Una vella reivindicació. Els papers de l'Archivo de Salamanca
La idea entre tots els advocats catalans era: 'No podíem venir a Salamanca i quedar-nos tan tranquils'. I per tal de dur a terme aquesta reivindicació una comissió de més de trenta advocats va visitar l'Archivo i hi va fer lliurament d'un escrit on es reitera la petició del retorn dels papers catalans. Entre altres s'hi van aplegar, el nostre degà, Ricard Borràs, juntament amb Maria Vidal, Presidenta del Consell d'Advocats de Catalunya; Assumpta Palau, directora general de Relacions amb l'Administració de Justícia de la Generalitat; i altres companys i companyes pertanenys als 14 col·legis d'advocats de Catalunya. Hi van haver d'anar dues vegades per assegurar-se que la seva petició fos registrada, cosa que van assolir després que el director de l'Archivo, Miguel Ángel Jaramillo, va donar el vist-i-plau perquè fos agafada la instància malgrat que s'hagués presentat fora de l'horari de registre.
Fa mesos, que el Consell de l'Advocacia Catalana ja va remetre una carta al president espanyol, José María Aznar, en què se li demanava que fes les 'gestions oportunes' pel retorn dels documents incautats als seus propietaris 'com un acte de reparació moral i material'. També es van remetre missives al president català, Jordi Pujol, i al president del Parlament, Joan Rigol, perquè actuessin 'administrativament i legalment' per recuperar els documents.
PARLEM-NI
Per tal de recordar com van arribar els papers a Salamanca, ens hem adreçat a JOSEP CRUANYES i TOR advocat i historiador. Recentment ha publicat el llibre 'Els pa-pers de Salamanca' fruit d'anys d'estudi i investigació sobre la matèria.
-
-Durant quin període va tenir lloc la incautació de documents, en concret a Catalunya, per part de l'organisme creat a l'efecte pel govern colpista de Franco? A quin tipus d'entitats els va ser incauat i amb quina finalitat?
La requisa de documents va ser duta a terme per un organisme depenent del Ministeri de Governació franquista de Serrano Suñer. Va funcionar de facto des de l'estiu de 1937 i va ser beneït pel decret de 16 d'abril de 1938, anomenat Delegación del Estado para la Recuperación de Documen-tos. El seu responsable era un carlí navarrès anomenat Marcelino Ulibarri Eguiraz. La finalitat encomanada era la requisa de tota mena de documentació que trobessin a les zones republicanes que l'exèrcit anava ocupant, tant de les administracions públiques com de partits, sindicats, entitats culturals, cooperatives i els principals dirigents o responsables...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba