Decret 10/2013, de 28 de febrer, pel qual es fixen els principis generals del Registre Unificat de Serveis Socials de les Illes Balears i dels procediments per a l’autorització i l’acreditació de serveis socials, i es regulen la secció suprainsular del Registre i els procediments per autoritzar i acreditar serveis socials d’àmbit suprainsular
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
I
L’article 30.15 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, reformat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en acció social i benestar social. En ús d’aquestes atribucions, es va aprovar la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, l’article 84 de la qual crea el Registre Unificat de Serveis Socials per a totes les administracions públiques de les Illes Balears competents en la matèria, i en què han de constar fidelment totes les dades i els actes administratius reguladors de les activitats de les entitats i dels serveis socials.
Aquest Registre Unificat, per tant, constitueix un instrument de coneixement, planificació, ordenació, control i publicitat dels serveis socials existents en la comunitat autònoma de les Illes Balears. Així, hi han de constar, entre altres dades, les dades relatives als serveis que formen part de la xarxa de serveis socials, així com les administracions públiques i les entitats d’iniciativa privada de serveis socials que són titulars d’aquests serveis. Aquest nou Registre substitueix el Registre Central de Serveis Socials creat per la derogada Llei 9/1987, d’11 de febrer, d’acció social, i desplegat pel Decret 66/1999, de 4 de juny, pel qual s’aprova el Reglament regulador del Sistema Balear de Serveis Socials.
Quant a l’estructura, el Registre Unificat està integrat per quatre seccions insulars —una per cadascun dels consells insulars—, per una secció suprainsular —competència de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears— i per una secció d’autoritzacions específiques. Totes les seccions estan intercomunicades entre si i formen un registre únic, motiu pel qual cal establir uns principis generals per coordinar totes les seccions que l’integren, a fi de permetre’n la interoperabilitat i de garantir-ne el funcionament correcte.
La inscripció en el Registre es configura com una obligació prèvia per poder actuar i intervenir en el camp dels serveis socials a les Illes Balears, juntament amb l’obtenció i el manteniment de la declaració responsable i de les autoritzacions administratives, en els supòsits prevists, que fixa la Llei 4/2009, d’11 de juny, amb la finalitat de garantir el compliment d’uns requisits i d’uns estàndards mínims de qualitat.
II
Aquest control administratiu sobre els serveis socials s’ha vist modificat per la Llei12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior. Així, per raons d’ordre i seguretat públics, pels objectius de la política social i, sobretot, per la protecció dels destinataris dels serveis, els quals es veuen afectats d’una manera immediata i irrevocable per la prestació del servei, s’ha optat pel manteniment d’aquest règim excepcional d’autorització administrativa que recull expressament l’article 7 de la Llei 12/2010, de 12 de novembre. No obstant això, amb l’esforç d’intentar reduir les càrregues administratives suportades per les persones administrades i per la mateixa Administració, s’ha substituït l’autorització prèvia per crear, construir i modificar substancialment els centres en què s’hagin de prestar serveis socials per una declaració responsable, condicionada al compliment dels requisits establerts.
Per altra banda, destaca la regulació ex novo de l’acreditació administrativa, creada per la Llei 4/2009, d’11 de juny, en relació amb la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència, la qual estableix que els centres, els serveis i les entitats privats, concertats o no, que atenen persones en situació de dependència han de disposar de l’acreditació de la comunitat autònoma corresponent. Aquesta acreditació, prevista en l’article 85 de la Llei 4/2009, d’11 de juny, es regula com una certificació administrativa per tal de garantir uns estàndards de qualitat superiors a l’autorització. I a diferència d’aquesta, ja no es configura com un requisit per a la prestació de serveis socials, sinó com un requisit previ i preceptiu per poder integrar-se en la xarxa de serveis socials d’atenció pública. Per aquest motiu, s’exceptua de l’aplicació de la Directiva relativa als serveis en el mercat interior.
D’aquesta manera, totes les entitats privades de serveis socials que pretenguin prestar un servei, més enllà de la intervenció o actuació en l’àmbit dels serveis socials, han d’obtenir l’autorització administrativa corresponent. Per contra, els serveis dependents d’entitats públiques —com ara els ajuntaments— o aquells que vulguin integrar-se dins la xarxa de serveis socials d’atenció pública han d’obtenir directament l’acreditació administrativa, tal com ho estableix l’article91 de la Llei4/2009, d’11 de juny, atès que intrínsecament s’integren en la xarxa pública de serveis socials.
