Presentación
| Autor | Lluís Franco I Sala |
| Cargo | President del Tribunal Català de Defensa de la Competència |
Page 11
Abans de res, vull felicitar a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, i molt especialment la Secció de Dret de Defensa de la Competència i Propietat Industrial, i també al Tribunal Arbitral de Barcelona per haver tingut una excellent idea, que ha estat organitzar aquestes les jornades que avui ens apleguen. També trobo molt encertat que s'hagi dedicat la primera d'aquestes jornades a un tema sobre el que tinc l'absolut convenciment que, com veuran a partir de les intervencions dels ponents, anirà prenent cada vegada més transcendència: la qüestió de l'arbitratge en matèria de dret de la competència. Aquesta felicitació la faig també extensiva d'una manera especial als coordinadors de les jornades, els senyors Santiago de Nadal i Adolfo Fernández, sense la decidida voluntat dels quals no hauria estat possible que ara mateix ens trobéssim tots nosaltres aquí reunits. Igualment vull recordar els tècnics dels organismes catalans de defensa de la competència, el Tribunal i la Direcció General, per tot el suport que han donat per poder organitzar concretament la jornada d'avui.
Tot i que darrerament es tracta molt més la defensa de la competència en els mitjans de comunicació, i això fa que pugui semblar una matèria relativament nova, en realitat ja compta amb una dilatada història. Des de finals del segle XIX, als Estats Units d'Amèrica, amb la Sherman Act, i fins el dia d'avui han estat molts els països que han procurat establir tota una sèrie de mecanismes per vetllar que no es poguessin produir determinats acords que impedeixen la competència o bé que en situacions de domini s'incorregués en abús per part d'alguna de les empreses. En aquesta línia, no només des de l'àmbit estatal sinó també des de l'àmbit supraestatal, ha estat recollit, com molts de vostès saben, precisament dins del tractat de la Comunitat Europea, que dedica dos articles a aquesta matèria. Page 12
En el cas concret de l'Estat Espanyol, també és una disciplina que des de fa ja força temps està entre nosaltres. En concret, des de l'any 19631, amb la Llei de pràctiques restrictives de la competència, s'introdueix en el nostre ordenament intern la matèria de defensa de la competència. Es va produir un canvi important, concretament amb la Llei de defensa de la competència2 que fins ara continua vigent. Aquesta llei va regular amb detall tota la matèria, però a nivell de la seva aplicació en el territori es van plantejar dues possibilitats sobre les quals va haver de resoldre el Tribunal Constitucional. Quan es va aprovar la llei, l'any 1989, i amb tot el disseny ja establert de l'estat de les autonomies, es va optar per un d'aquells dos models possibles: establir únicament organismes de defensa de la competència en l'àmbit estatal. En concret, el Servicio de Defensa de la Competencia i el Tribunal de Defensa de la Competencia estatal.
Davant d'aquesta situació hi havia un altre model possible, que personalment entenc que és el desenvolupat en els països que amb més profunditat han defensat la matèria de la competència (els Estats Units d'Amèrica, Alemanya...); o fins i tot, si vostès ho volen, correspon al mateix model que segueix la Unió Europea: que no només hi hagi organismes únics i centrals sinó que a la vegada es doni la possibilitat que convisquin amb organismes en determinades divisions territorials (en el cas de l'Estat Espanyol autonomies, en altres llocs en diferents länders o regions). Com que aquesta possibilitat no era recollida a la llei de 1989, van ser presentats dos recursos d'inconstitucionalitat per part dels governs de la Generalitat de Catalunya i del Govern Basc l'any 1989, que van originar, al cap de deu anys, una sentència del Tribunal Constitucional,3. Com a conseqüència d'aquesta sentència i de la llei que després va reflectir el seu posicionament, la llei de Coordinació de competències entre l'estat i les comunitats autònomes en matèria de defensa de la competència4, es va distribuir l'espai de la defensa de la competència entre l'Estat i les comunitats autònomes. Això, a més, a més, va possibilitar que les comunitats autònomes que ho desitgessin poguessin constituir els seus òrgans de defensa de la competència. Aquest és el cas, precisament, de Catalunya.
En aquest moment, Catalunya és la comunitat on es troben en ple funcionament els òrgans...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba