Decret 96/2006, de 24 de novembre, pel qual es regulen els transports turístics terrestres en l'àmbit de les Illes Balears.
| Sección | 1.- Disposicions generals |
| Emisor | Conselleria d'Obres puBliques, Habitatge i Transports |
| Rango de Ley | Decret |
Secció I - Comunitat Autònoma Illes Balears
1.- Disposicions generals
CONSELLERIA D'OBRES PÚBLIQUES, HABITATGE I
TRANSPORTS
Num. 21571
Decret 96/2006, de 24 de novembre, pel qual es regulen els
transports turístics terrestres en l’àmbit de les Illes Balears.
L’experiència acumulada des de l’entrada en vigor del Decret 87/1997, de
20 de juny, regulador dels transports turístics de les Illes Balears, ha posat de
manifest una sèrie d’insuficiències en la regulació que s’ha vist necessari solu-
cionar.
S’ha preferit redactar un nou Decret en lloc de modificar-ne el vigent, ja
que les novetats introduïdes en la matèria així ho fan convenient. S’ha respec-
tat, tanmateix, l’estructura del Decret 87/1997, així com gran part del contingut
normatiu.
Aquest Decret es compon, doncs, de sis capítols: el primer, sobre condi-
cions relatives a la prestació; el segon, sobre condicions relatives a la contracta-
ció i documentació; el tercer, sobre condicions relatives als programes i ofertes
dels transports turístics; el quart, sobre condicions en les quals han de prestar-se
els transports turístics coincidents amb serveis regulars; el cinquè, sobre condi-
cions de caràcter general, i el sisè, sobre règim sancionador.
S’ha pogut constatar que la visita a determinats punts geogràfics, ja sigui
per la bellesa paisatgística, per la importància històrica o bé per la varietat
autòctona, desperten un interès en els turistes que els converteixen en la raó de
la demanda de l’excursió turística, malgrat l’escàs pes econòmic que aquestes
visites suposen dins del conjunt de serveis oferts durant la realització del trans-
port. Per això, al capítol primer, sense perjudici de mantenir-se tots els serveis
complementaris indicats en l’article 1 del Decret 87/1997, de 20 de juny, se
n’han afegits d’altres per respondre a la realitat de la demanda de determinades
excursions, com visites a fires, mercats populars, parcs naturals, determinades
platges, etc. Així mateix, s’ha introduït un últim apartat a l’article 1, sobre la
necessitat de la presència de guia turístic en el transport, quan així ho exigeixi
la normativa aplicable corresponent.
D’altra banda, s’ha considerat convenient eliminar algunes exigències for-
mals en la documentació dels transports turístics que s’han demostrat prescindi-
bles i suposen un obstacle burocràtic innecessari per a les agències, com l’obli-
gatorietat del segell als bitllets i les llistes d’excursions i trasllats emesos per
agències, sempre que figuri el logotip o anagrama que identifiqui l’agència
emissora, o bé la necessitat de portar al vehicle el model d’imprès de comuni-
cació del transport, sempre que consti als bitllets o a la llista d’excursió o tras-
llat el codi d’identificació del transport turístic. Així el capítol segon, sobre con-
dicions relatives a la contractació i documentació, es veu afectat per determina-
des matisacions de caràcter formal.
Al capítol tercer, sobre condicions relatives als programes i ofertes dels
transports turístics, i davant l’eliminació de determinades exigències formals
referents a la informació que havia de prestar-se als particulars amb relació a les
aturades en establiments comercials durant les excursions, s’estableix la res-
ponsabilitat de l’agència de viatges davant de l’Administració, quant a la ido-
neïtat i legalitat dels establiments comercials visitats.
En el capítol quart, sobre condicions en les quals han de prestar-se els
transports turístics coincidents amb serveis regulars, l’exigència prevista en l’ar-
ticle 10 del Decret 87/1997 sobre el fet que el preu dels paquets turístics hagi de
ser superior en un 100% a la tarifa del transport regular d’ús general amb què
coincideixi, junt amb l’increment de tràfics coberts pel transport regular dels
últims anys, ha provocat que el preu mínim necessari per complir les previsions
de l’esmentat article 10 d’alguns paquets turístics que inclouen determinats iti-
neraris estigui molt per sobre del que es pot establir per les agències en virtut de
les lleis de mercat. Així, es considera convenient rebaixar el percentatge d’aug-
ment del preu respecte a la tarifa regular fins a un 30% i complir, així, el que
disposa l’article 129 del Reial decret 1211/1990, de 28 de setembre, perquè no
quedin fora de la normativa excursions que inclouen itineraris determinats.
En el capítol cinquè, sobre condicions de caràcter general, particularment
en l’article 11, s’atribueixen determinades competències formals a la
Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports, abans referides a la
Conselleria de Foment, així com a la Direcció General d’Obres Públiques i
Transports, abans Direcció General de Transports.
L’entrada en vigor de la Llei estatal 29/2003, de 8 d’octubre, que modifi-
ca el règim sancionador de la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels
transports terrestres, ha fet indispensable, en virtut del principi de legalitat en
matèria sancionadora, adaptar el capítol VI del Decret 87/1997 a les classifica-
cions i qualificacions de les infraccions de la normativa de transport terrestre,
fetes en l’esmentada Llei 29/2003. Resulta necessari referir-se a la normativa
estatal, per no haver-hi legislació autonòmica pròpia reguladora del transport
terrestre de viatgers a les Illes Balears.
Per últim, s’ha de destacar que aquest decret deroga el Decret 87/1997, de
20 de juny, regulador dels transports turístics de les Illes Balears, i pel que fa a
l’Ordre del conseller de Foment de 15 de juliol de 1997, relativa al model de
comunicació de transports turístics per realitzar amb reiteració dels itineraris i
caràcter periòdic o reiteració de calendari, es preveu que continuï vigent fins que
es dicti la disposició reglamentària de desenvolupament corresponent adaptada
a la nova normativa.
Per tot l’exposat, d’acord amb el Consell Consultiu i a proposta de la con-
sellera d’Obres Públiques, Habitatge i Transports, i havent-ho considerat el
Consell de Govern en la sessió de dia 24 de novembre de 2006
DECRET
Capítol I
Condicions relatives a la prestació
Article 1
1. Els transports turístics definits en l’article 110 de la Llei 16/1987, de 30
de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, es presten en l’àmbit de la
comunitat autònoma de les Illes Balears formant part, en tot cas, d’un conjunt
de serveis relacionats amb activitats recreatives, culturals, de lleure o altres
motius conjunturals que han de comprendre el servei de transport d’anada al
punt de destinació i la tornada al punt d’origen en una mateixa manera o mane-
res diferents, i almenys dos dels serveis complementaris que a continuació s’in-
diquen:
a) Manutenció alimentària, servida en establiment restaurant i que ha de
consistir, com a mínim, en menú, segons el disposat en l’article 20 de l’Ordre de
6 de juliol de 1992 (LIB 1992/122) de la Conselleria de Turisme o norma que
pugui substituir-la.
b) Presència durant tot el recorregut d’una persona especialitzada diferent
del conductor i vinculada a l’agència de viatges.
c) Visites als llocs següents:
- Museus, coves i jaciments arqueològics.
- Esglésies, convents, santuaris i monestirs.
- Monuments i castells declarats béns d’interès cultural.
- Resta de béns d’interès cultural que es visitin amb aquesta finalitat.
- Poblacions de Valldemossa, barris antics d’Eivissa, Sóller, Alcúdia,
Palma (inclòs el Poble Espanyol) i Ciutadella de Menorca, així com visites a
Formentor, la Calobra, Formentera (sempre que es tracti de visites a la Mola o
llocs d’interès històric i cultural).
d) Visites a fires, places i mercats ambulants populars; parcs naturals,
creuers marítims, pràctiques esportives i de lleure; senderisme; platges (com el
Trenc, a Mallorca; la Vall, Son Bou, Cala Mitjana, Cala en Turqueta, Cala en
Porter i Cala Fornells, a Menorca; les Salines, Cavallet i Portinatx, a Eivissa),
així com visites panoràmiques a Orient, Galilea, Estellencs, Banyalbufar i
Sóller.
2. Els serveis que s’anunciïn o proposin als programes del viatge com
facultatius no poden computar-se com a servei complementari, als efectes deter-
minats en aquest article.
3. Els transports de viatgers per carretera amb origen o destinació a aero-
ports o ports, contractats amb una agència de viatges conjuntament amb el trans-
port aeri o marítim corresponent i amb l’allotjament, tenen la consideració de
transports turístics, sense que els siguin d’aplicació les exigències establertes en
aquest Decret.
4. Els transports turístics han de complir la normativa turística i han de
disposar de la presència de guia turístic, quan la normativa així ho exigeixi.
Article 2
1. Els transports turístics terrestres realitzats en l’àmbit de la comunitat
autònoma de les Illes Balears únicament poden ser oferts, programats, organit-
zats i contractats per agències de viatges legalment autoritzades, com a activitat
atribuïda amb caràcter d’exclusivitat per la legislació vigent; i no poden
col·laborar en l’oferta, la programació, l’organització o la contractació terceres
persones que no estiguin en possessió del títol -llicència que els habiliti, llevat
dels supòsits expressament autoritzats.
S’entén que hi ha col·laboració quan s’aporten mitjans materials, perso-
nals o econòmics en l’oferta, programació, organització o contractació dels
transports turístics.
2. Queden sotmesos a l’exigència del requisit d’honorabilitat a què es
refereix la legislació en matèria d’ordenació dels transports terrestres, els direc-
tius de les agències de viatges que organitzin o contractin transport terrestre, en
els mateixos termes en què es troben subjectes els directius d’empreses de trans-
port de viatgers per carretera amb autobús.
Capítol II
Condicions relatives a la contractació i documentació
Article 3
4 BOIB Num. 172 05-12-2006
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba