Recordant la presumpció d'innocència

AutorYolanda Hernández
CargoDirectora de Serveis Jurídics i Secretaria Delegada Ciutat Vella
Páginas10-10
10
Eàà àà àà àà ààà àà àà àà à
ààààààààààààààààààà
un protagonisme innecessari i poc oportú, o almenys poc oportú per a aquells que encara tenim
un sentit romàntic del dret per no dir garantista, cal tornar a recordar que la
àà àà àà àEà àDà àà à
quasi tant com el romanticisme.
Recordant els clàssics podem dir que           
presumeixi la seva innocència mentre no es provi la seva culpabilitat de conformitat amb la llei i
                 .
Càà‘ààààààààààààà ellat i no acusat
o imputat fins que de les diligències imprescindibles realment en fos evident o palmària la
ààààààààLECàààààààà
per la connotació pejorativa que en tenia, però aquest canvi de nomenclàtor ha estat solament
àà ààà àà ààà ààà -li el
àààààààààDàVààààà
condemnar abans que les proves i de retruc el jurat popular la va considerar culpable de la mort
de Rocío Wanninkhof quan anys desprès gràcies a una cigarreta va ser exculpada, però el
linxament mediàtic i el pas per la presó ja ningú li tornarà, hem salvat la seva persona però no el
seu nom. Ni a França la llei Guigou de 1970, que transforma la presó preventiva en presó
provisional, i que es va proposar fer respectar els drets dels imputats fins a la sentència definitiva
sancionant la seva infracció amb penes de multa, ha tingut èxit en aquest sentit: la pressió
mediàtica te més força que una sentència condemnatòria.
Mààà Eààà àTàCàà àààà
era un dret fonamental on qui acusa ha de demostrar de formàà ààà à
que no cal que demostri la seva innocència perquè la càrrega de la prova es de qui acusa, del
MàFàà ààà àà à àEà à àà à
esdevingut el primer recurs aplicable en qualssevol cas. En aquest moment ens sembla que
qualsevol mesura inferior a la presó preventiva no és suficient, res es suficient, els procediments
son més mediàtics que jurídics, cal veure determinats contertulians destrossar dia darrera dia el
codi penal i allà on dèiem que el dret penal era la ultima ràtio, ara hi veiem la primus ratio. Cal
reflexionar i recordar els principis del dret penal, deixar de penalitzar conductes que poden tenir
resposta en altres jurisdiccions o en altres instàncies i reservar la presó preventiva o provisional
ààà àà à àà àà à àà à
disposem i les institucions que les van crear.
Recordant la presumpció d’innocència
Yolanda Hernàndez
Directora de Serveis Jurídics i Secretaria Delegada Ciutat Vella

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR