SAP Girona 84/1999, 15 de Septiembre de 1999
Ponente | Carlos Cruz Moratones |
Número de Resolución | 84/1999 |
Fecha de Resolución | 15 de Septiembre de 1999 |
Emisor | Audiencia Provincial - Girona |
Girona, quinze de setembre de mil nou-cents noranta-nou.
El Magistrat Sr. CARLES CRUZ MORATONES ha vist el recurs d' apel-lació núm. 60/99 en el qual ha estat ínterposat per A. C. C. representat i dirigit pel lletrat Sr. RAFAEL MARTIN BURGUES, contra la senténcia dictada pel Sr. Magistrat-Jutge del Jutjat d'Instrucció de RIPOLL, en el judici de faltes núm. 259/98 el qual se segueix per una falta de amenaces i danys, havent estat part: com a apel-lant: A. C. C.
ANTECEDENTS DE FET
En l'esmentada senténcia es van estimar com a provats el següents fets: "PRIMERO.- Valorando globalmente la prueba practicada en este juicio con espíritu crítico y objetivo, atendiendo a lo dispuesto en el artículo 741 y 973 de la L.E. Crim. Queda acreditado y así se declara que el día de autos, 5 de Marzo de 1998, el denunciado, Sr. C., le manifestó al denunciante, Sr. G., que "li cardaria foc a la barraca» así como "xamego carda el camp». Queda acreditado que en la referida barraca posteriormente se prendió fuego intencionadamente desconociéndose el autor. Se constata que las partes mantienen pésimas relaciones de vecindad habida cuenta de la existencia de un litigio por la propiedad del terreno del denunciante y que el denunciado reclama, alegando, insistentemente, que es "suyo». Así mismo queda acreditado que el denunciado profirió tal amenaza sin encontrarse exaltado o furioso. SEGUNDO.- El Ministerio Fiscal interesa la condena del denunciado como autor de una falta de amenazas prevista y penada en el Art. 620 del Código Penal a la pena de multa de 15 días a razón de 2.000 ptas. Cuota/día y la absolución como autor de una falta de daños por falta de prueba. El denunciante reclama la condena del denunciado como autor de una falta de amenazas y daños. El acusado reclama su libre absolución."
El recurs s'interposá contra la sentència de data 21 de gener de 1999 en la qual es va dictar la decisió que copiada literalment és com segueix: "Que debo condenar y condeno, al acusado A. C. C. como responsable de una falta de amenazas, ya definida, a la pena de multa de 15 días con una cuota diaria de 2.000 ptas/día, treinta mil pesetas (30.000.- pesetas), y como responsabilidad personal subsidiaria, en caso de impago voluntario, a un día de arresto por cada dos cuotas, previa exacción de sus bienes, así como al pago de las costas de este juicio si las hubiere y debo absolver y absuelvo a A. C. C., por falta de prueba de la falta de daños que se le imputa."
S'hanacomplert els trámits establerts a l'art. 795 de la L.E. Crim.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència d'instáncia el condemnat la impugna per vulneració del seu dret a la presumpció ffinnocéncia per entendre que la declaració de l'únic testimoni-denunciant no pot ser suficient per desvirtuar aquell dret fonamental.
En primer lloc cal dir que el Tribunal Suprem ja ha admés de manera reiterada (STS. 27-4-95,9-9-92,28-9-88, entre d'altres) que la declaració d'un únic testimoni pot ser suficient per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d innocéncia quan concorrin els següents, requisits a) abséncia ffincredibilitat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba