ORDRE de 30 d'octubre de 2001, per la qual s'aprova el Reglament regulador de la Denominació d'Origen Tarragona i del seu Consell Regulador.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Agricultura, Ramaderia i Pesca |
| Rango de Ley | Ordre |
ORDRE
de 30 d'octubre de 2001, per la qual s'aprova el Reglament regulador de la Denominació d'Origen Tarragona i del seu Consell Regulador.
L'actualització de la reglamentació de la Comunitat Europea en matèria vitivinícola s'inicia amb l'aprovació del Reglament CE 1493/1999, de 18 de maig, pel qual es fixa l'organització comuna del mercat, instrument legal bàsic per avançar en la consolidació d'un marc homogeni i, alhora, flexible amb totes les polítiques vitivinícoles dels estats membres, així com els compromisos adquirits a nivell mundial per a la liberalització dels mercats de raïms, mostos, vins i productes derivats, procedents de països tercers.
La nova definició de la política europea recollida als reglaments aprovats amb posterioritat al Reglament CE 1493/1999, defineixen un nou model vitivinícola al qual s'ha d'adequar el Reglament de la Denominació d'Origen Tarragona.
Aquest nou Reglament es justifica, a més, per la ja llarga i dilatada història de la Denominació d'Origen Tarragona, la qual forma part del selecte grup de les anomenades històriques, ja reconegudes l'any 1932, juntament amb Xerès, Rioja, Penedès, Alella i Priorat. Aquesta llarga tradició de vins de qualitat emparats pel prestigiós nom de Tarragona, ve ratificada l'any 1976 amb l'aprovació del seu darrer Reglament, actualment vigent.
En aquest context calia una revisió a fons del Reglament que preveiés la incorporació a la Unió Europea i estigués obert a les regles del lliure comerç mundial.
L'articulat del nou Reglament de la Denominació d'Origen Tarragona s'acomoda a les necessitats actuals per prestigiar els vins emparats per denominació d'origen, en un procés renovador per acreditar-los, en un notable exercici per conjugar tradició, modernitat, prestigi i qualitat d'uns vins, coneguts arreu del món, que compten amb un acusat caràcter distintiu d'aromes i finor.
Cal finalment fer una referència molt especial als vins licorosos de postres, molt preuats i coneguts com a Tarragona clàssic, d'elaboració tradicional, recollits amb molta cura i precisió dins d'aquest Reglament.
En conseqüència, d'acord amb les atribucions que m'han estat conferides,
Ordeno:
Aprovar el Reglament de la Denominació d'Origen Tarragona i del seu Consell Regulador, el text articulat del qual figura a l'annex d'aquesta Ordre.
El text aprovat es trametrà al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per al seu coneixement i ratificació, als efectes que assenyala l'apartat c) del punt B.2 de l'annex del Reial decret 479/1981, de 27 de febrer, de traspassos de serveis de l'Estat en matèria de denominacions d'origen.
Disposició derogatòria
Es deroguen les disposicions següents:
Ordre del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de 16 de novembre de 1976, que aprova el Reglament de la Denominació d'Origen Tarragona i el seu Consell Regulador (BOE de 22.12.1976).
Ordre de 27 de maig de 1986, per la qual es modifica, en part, el Reglament de la Denominació d'Origen Tarragona i el seu Consell Regulador (DOGC núm. 715, de 18.7.1986).
Ordre de 21 de març de 1986, per la qual es modifica el Reglament de la Denominació d'Origen Tarragona i el seu Consell Regulador (DOGC núm. 2192, de 10.4.1996).
Disposició final
Aquesta Ordre entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 30 d'octubre de 2001
Josep Grau i Seris
Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Annex
Reglament de la Denominació d'Origen Tarragona i del seu Consell Regulador
Capítol 1
Generalitats
D'acord amb el que disposen el Reglament CE 1493/1999, del Consell, de 19 de maig, la Llei 25/1970, de 2 de desembre, de l'Estatut de la vinya, del vi i dels alcohols, i el seu Reglament aprovat pel Decret 835/1972, de 23 de març, queden protegits amb la Denominació d'Origen Tarragona els vins que tinguin les característiques definides en aquest Reglament, tradicionalment designats sota aquestes denominacions geogràfiques i hagin complert en la seva producció, elaboració i criança tots els requisits que exigeix el present Reglament i la legislació vigent.
2.1 La protecció atorgada s'estén al nom de la Denominació d'Origen i als noms de les comarques, els termes municipals, les localitats i els paratges que componen les zones de producció i criança.
2.2 Queda prohibida la utilització en altres vins, dels noms, les marques, els termes, les expressions i els signes que, per la seva similitud fonètica o gràfica amb els protegits, puguin induir a confusió amb els que són objecte d'aquesta Reglamentació, encara que vagin precedits dels termes "tipus", "estil", "cep", "embotellat en", "amb celler en" i altres d'anàlegs.
La defensa de la Denominació d'Origen, l'aplicació del seu Reglament, la vigilància del seu compliment, així com el foment i el control de la qualitat dels vins emparats, queden encomanats al Consell Regulador de la Denominació d'Origen i a l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; i al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en relació amb la seva defensa en la resta de l'estat i en l'àmbit internacional.
Capítol 2
Producció
4.1 La zona de producció dels vins emparats per la Denominació d'Origen Tarragona està constituïda per les parcel·les de vinya que el Consell Regulador consideri aptes per a la producció de raïm de les varietats que s'indiquen a l'article 5.1, amb la qualitat necessària per produir vins de les característiques específiques dels protegits per la Denominació i que estan ubicades als termes o part dels termes municipals següents:
Alcover, Aleixar, l'Alforja, Alió, Almoster, Altafulla, l'Argentera, Ascó, Benissanet, les Borges del Camp, Botarell, Bràfim, Cabra del Camp, Cambrils, Castellvell del Camp, el Catllar, Colldejou, Constantí, Duesaigües, Figuerola del Camp, Flix, Garcia (excepte els polígons números 7, 8, 9, 10 i 11 i part dels polígons números 12, 13 i 23) els Garidells, Ginestar, la Masó, Masllorenç, Maspujols, el Milà, Miravet, Montbrió del Camp, Montferri, Mont-roig del Camp, Móra d'Ebre, Móra la Nova (excepte part dels polígons números 5, 6, 7, 8 i 9), el Morell, la Nou de Gaià, Nulles, la Palma d'Ebre, els Pallaresos, Perafort, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, el Pont d'Armentera, Puigpelat, Rasquera, Renau, Reus, Riba-roja d'Ebre, la Riera de Gaià, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, Rodonyà, el Rourell, Salomó, la Secuita, la Selva del Camp, Tarragona, Tivissa (excepte els polígons números 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 21, 22 i 3, i part del polígon número 17), la Torre de l'Espanyol, Torredembarra, Vallmoll, Valls, Vespella, Vilabella, Vilallonga del Camp, Vilanova d'Escornalbou, Vila-rodona, Vila-seca, Vinebre i Vinyols i els Arcs.
4.2 La qualificació de les parcel·les de vinya a efectes de la seva inclusió en la zona de producció la realitzarà el Consell Regulador, hauran de quedar delimitats als plànols del Cadastre vitícola i de la manera que determini l'Institut Català de la Vinya i el Vi.
4.3 En cas que el titular de la parcel·la de vinya estigui en desacord amb la resolució del Consell Regulador, podrà recórrer davant l'Institut Català de la Vinya i el Vi que resoldrà, amb l'informe previ dels organismes tècnics que estimi necessaris.
5.1 L'elaboració dels vins protegits es realitzarà exclusivament amb les varietats de vitis vinifera següents:
Negres: cabernet sauvignon, garnatxa, merlot, monestrell, pinot noir, samsó o carinyena, syrah i ull de llebre (tempranillo).
Blanques: chardonnay, garnatxa blanca, moscatell d'Alexandria, moscatell frontignan, parellada, sauvignon blanc, subirat parent o malvasia, viura o macabeu i xarel·lo.
5.2 El Consell Regulador podrà proposar a l'INCAVI que siguin autoritzades noves varietats, que amb els assaigs i experiències convenients previs, es comprovi que produeixen most de qualitat apte per a l'elaboració de vins protegits.
5.3 Durant el període experimental de noves varietats per a la seva possible introducció, el Consell Regulador podrà autoritzar, sota un control estricte, la utilització de les seves veremes per a l'elaboració de vins protegits, sempre i quan la seva qualitat respongui al que disposa aquest Reglament i se'n faci menció expressa a la contraetiqueta de la varietat experimental.
6.1 Les pràctiques de cultiu seran les tradicionals que tendeixen a aconseguir les millors qualitats.
6.2 Els ceps es formaran en got, i a les podes s'evitarà que, per ser excessivament àmplies, puguin donar lloc a produccions superiors als límits que assenyala l'article 8.1. Si les necessitats de la mecanització ho exigeixen es podran formar els ceps en altres modalitats, com en espatllera, sempre que es mantinguin les característiques de vegetació i qualitat tradicionals de les veremes i es respectin els límits de producció referents.
6.3 No obstant això, el Consell Regulador podrà autoritzar l'aplicació de noves pràctiques culturals, tractaments o labors que constitueixin un avanç en la tècnica vitícola i es comprovi que afecten favorablement la qualitat del raïm o del vi produït. D'aquests acords es donarà coneixement a l'Institut Català de la Vinya i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba