El paper de les ciutats en la construcció de la pau (Barcelona com a cas pràctic)

AutorEduard Vinyamata Camp
Páginas39-50
Article 3 · El paper de les ciutats en la construcció de la pau
(Barcelona com a cas pràctic)
Maria Gas de Cid
Antecedents
Són molts els antecedents que situen les ciutats com a agents en la resolu-
ció dels conflictes. Després de la Segona Guerra Mundial no van ser els governs
nacionals els que van seure a parlar del futur, sinó els governs locals i regionals
d’Alemanya, Holanda i França, que es van marcar tres objectius: augmentar la
qualitat de vida dels ciutadans, impulsar una pau duradora i superar les restric-
cions frontereres. Als anys vuitanta, es produí un ressorgiment dels moviments
ciutadans contra l’Apartheid a l’Àfrica. Als noranta es donà el gran creixement
dels agermanaments entre ciutats d’Europa, i això mateix tingué lloc després de
la Guerra dels Balcans, quan els governs locals es reuniren per superar el con-
flicte i cercar una pau duradora, a més d’actuar conjuntament per reparar carre-
teres, línies elèctriques, sistemes hidràulics o cables de telèfon. Altres exemples
són també els agermanaments amb ciutats de l’Est, amb Bòsnia o amb
Palestina.
Diplomàcia ciutadana
El concepte diplomàcia ciutadana ha estat impulsat per la United Cities and
Local Governments (Ciutats i Governs Locals Units, CGLU).
Es defineix com el conjunt d’accions dels governs locals, tant a escala local
com nacional i internacional, destinades a promoure la construcció de la cul-
©Editorial UOC 39 El paper de les ciutats en la construcció de la pau

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR