els fons europeus i la contractació pública i, sobretot, ha d’establir un sistema de control adequat, maximitzat i orientat als resultats, tal com preveu el Pla de recuperació i resiliència de Portugal

• El personal directiu en les administracions públiques: estat de la seva situació i perspectives de futur de l'element 'frontissa' de la gestió pública

  La professionalització dels nivells directius en la gestió pública constitueix un clar indicador de la qualitat democràtica de les institucions, per la qual cosa, després de més de 15 anys des de l'aprovació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, és necessari reflexionar sobre l'estat de la seva situació i quines han de ser les característiques en la definició de la Direcció Pública Professional. Partint d'una revisió del desenvolupament anèmic de la figura en els diferents nivells de l'Administració i d'una visió de futur, se n'aborda la contextualització en un escenari general marcat per dues greus crisis, la generada per la pandèmia i la derivada d'un conflicte bèl·lic a Europa; el paper de lideratge que correspon al sector públic, i com el reforç de la dimensió directiva pot contribuir al necessari procés transformador que, per enèsima vegada, afecta la modernització de l'Administració pública.

• Reflexions sobre el projecte d'identitat digital europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la self-sovereign identity (CA-EN)

  Acreditar la possessió d’un certificat de vacunació contra la COVID-19 sense lliurar cap dada de caràcter personal és el que s’anticipa del projecte Identitat Digital Europea. La introducció d’aquest projecte mitjançant l’esborrany de modificació del Reglament d’identificació electrònica i serveis de confiança (eIDAS) planteja per primera vegada la creació d’una cartera d’identitat digital que es pugui emprar com a mitjà d’identificació i com a contenidor de credencials d’identitat, sense la dependència d’arxius centralitzats ni traça davant qui es presenten, amb la premissa de la seguretat i la privacitat de les dades personals per disseny com a objectiu fonamental. Aquesta visió, fortament marcada pel moviment sobre la self-sovereign identity, –junt amb la creació de la Infraestructura Europea de Serveis de Cadena de Blocs (European Blockchain Services Infrastructure, EBSI), de la qual depèn el Marc Europeu d’Identitat Sobirana (European Self-Sovereign Identity Framework, ESSIF)– es veu reflectida en la modificació del Reglament eIDAS, i, de retruc, en el certificat COVID digital de la UE. La necessitat, arran la pandèmia, de crear un sistema fiable, segur, Interoperable i amb ple respecte pel Reglament general de protecció de dades (RGPD) per acreditar la salut en relació amb la malaltia ha portat a adaptar part del projecte d’identitat digital europea al certificat COVID; l’oportunitat que s’introdueix amb l’estudi del funcionament tècnic del certificat permet que l’avaluació de les millores a introduir siguin traslladables al projecte d’identitat digital europea, com el recurs a xarxes de cadenes de blocs (blockchain) a manera d’alternativa a la tradicional infraestructura de clau pública (PKI). En aquest sentit, el certificat suposa un pas ferm cap a un model d’identitat digital descentralitzat per garantir que l’individu tingui ple control sobre les seves dades.

Documentos destacados

• La presunción de inocencia. Una aproximación actual al derecho

  En el presente estudio se trata de ofrecer una visión del derecho a la presunción de inocencia desde sus orígenes hasta la actualidad. Para ello se tratarán puntos como la titularidad del derecho, su diferencia con el principio in dubio pro reo y la relación de la presunción de inocencia con el...

• La controvertida naturaleza jurídica de las tarifas portuarias en el ordenamiento estatal y en los autonómicos

  La aprobación por la Administración portuaria (Autoridades Portuarias en los puertos de interés general y entes análogos en los puertos de competencia autonómica) de las tarifas que les son exigidas a los usuarios de los servicios portuarios no plantea, en principio, mayor controversia jurídica en...

• Las funciones del personal eventual en la jurisprudencia

  Este estudio analiza de manera exhaustiva la jurisprudencia de los tribunales de lo contencioso-administrativo sobre las funciones de confianza y asesoramiento del personal eventual, que la ley les encomienda sin concretar en qué consisten. Esta indefinición ha generado numerosos conflictos y...

• La Ley de Contratos del Sector Público del 2017: aspectos de especial relevancia para las universidades públicas

  La aprobación de la Ley de Contratos del Sector Público del 2017 conlleva una notable serie de cambios, novedades y adecuaciones en la regulación, gestión y procedimientos de contratación pública. En este artículo se pone el foco en el análisis de las novedades que afectan de forma específica a las ...

• La responsabilidad civil subsidiaria de la administración por los delitos cometidos por miembros de las fuerzas y cuerpos de seguridad

  El presente trabajo analiza la responsabilidad civil subsidiaria de la Administración por los delitos cometidos por miembros de las fuerzas y cuerpos de seguridad. La policía necesita utilizar armas para llevar a cabo sus funciones de acuerdo con la Constitución y las leyes y, aunque ello, en una...

• Ética en el diseño para el desarrollo de una inteligencia artificial, robótica y big data confiables y su utilidad desde el derecho

  El estudio lleva a cabo una aproximación a la ética de la inteligencia artificial. En primer término, se hace una recopilación de la proclamación de la misma y de su necesidad en los diferentes documentos de referencia internacional, aunque el análisis se centra especialmente en los múltiples focos ...

• Las dificultades para la recuperación de lo indebido en el contencioso sobre el céntimo sanitario en España

  Tras cuestiones prejudiciales planteadas por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, el 27 de febrero del 2014, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea dictó sentencia prejudicial declarando que es contrario al derecho comunitario el impuesto sobre la venta minorista de determinados...

• Algunas cuestiones clave de protección de datos en la nube. Hacia una «regulación nebulosa»

  Se abordan algunas deficiencias de la vieja y superada regulación nacional y europea de protección de datos aplicable a los servicios de la nube, así como acción de instituciones de protección de datos para corregirlas. También se analiza el esperado reglamento europeo de protección de datos, entre ...

• Expropiación temporal de viviendas: alteraciones en el denominado procedimiento de urgencia y propuestas de enmienda

  Este artículo analiza las modificaciones que se producen en el procedimiento expropiatorio cuando se tiene que aplicar en el marco de la legislación autonómica de expropiación temporal del uso de viviendas. Estas versan, fundamentalmente, sobre la declaración de interés social, la determinación de...

• Dosier sobre la libertad de expresión en la era digital

  Aquest dossier té com a objectiu principal recollir recursos relacionats amb l'exercici de la llibertat d'expressió a través d'Internet i els seus diversos contextos digitals. Especialment en la darrera dècada, la normativa, la jurisprudència, els informes i la bibliografia han experimentat un...