ORDEN ACC/75/2024, de 15 de abril, por la que se aprueban las bases reguladoras de las ayudas a la purificación del biogás y a las infraestructuras y las instalaciones necesarias para la inyección del biometano en la red de gasoductos.
| Fecha de disposición | 15 Abril 2024 |
| Fecha de publicación | 18 Abril 2024 |
| ELI | eli/es-ct/o/2024/04/15/acc75/dof |
| Emisor | Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural |
Els ajuts s'emmarquen en les mesures de contingència per a la reducció de l'ús de gas natural fòssil d'acord amb el Reglament europeu (UE) 2022/1369, de 5 d'agost de 2022, sobre mesures coordinades per a la reducció de la demanda de gas natural fòssil.
Així mateix, per assegurar la màxima transparència de les mesures adoptades i un seguiment efectiu, d'acord amb el marc jurídic actual, s'ha optat per sotmetre els ajuts d'aquesta Ordre al Reglament (UE) 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajuts compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat. D'acord amb el que estableix l'article 11.1 del Reglament esmentat, s'ha d'informar la Comissió Europea d'aquestes bases reguladores en el termini de 20 dies hàbils a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Ordre.
Arran de la invasió de Rússia a Ucraïna i amb la previsió d'escassetat de gas natural a la Unió Europea, el passat mes de març de 2022, la Comissió Europea, mitjançant el comunicat RePowerEU: per una energia més assequible, segura i sostenible, identifica la necessitat, a molt curt termini, de diversificar els orígens del gas natural fòssil, i estableix l'objectiu en l'horitzó del 2030 de la substitució de 35 bcm/any (bilions de metres cúbics a l'any) de gas natural fòssil per gasos renovables, amb una especial atenció al biometà, en tractar-se d'una tecnologia madura. Aquesta xifra objectiu representa el 10% del consum de gas natural fòssil a Europa (355 bcm/any).
Arran de la comunicació RePowerEU, s'han aprovat diverses mesures estratègiques, així com el Reglament (UE) 2022/1369 del Consell, de 5 d'agost de 2022, sobre mesures coordinades per a la reducció de la demanda de gas natural fòssil, una norma vinculant d'aplicació immediata a tota la UE i on s'inclou el compromís voluntari per part dels estats membres de reduir el consum de gas natural fòssil en un 15%. També estableix les obligacions per a situacions en les quals es declari una alerta a la Unió respecte a la seguretat del subministrament i per a les quals aquest objectiu de reducció del 15% passarà a ser obligatori. Per al cas de l'Estat espanyol, atesa la seva dotació d'infraestructura gasista que permet exportar gas –ja sigui en forma de molècula o d'electricitat– a d'altres països, aquesta reducció de demanda se situaria en el 7%.
El 8 d'agost de 2022 i com a resposta conjunta d'actuació per donar resposta al Reglament esmentat, es reuneix la Conferència Sectorial d'Energia amb la participació de la vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del Govern espanyol, les conselleries competents en matèria d'energia i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), amb les quals s'acorda de presentar un pla de contingència per a la reducció de la demanda del gas davant les instàncies europees.
El passat 30 d'agost de 2022, i com a resposta al Reglament (UE) 2022/1369 del Consell, de 5 d'agost de 2022, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), a proposta de la Direcció General d'Energia, presenta les “Mesures de contingència per a la ràpida reducció del consum de gas natural fòssil a Catalunya”. La primera mesura de contingència estableix la necessitat d'accelerar el desenvolupament de projectes d'injecció de biometà a la xarxa de distribució o transport de gas natural mitjançant l'adaptació de plantes de biogàs existents, sigui amb mesures de simplificació administrativa o sigui amb incentius a la inversió en la infraestructura necessària per a l'upgrading o la purificació del biogàs i la seva injecció a la xarxa de gasoductes, on aquesta injecció inclourà el gasoducte de gas renovable necessari entre la planta de biometà i la xarxa de gasoductes del sistema gasista català.
Actualment, el consum anual de gas natural fòssil a Catalunya és de 70 TWh; per tant, per assolir els objectius comunitaris en l'horitzó del 2030, hauríem de ser capaços de generar 7 TWh de gasos renovables.
La major part d'aquests gasos hauria de ser en forma de biometà, atès que aquest combustible renovable es pot injectar a la xarxa de gasoductes i utilitzar-se sense fer cap modificació en les calderes, els motors tèrmics i les turbines que, avui, utilitzen gas fòssil, alhora que la seva generació és una tecnologia madura.
El buit legal en el marc reglamentari per autoritzar infraestructures associades als gasos renovables troba resposta en el Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en el marc del Pla nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d'Ucraïna, que modifica la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del sector dels hidrocarburs.
Aquest nou marc legal atorga competències àmplies a la Generalitat de Catalunya i inclou, també, les línies directes d'injecció de biometà per connectar-se a la xarxa primària de gasoductes de més de 60 bars; en aquest cas, però, condicionada a un informe vinculant del gestor tècnic del sistema (GTS).
Més enllà de la garantia de seguretat energètica que poden aportar els gasos renovables, entre els quals s'inclou el biometà, també poden contribuir a la descarbonització de l'economia en aquells usos en què l'electrificació presenti més dificultats tècniques i econòmiques. Un dels principals mecanismes per afavorir el desplegament dels gasos renovables és la determinació d'un sistema de garanties d'origen que acrediti la utilització de fonts renovables en la seva producció.
La Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2018, defineix les garanties d'origen com aquell document electrònic la funció del qual és acreditar, davant d'un consumidor final, que una quota o una quantitat determinada de gas subministrat s'ha produït amb fonts renovables.
El 18 de maig de 2022, es publica el Reial decret 376/2022, de 17 de maig, pel qual es regulen els criteris de sostenibilitat i de reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle dels biocarburants, els biolíquids i els combustibles de biomassa, així com el sistema de garanties dels gasos renovables. En la regulació esmentada, es determina la creació del sistema de garanties d'origen aplicable als gasos renovables, tot establint la definició de les garanties, el contingut, les condicions d'expedició i la designació de l'entitat responsable de la seva gestió i del procediment d'operació d'aquest sistema.
El passat 2 d'agost de 2022, es publica el Reial decret llei 14/2022, d'1 d'agost, de mesures de sostenibilitat econòmica en l'àmbit del transport, en matèria de beques, així com mesures d'estalvi, d'eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural, el qual va modificar la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del sector dels d'hidrocarburs, perquè les plantes de producció de gasos renovables no es considerin instal·lacions de fabricació de gasos combustibles de forma que no es necessiti la triple autorització prevista per a gasos combustibles; així mateix, declara d'utilitat pública les línies directes que es destinin a la injecció de gas.
El passat mes d'octubre de 2022, es publica l'Ordre TED/1026/2022, de 28 d'octubre, per la qual s'aprova el procediment de gestió del sistema de garanties d'origen del gas procedent de fonts renovables.
El passat 30 de març de 2023, el Consell i el Parlament Europeu arriben a un acord polític provisional sobre la nova directiva d'energies renovables en el qual, sota la necessitat d'accelerar la integració d'energies renovables allí on la seva penetració és més difícil –com, per exemple, el transport i la indústria més pesants, l'edificació, i la calefacció i la refrigeració urbanes–, acorden incrementar en 10 punts els objectius de la Directiva vigent 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2018, relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables, per la qual cosa es passaria de l'objectiu del 32% al 42,5% en l'horitzó del 2030.
Així, a dia d'avui, es pot afirmar que el marc legal que permet injectar biometà a la xarxa de gasoductes i que en permet l'ús a distància de forma virtual i acordada amb certificats d'origen ja no és un obstacle. Aquesta realitat permet descarbonitzar sectors difícils d'electrificar, com ara el transport pesant o els processos industrials que treballen per sobre dels 400°C.
D'altra banda, la introducció de les energies renovables en l'electrificació –com ara l'energia fotovoltaica i eòlica– presenta solucions cost-eficiència molt superiors a la utilització de biogàs en centrals de generació elèctrica que evacuïn a la xarxa elèctrica.
Descarbonitzar el gas fòssil presenta, a data d'avui, menys solucions factibles tècnicament i econòmica que descarbonitzar l'electricitat. Destinar el biogàs a la seva purificació a biometà i posterior injecció a la xarxa de gasoductes aporta molt més valor a la transició a les zero emissions que la seva combustió per obtenir electricitat i evacuar-la a la xarxa elèctrica.
Sobre la base de la informació del Registre d'Instal·lacions d'Energia Elèctrica en Règim Especial (RIPRE) i de les dades disponibles de la infraestructura gasista, la Direcció General d'Energia ha identificat un conjunt de plantes de biogàs existents i fonts de generació de residus amb digestió anaeròbica que, atesa la proximitat a la xarxa de gas, són susceptibles de connectar-s'hi mitjançant antenes de connexió i mòduls de purificació (upgrading) per injectar-hi el biometà (biogàs purificat), tot permetent la descarbonització del gas fòssil.
Els ajuts a instal·lacions de biometà gestionats per l'Estat no contemplen subvencionar les línies directes d'injecció de gas renovable al sistema gasista, i per tant, aquests d'ajuts serien complementaris als de l'Estat i compatibles per a un mateix projecte.
Per aquest motiu, es considera que transformar les actuals plantes de biogàs en biometà que s'injecti a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba