Manifest en Defensa del Dret Civil Català

Aprovat per la Comissió de juristes en Defensa del Dret Civil Català, en la sessió del dia 7 de juliol de 2003.

I

El 26 de novembre de 1991, en un acte solemne a la seu del Col·legi d¿Advocats de Barcelona, el món jurídic català, a través de les seves entitats més representatives, des dels col·legis professionals a la Universitat, passant per les acadèmies, signà el 'Manifest en Defensa del Dret Civil Català', amb motiu dels recursos plantejats pel Govern de l¿Estat contra la Llei 9/1987, de 25 de maig, de successió intestada i contra la Llei 7/1991, de 27 d¿abril, de filiacions.

Era una actitud unànime que sens dubte contribuí de manera significativa que, al final, es produís la retirada dels recursos. A partir d¿aquell moment, s¿inicià una important i profitosa tasca legislativa que ha estat vista com a útil per la societat catalana i sense inconvenients pel Govern de l¿Estat; en són bones referències el Codi de successions, el Codi de família i la Llei d¿unions estables de parella, que culminen amb l¿aprovació de la Primera llei del Codi civil de Catalunya.

Darrerament, el Govern de l¿Estat ha interposat sengles recursos contra la Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l¿accessió i l¿ocupació; contra la Llei 19/2002, de 5 de juliol de drets reals de garantia, i, de manera més significativa, contra la Llei 29/2002, de 30 de desembre, Primera llei del Codi civil de Catalunya.

II

Les entitats signants rebutgen decididament qualsevol plantejament reduccionista de la competència exclusiva que, d¿acord amb l¿article 149.1.8a de la Constitució, reconeix en matèria de Dret civil a Catalunya l¿article 9.2 de l¿Estatut.

La Constitució, en el seu preàmbul, proclama de manera solemne la voluntat de protegir els pobles d¿Espanya, d¿una banda, en l¿exercici dels drets humans, però, de l¿altra, en el de les seves cultures i tradicions, llengües i institucions. I no hi ha dubte que una afirmació tan solemne ha de projectar-se necessàriament sobre el marc del Dret civil, referència cultural de primer ordre que, a través d¿una tradició secular, configura unes institucions que defineixen el sistema que, ara ja en la seva llengua pròpia, es dóna el poble en qüestió per regular de manera útil la seva convivència.

No cal dir aleshores que, si ha de ser socialment significativa, aquesta voluntat de protecció proclamada en el frontispici de la Constitució ha de comportar que, arribat el moment de l¿elaboració normativa, les institucions catalanes, el Parlament en...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR