Reglament 1/2012 del Consell Insular de Mallorca pel qual es regulen les vedes i els recursos cinegètics, aprovat definitivament en data 9 de febrer de 2012 (BOIB núm. 30, de 25 de febrer de 2012) i modificat en data 13 de juny de 2013 pel Ple del Consell de Mallorca
| Sección | III. Altres disposicions i actes administratius |
| Emisor | DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT |
| Rango de Ley | Reglament |
Els articles 70.17 i 72 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, redactats conforme a la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atorga als consells insulars, com a competència pròpia, la regulació, vigilància i aprofitament dels recursos cinegètics, a més de tenir-ne la potestat reglamentària.
El 27 d’abril de 2006 es va promulgar la Llei 6/2006 balear de caça i pesca fluvial. És necessari desenvolupar la Llei amb aquest reglament, ja que així ho confirmen el temps transcorregut i la necessitat d’aclarir alguns dels articles que ho requereixen, quant a la interpretació, per acomplir-ne la previsió de desenvolupament reglamentari d’alguns aspectes.
Aquest Reglament s’estructura en tres títols:
- El títol I recull les disposicions generals.
- El títol II regula l’Ordre general de vedes.
- El títol III regula els recursos cinegètics de l’illa de Mallorca.
Efectivament, de conformitat amb l’article 27 de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial, que fa referència a l’Ordre general i a la Resolució anual de vedes, l’administració competent en matèria de caça ha d’aprovar l’Ordre general de vedes, en virtut de la qual s’han de determinar els aprofitaments cinegètics, les limitacions generals en benefici de la fauna i les mesures preventives de control aplicables a la caça. Així, l’aplicació de l’Ordre de vedes es farà efectiva anualment amb una resolució del departament de Medi Ambient que determina, com a mínim, els períodes i els dies hàbils de caça per a les diferents espècies de les Illes Balears, i les distintes modalitats de caça. Pot fixar igualment el nombre màxim de captures permeses per caçador i dia o per temporada.
L’article 62.3.a de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i biodiversitat, concreta els procediments de caça o captura prohibits en tot el territori de l’Estat, pel seu caràcter massiu i no selectiu. A Mallorca, l’arrelament fort de la caça del tord en la modalitat de coll, unit a la tendència de l’espècie per cercar els passos o colls en els moviments diaris, des de les colgades fins a les àrees d’alimentació i a l’inversa, necessita una regulació específica d’aquesta modalitat de caça tradicional. En especial, cal actualitzar el Decret 27/1992, de 3 de juny, pel qual es regula la caça del tord amb el sistema tradicional de coll. Per això cal fer palès que, pel seu principi i per les condicions d’ús, és un mètode de caça selectiu i no massiu, que no es pot assimilar a la categoria de xarxes prohibides per la normativa comunitària i estatal bàsica per raons de massivitat i no selectivitat. En conseqüència, la Llei 6/2006 balear de caça i pesca fluvial el reconeix expressament com a mètode tradicional selectiu i no massiu, dotat de peculiaritats locals, que s’ha de tractar amb un reglament que ofereixi una regulació i una protecció administrativa especial.
La caça de cabres és una pràctica ancestral, atès que a Mallorca existeix la modalitat tradicional de caça amb cans i llaç, que és exclusiva d’aquest indret geogràfic. Les particularitats orogràfiques i naturals que sustenten la riquesa del recurs aprofitat per aquesta via han donat lloc, en temps moderns, a un moviment de caça major convencional amb les seves característiques i, per tant, molt similar pel que fa als conceptes tècnics, econòmics, ecològics i esportius a la caça major amb rifle que es practica arreu del món. Ara bé, la popularització recent d’aquesta pràctica troba mancances comparatives respecte d’altres comunitats i països, atès el bagatge històric escàs i, en conseqüència, la implantació escassa d’estructures administratives i de gestió desenvolupades específicament per atendre les necessitats de la caça major i per donar-li resposta. En combinació amb la problemàtica específica de les poblacions caprines, que es basa en la superpoblació, perquè algunes races domèstiques passen a ser ferals, i que té un origen també recent, resulta indispensable desenvolupar vies de gestió i d’ordenació administratives i ambientals que posin la nostra illa al dia, amb procediments moderns i, alhora, adequats, per fer front a les peculiaritats diferencials del nostre entorn. L’auge que ha experimentat la caça major respon a tres causes principals:
D’una banda, ha augmentat de manera desproporcionada el nombre de cabres ferals en els ecosistemes naturals, que ja no forneixen d’un recurs de caça, sinó que creen la necessitat d’efectuar caça selectiva, per tal d’evitar danys.
D’una altra banda, s’han detectat poblacions fragmentades de cabra salvatge mallorquina, ancestralment coneguda com a fina, que, segons estudis recents, presenta un interès faunístic i ecològic ja reconegut per la Unió Europea, que s’incrementa pel fet de ser exclusiva de l’illa de Mallorca i que esportivament es considera, internacionalment, un trofeu homologable de primer nivell.
Finalment, s’ha produït un auge esportiu de la modalitat de caça major, que s’associa a l’orografia de muntanya idònia i als interessos econòmics que deriven de l’homologació del trofeu de la cabra salvatge mallorquina, per mitjà, directament, del lloguer de la cacera o, indirectament, del turisme cinegètic, amb les particularitats favorables de rendibilitat econòmica, desestacionalització i contribució al desenvolupament rural autosustentable.
D’altra banda, el Decret 91/2006, de 27 d’octubre, de regulació de poblacions caprines, d’ordenació de l’aprofitament cinegètic de la cabra salvatge mallorquina i de modificació dels plans tècnics, en l’article 13, estableix que, en aquells casos en què l’aprofitament de la caça major tengui un caràcter comercial o quan se’n derivin esdeveniments de caràcter públic, l’administració competent en matèria de caça pot exigir la presència d’un guia de caça major que dirigeixi la cacera. L’acreditació com a guia de caça major l’atorga l’Administració, a les persones interessades que ho sol·licitin, per la qual cosa ha de valorar, com a mínim, aspectes relatius a formació específica, coneixements de primers auxilis, experiència i altres garanties o requisits de formació que es considerin escaients. Igualment, les persones interessades han de tenir la documentació preceptiva per a la caça major. Per desenvolupar el procediment que acredita el guia de caça major, a partir de les premisses esmentades, l’Administració pot efectuar convocatòries de proves i exàmens.
L’article 19 de la Llei 6/2006, la Llei balear de caça i pesca fluvial, preveu la caça en els terrenys de règim cinegètic d’aprofitament comú, popularment coneguts com a lliures, que estan gestionats amb un pla tècnic, que s’ha de tramitar i aprovar segons el que disposa l’article 25 d’aquesta Llei. La disposició transitòria novena estableix que mantenen la vigència normativa aquelles disposicions reglamentàries que regulen matèries objecte d’aquesta Llei i no s’hi oposen, expressament i entre altres el Decret 72/2004, de 16 de juliol, pel qual es regulen els plans tècnics de caça i els refugis de caça a les Illes Balears. No obstant això, el Decret no preveu els plans tècnics dels terrenys lliures, per la qual cosa aquest Reglament supleix el buit que existeix en aquesta matèria. Efectivament, s’estableixen els plans marc com a instruments d’ordenament de la caça en els terrenys lliures, per comarques.
Per una altra banda, aquest Reglament, en desenvolupament del que preveuen els articles 32.2, 33, 73.4 i 74.2 de la Llei 6/2006 balear de caça i pesca fluvial, fixa mitjans o procediments prohibits de caça, pel seu caràcter massiu o no selectiu, i estableix les normes de senyalització dels terrenys cinegètics, d’acord amb l’article 74.8 d’aquesta Llei.
Alhora, l’article 56.3 de la Llei 6/2006 balear de caça i pesca fluvial desenvolupa reglamentàriament els termes que es refereixen a la formació específica per habilitar, en funcions de vigilància, inspecció i control de l’activitat cinegètica, personal funcionari del Consell de Mallorca diferent dels agents de Medi Ambient i personal funcionari dels ajuntaments. L’article 57 desenvolupa reglamentàriament les proves d’aptitud, nomenament i acreditació dels zeladors privats i zeladors...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba