LLEI 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions catalanes.
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Llei |
LLEI
9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions catalanes.
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La Generalitat té competència exclusiva en el camp de l’esport i el lleure, tal com estableix l’article 9.29 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, assumint així el mandat que l’article 43.3 de la Constitució espanyola del 1978 fa als poders públics perquè fomentin l’educació física i l’esport i facilitin la utilització adequada del lleure.
Catalunya és un país on l’esport ha estat i està fortament arrelat, i sovint ha tingut un paper capdavanter en la promoció i la pràctica de l’esport i l’educació física. Així, diverses federacions esportives catalanes i diferents seleccions nacionals de Catalunya han estat pioneres en la seva actuació, i també en la introducció de nous esports en l’àmbit estatal.
En l’actualitat, l’esport individual d’elit i les seleccions nacionals d’un o altre esport que participen en competicions internacionals o de gran importància tenen una repercussió popular i un ressò internacional de gran rellevància que hom no pot ignorar i que requereix l’atenció dels poders públics de la Generalitat.
El desig de l’esport català de gaudir de representació internacional estableix un objectiu molt arrelat en el temps. Ja l’any 1900 un equip de cinc remers catalans va participar en els Jocs Olímpics de París de manera no oficial i com a representants del Club de Regates de Barcelona. L’any 1913 el delegat espanyol del COI va autoritzar la constitució del primer Comitè Olímpic Català amb la intenció d’aconseguir-ne la inclusió als Jocs Olímpics de Berlín de 1916, que van ésser suspesos a causa de la Primera Guerra Mundial. El mateix 1916 el COI va adreçar una carta a la Federació Atlètica Catalana oferint-li un lloc de delegat amb dret d’assistència, representació, veu i vot a les reunions del Comitè Olímpic Internacional. El 1922 es crea el segon COC, sota el nom de Confederació Esportiva de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia, atorgada per l’aprovació dels seus estatuts pel governador de Barcelona d’aquella època. Aquell mateix any la Confederació va rebre la Copa Olímpica creada pel COI per premiar l’entitat que cada any més s’hagués significat en el treball pro desenvolupament de l’esport. Mai cap altra entitat espanyola no havia rebut aquesta distinció.
El mateix baró de Coubertin, en el seu llibre Memòria Olímpica, cita en diverses ocasions Catalunya com a país integrant del moviment olímpic d’acord amb la seva doctrina "un país olímpic i una nació no sempre corresponen a un estat". Ja l’agost de 1920 el periodista Josep Elies i Juncosa manifestava, al diari La Veu de Catalunya, que el mateix baró de Coubertin havia acollit amb satisfacció la demanda de Barcelona d’organitzar els Jocs de 1924 i que havia comunicat al COC que la qüestió del reconeixement de Catalunya com a membre del COI figuraria en l’ordre del dia de la XVIII sessió del Comitè Internacional, juntament amb la irlandesa. Després, durant la II República espanyola, l’esport català tornava a tenir Federació Catalana de Rugbi en les reunions constituents del seu homòleg internacional (FIRA) i un membre al Comitè General d’aquesta Federació, del 1934 fins al 1940.
És per aquests motius i per la llarga tradició de participació internacional de l’esport català, i a fi de donar compliment a aquest compromís històric i possibilitar la participació i la presència de Catalunya en qualsevol tipus de competició esportiva, des d’una concepció universal de l’esport, dels seus principis i els seus valors, que hom requereix l’adequació a aquestes necessitats de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport.
Es modifica la lletra r de l’apartat 2 de l’article 3 de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, que queda redactada de la manera següent:
"r) Promoure i difondre l’esport català en els àmbits supraautonòmics, i també la participació de les seleccions catalanes en aquests àmbits."
Es modifica l’article 19 de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, que queda redactat de la manera següent:
"1. Les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d’àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació.
"2. Les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics. És funció pròpia de les federacions esportives catalanes la creació, el foment i l’impuls de les seleccions catalanes de les respectives modalitats o disciplines esportives amb la finalitat de participar en esdeveniments de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós, segons s’escaigui.
"3. Les normes i els reglaments de les federacions esportives supraautonòmiques només són aplicables a les federacions esportives catalanes, i si correspon, a llurs clubs i entitats afiliats, en matèria disciplinària i competitiva, quan actuïn o participin en competicions oficials dels àmbits supraautonòmics."
S’afegeixen nous apartats, 3, 4 i 5, a l’article 25 de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, amb el text següent:
"3. És competència de les federacions esportives catalanes l’elecció dels esportistes catalans que han d’integrar les seleccions catalanes, els quals han d’estar proveïts de la llicència federativa corresponent. Tenen la consideració d’esportistes catalans, a aquests efectes, els nascuts a Catalunya i els que hagin adquirit el veïnatge civil en aquest territori, d’acord amb les normes generals aplicables. Els clubs han de facilitar l’assistència a les convocatòries dels esportistes seleccionats.
"4. Les seleccions catalanes poden utilitzar l’himne i la bandera de Catalunya en les competicions oficials en què participin.
"5. Les federacions catalanes, per raons històriques, culturals, esportives i de veïnatge, han de fomentar d’una manera especial, en la mesura en què ho permetin les respectives reglamentacions competitives, la cooperació i la coordinació amb les entitats esportives dels països de llengua catalana, tot promovent seleccions conjuntes, integrades per esportistes dels respectius països, en competicions esportives."
S’afegeixen els apartats 3 i 4 a l’article 26 de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, amb el text següent:
"3. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya gaudeix de capacitat jurídica plena per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a la recerca i la proposta d’accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l’esport català i per al seu foment exterior i la promoció de l’activitat de les seleccions esportives catalanes.
"4. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya, a fi de donar compliment als seus objectius generals, desplega, entre altres, les activitats i les funcions següents:
"a) La promoció i la representació de l’esport federat de Catalunya en el seu conjunt.
"b) La col·laboració i la participació amb els organismes públics i entitats privades en el desenvolupament i la millora de l’esport en general i de l’activitat física i esportiva en edat escolar i de l’esport de lleure.
"c) La divulgació de la cultura i els principis del moviment olímpic i l’establiment de relacions amb tota classe d’organismes i entitats esportius d’arreu que persegueixen els mateixos fins.
"d) El foment exterior i la promoció de l’activitat de les seleccions esportives catalanes o dels clubs esportius federats i dels seus esportistes, amb el suport de la Secretaria General de l’Esport.
"e) La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya.
"f) L’assessorament de la Secretaria General de l’Esport, en les matèries de la seva competència.
"g) Vetllar per la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció de Catalunya com a país esportiu."
Es substitueix l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, que queda redactat de la manera següent:
"1. L’Administració esportiva de la Generalitat té per objectiu, en el camp de l’esport d’elit i d’alt nivell, impulsar, planificar, fer el seguiment i, si escau, gestionar la formació integral i el millorament esportiu continuat dels esportistes seleccionats. Realitza aquesta tasca directament en els seus centres de tecnificació i d’alt rendiment, i també mitjançant l’assessorament i els ajuts a les federacions i altres entitats esportives, i l’establiment del règim de col·laboració amb els corresponents organismes esportius, qualsevol que en sigui l’àmbit territorial. En cada cas, estableix el conveni de col·laboració pertinent, que pot estendre’s a la confecció i el seguiment de programes, la creació d’escoles esportives de diferents nivells i la realització de tasques d’investigació per a sostenir científicament i tècnica els programes propis o els efectuats en col·laboració.
"2. L’Administració esportiva de la Generalitat ha de donar suport a la participació dels esportistes catalans amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials en les competicions d’alt nivell."
Disposició addicional
-
S’autoritza el Govern per a aprovar, en el termini màxim d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un text refós del seu contingut i del de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport.
-
L’autorització per a refondre s’estén també a la regularització, l’aclariment i l’harmonització del text legal. Així mateix, aquesta autorització faculta per a intitular els títols, els capítols i els articles del text únic.
Disposicions finals
Primera
Es faculten el Govern i el conseller o consellera competent per raó de la matèria per al desenvolupament reglamentari del que estableix aquesta Llei en el termini d’un any.
Segona
S’han d’habilitar els crèdits pressupostaris necessaris en el departament competent per raó de la matèria per tal de donar compliment al que estableix aquesta Llei.
Tercera
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 30 de juliol de 1999
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
(99.210.052)