D’altra banda, l’article 84 de la Llei 4/2009, d’11 de juny, disposa que en el Registre Unificat de Serveis Socials han de constar, entre d’altres, els centres que formen part de la xarxa de serveis socials i els centres i serveis que formen part de la xarxa de serveis socials d’atenció pública. No obstant això, s’ha reestructurat el sistema amb una Cartera de Serveis Socials que recopila tots els serveis en aquest àmbit. La Cartera de Serveis Socials utilitza la denominació de serveis com a eix central per definir les prestacions que el sistema públic de serveis socials ofereix a la ciutadania. Actualment el concepte de centre fa referència al local o a la infraestructura física on es presten els serveis. Tenint en compte això, quan se sol·licita la inscripció en el Registre d’un servei al qual va unit un centre es fa la inscripció del servei i es deixa constància de l’existència del centre relacionat amb la prestació del servei, però no s’inscriu el centre de manera separada al servei al qual va unit. Per tant, són els serveis els que han de complir els requisits per poder ser autoritzats i poder acreditar-se, i és per això que aquest Decret regula el procediment d’autorització i l’acreditació de serveis socials i regula la secció suprainsular del Registre en aquest sentit.
Finalment, cal dir que la diversitat, l’especialitat i la dinàmica del sistema de serveis socials dificulten la concreció en una sola norma dels requisits i de les condicions que han de regir els diferents tipus de serveis socials. Per això, i a diferència del Decret 66/1999, de 4 de juny, que aquest Decret deroga expressament, i que sí regulava aspectes concrets dels serveis residencials —fins ara anomenats centres— com la documentació específica, ara és necessari remetre a un desplegament reglamentari propi i sectorial per regular els requisits d’autorització i d’acreditació, no tan sols per als serveis de tipus residencials, sinó per a cada tipologia de serveis socials existents a les Illes Balears.
En aquest sentit, el Decret 86/2010, de 25 de juny, va establir els principis generals i les directrius de coordinació per a l’autorització i l’acreditació dels serveis socials d’atenció a persones grans i persones amb discapacitats, i va regular els requisits d’autorització i acreditació dels serveis residencials de caràcter suprainsular per a aquests sectors de població.
Per altra banda, actualment, la qualificació de determinats serveis com a suprainsulars està determinada per l’Ordre de la consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració de 8 de febrer de 2011 per la qual s’estableix el catàleg de serveis socials d’àmbit suprainsular de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
III
L’article 70.4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la redacció que en fa la Llei 1/2007, de 28 de febrer, atribueix com a competències pròpies dels consells insulars l’assistència social i els serveis socials. Per això, aquest Decret es dicta parcialment a l’empara de l’article 58.3 de l’Estatut d’autonomia, pel qual el Govern de les Illes Balears pot establir els principis generals sobre les competències pròpies dels consells insulars, sempre que en garanteixi la potestat reglamentària. D’acord amb l’article 84 i el mandat de la disposició final dotzena de la Llei 4/2009, d’11 de juny, a proposta del conseller o la consellera competent en matèria de serveis socials, el Govern ha d’aprovar el reglament de principis generals i de coordinació així com el reglament propi del Registre Unificat, secció suprainsular, i desplegar els requisits i el procediment per a la inscripció de les entitats, els centres i els serveis de serveis socials en l’àmbit suprainsular en el termini màxim de vint-i-quatre mesos.
Així mateix, la regulació d’aquesta matèria troba també fonament en els articles 72 i 84.2 de l’Estatut d’autonomia, mitjançant la previsió de normes complementàries o connexes, als efectes de coordinar l’activitat que exerceixen els consells insulars en les competències que tenen atribuïdes com a pròpies, i possibilitar prima facie l’execució correcta i mínima de la matèria, d’acord amb l’interès general, i per tal de garantir la unitat i plenitud de l’ordenament jurídic autonòmic i evitar l’existència de llacunes legals. Aquestes disposicions, per tant, poden ser desplaçades, en cada illa, per la normativa que els consells insulars dictin en execució de la Llei 4/2009, d’11 de juny. La disposició final primera estableix la distribució del contingut dispositiu del Decret entre els principis generals, les normes connexes i les seccions que contenen regulació pròpia de la Comunitat Autònoma de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba