Llei 8/2010, de 27 de juliol, de mesures per a la revalorització integral de la Platja de Palma.

Delimitació de la Platja de Palma A efectes d'aquesta llei, l'àmbit de la Platja de Palma és el delimitat en el plànol de l'annex, àmbit que comprèn part dels termes municipals de Palma i de Llucmajor, que s'ha d'entendre com un únic àmbit d'actuació al marge de les divisions territorials administratives respectives. La llei i els instruments d'ordenació i de gestió que s'hi estableixen només són aplicables a l'esmentat àmbit territorial.

Objectius fonamentals de la revaloració integral 1. La revaloració i la rehabilitació integral de la Platja de Palma s'orienten a la recerca d'un nou paradigma ajustat a un model de desenvolupament sostenible, que suposi la consecució d'un sistema urbà d'elevada eficiència pel que fa als cicles dels materials, l'aigua i l'energia. Des del punt de vista socioeconòmic i urbanístic, es concreten en un desenvolupament dirigit per criteris de revaloració integral justificats i ajustats a necessitats reals, que inverteixin el procés a què s'ha vist sotmesa la Platja de Palma per damunt de la seva capacitat de càrrega.

2. Les disfuncions del sistema urbà de la Platja de Palma, que s'han de corregir a través del nou model per implantar mitjançant la revaloració i la rehabilitació integral, es fonamenten en l'assoliment dels objectius següents:

La revaloració integral del sistema territorial i urbà.

El reposicionament turístic de la Platja de Palma com una destinació de referència internacional.

La millora de les condicions de vida dels residents i treballadors.

La reducció de la càrrega ecològica, local i global.

L'adaptació al canvi climàtic i la preservació dels sistemes naturals, terrestres i marins.

La creació d'un espai digital avançat.

Un pacte institucional cap a la `governança' pel canvi.

Mitjançant la consecució d'aquests objectius es persegueix propiciar un model d'actuació en el qual la qualitat, la competitivitat i la sostenibilitat s'uneixin per afrontar els reptes que el canvi global i el canvi climàtic representen.

Entitat actuant 1. L'entitat actuant de les operacions de revaloració i rehabilitació integral de la Platja de Palma és el Consorci de la Platja de Palma, format per una representació paritària del Govern d'Espanya, el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca, l'Ajuntament de Palma i l'Ajuntament de Llucmajor.

2. El consorci té personalitat jurídica pròpia i naturalesa pública i actua sota els principis de màxima coordinació i cooperació amb les altres administracions participants. Per a la consecució dels objectius que li són propis, el consorci pot crear les empreses instrumentals que consideri convenients.

3. Tant al consorci com a les seves empreses instrumentals els són d'aplicació els sistemes de control prevists en la legislació del sector públic de les Illes Balears.

   TÍTOL II MESURES DE CARÀCTER TERRITORIAL, URBANÍSTIC,

   TURÍSTIC I AMBIENTAL Capítol I Instrument de planejament Article 5

   El Pla de reconversió de la Platja de Palma 1. Les operacions de revaloració i rehabilitació a què es refereix aquesta llei s'han de dur a terme mitjançant el Pla de reconversió de la Platja de Palma, les característiques del qual es defineixen en els articles següents.

2. El pla a què es refereix l'apartat anterior és un instrument d'ordenació urbanística, turística i mediambiental de característiques singulars, d'àmbit supramunicipal, en estar referit a l'àmbit territorial de la Platja de Palma, delimitat d'acord amb l'article 2 d'aquesta llei, i de caràcter transversal, perquè pot afectar vàlidament diferents instruments d'ordenació o de planificació, tant territorials o urbanístics com turístics i mediambientals.

3. El Pla de reconversió de la Platja de Palma és un pla de naturalesa territorial, turística i mediambiental, això és, integral, que conté aspectes urbanístics, turístics, mediambientals i socials, per la qual cosa gaudeix de tots els efectes que la legislació urbanística i la legislació mediambiental atribueixen als seus respectius plans i, en especial, dels efectes de publicitat, executorietat i obligatorietat. Tant els particulars com les administracions públiques estan obligats al compliment del pla.

   Capítol II Contingut del pla Article 6

   Orientacions estratègiques del pla 1. D'acord amb els objectius fonamentals prevists a l'article 3 d'aquesta llei, el Pla de reconversió de la Platja de Palma ha de dirigir les seves estratègies a la reducció de la càrrega ambiental i climàtica, local i global. Per això, ha d'incidir en propostes que corregeixin i redueixin els consums de sòl, materials i energia, provocats per l'edificació inadequada i els seus cicles de producció, sistemes de mobilitat ineficients, i qualssevol altres activitats que provoquin l'alteració dels espais naturals i els seus cicles, amb les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle, contaminants atmosfèrics i soroll.

2. El contingut del pla ha d'atendre les orientacions estratègiques següents:

   1. En matèria de sòl, el pla ha d'impedir el desenvolupament injustificat i insostenible de nous creixements urbans i ha d'establir la rehabilitació urbana integrada de l'àmbit com a línia d'actuació preferent davant el nou creixement.

      El parc d'habitatges només pot incrementarse a nous sòls si es justifica en la necessitat d'assentar persones residents afectades per operacions no relocalitzables en el seu àmbit original i per operacions d'esponjament.

   2. En matèria d'edificació hotelera, residencial i equipament, el pla ha d'implicar la priorització de la rehabilitació integrada del parc edificat davant la construcció de possibles nous edificis.

   3. En matèria de mobilitat, transport públic i soroll, el pla ha d'establir les mesures de canvi i els corresponents instruments normatius per a la reconversió dels actuals models de desplaçament i transport urbans que redueixin el consum energètic i les emissions amb la finalitat de propiciar models més sostenibles de mobilitat i de qualitat ambiental, i de mobilitat elèctrica alimentada per energies renovables.

   4. En matèria de consum d'aigua i materials, el pla ha d'establir les mesures de canvi, noves pautes i els corresponents instruments d'ordenació que propiciïn sistemes de producció i utilització racional, i reciclatge dels esmentats recursos Cresidus sòlids urbans, de construcció i demolició, i depuració d'aigüesC amb l'objectiu d'aconseguir dipòsit de residus zero en abocament.

   5. En matèria de reducció de càrrega ecològica local i global i, per tant, de l'impacte climàtic generat a la Platja de Palma, el pla ha de treballar amb l'objectiu de minimitzar en empremta de carboni i proposar les mesures per a la reducció del consum energètic, així com els nous instruments normatius i fiscals, si s'escau, per a la instalAlació d'energies renovables i la implementació d'actuacions d'eficiència energètica amb l'objectiu últim d'aconseguir unes fonts energètiques cent per cent renovables.

   6. En matèria de preservació de la biodiversitat dels sistemes naturals terrestres i marins de la Platja de Palma, el pla ha de proposar les mesures de planificació i gestió de vida existents per tal d'aconseguir una millora dels seus índexs biòtics i la seva incorporació, si això és possible, al sistema d'espais públics de la Platja de Palma, a fi de propiciar major qualitat de vida i conscienciació dels ciutadans pels valors de la naturalesa.

3. Les determinacions estratègiques dels apartats anteriors han de ser compatibles amb les necessitats socials reals, assumint l'objectiu que les edificacions redueixin indicativament en un 50% els seus impactes ambientals i climàtics, i que la ciutat, en el seu funcionament conjunt, sigui capaç de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, fins i tot arribant en el balanç en carboni zero entorn de l'any 2050.

4. El pla ha d'establir les mesures adequades perquè les transformacions proposades a l'àmbit urbà en general i als edificis i establiments en particular compleixin els objectius de reducció dels impactes ambientals, energètics i climàtics. Per propiciar aquest objectiu s'ha d'implementar un sistema de certificats a fi d'aconseguir que totes les obres, infraestructures urbanes i construccions s'ajustin a aquests objectius. Amb aquesta finalitat, i a petició dels establiments interessats que compleixin els requisits establerts, s'atorgarà un segell de qualitat propi de la Platja de Palma com a element diferenciador i d'imatge d'aquesta. L'obtenció d'aquest segell implicarà els ajuts i avantatges fiscals que es determinin.

Determinacions substantives i documentació del pla 1. El Pla de reconversió de la Platja de Palma ha de contenir les determinacions de caràcter general i els usos globals dels terrenys inclosos en el seu àmbit, i, si s'escau, l'ordenació de detall i els usos detallats d'aquests, de manera que no sigui necessari el desenvolupament per plans de rang inferior. Això no obstant, el pla pot remetre l'ordenació d'àmbits concrets de l'espai ordenat a plans parcials, plans especials, estudis de detall o altres instruments de planejament, quan ho consideri convenient. Per a l'execució del pla poden aprovarse també els projectes d'execució oportuns, siguin de realització d'obres d'urbanització o de dotació de serveis, o siguin de distribució equitativa de beneficis i càrregues o similars.

2. El pla ha de contenir en especial les previsions necessàries per a les operacions de reconversió, rehabilitació, esponjament i transferència d'aprofitaments que s'hagin de dur a terme en el seu àmbit, de manera que les transferències d'aprofitaments s'efectuïn sempre dins el mateix terme municipal.

3. El pla ha d'estar compost pels documents que la legislació urbanística exigeix per als plans generals municipals. En l'estudi economicofinancer del pla s'han de descriure les aportacions de les diferents administracions participants en la seva execució.

Relació del pla amb la legislació i amb els instruments d'ordenació territorial i turística 1. A fi de fer viables les operacions de revaloració i rehabilitació, el Pla de reconversió pot determinar criteris especials per ser aplicats a la Platja de Palma en matèria d'ordenació territorial i turística, justificant adequadament en l'informe del pla els motius que fonamenten la no adopció dels criteris generals continguts en els instruments d'ordenació territorial i turística.

2. En concret, el pla pot regular de manera diferent a l'establerta en la legislació o en l'instrument d'ordenació que correspongui els aspectes següents:

   1. Les característiques assenyalades en els apartats b), c), d) i e) de l'article 9.2 del Pla d'ordenació de l'oferta turística de Mallorca per a les edificacions residencials plurifamiliars que es prevegin en els sòls que es classifiquin com a urbanitzables a Can Pastilla i a l'Arenal de Llucmajor, necessitats d'operacions d'esponjament i renovació, de manera que la parcelAla no sigui inferior a 500 m2; que el coeficient d'edificabilitat bruta d'usos lucratius privats en l'àmbit no superi 0,2 m2t/m2s en total, i que el volum màxim edificable sobre rasant no superi els 4.250 m3 a cada parcelAla neta, per a cada edifici entre mitgeres.

   2. Els paràmetres aplicables als establiments d'allotjament turístic, prevists en l'article 5.1 de la Llei general turística i en l'article 18 del Pla d'ordenació de l'oferta turística de Mallorca, inclosa la ràtio turística aplicable a les diferents zones que prevegi el pla, quan aquests establiments es localitzin a l'interior del sòl urbà així classificat en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei i que s'hagin de sotmetre a rehabilitació, ampliació o substitució prèvia demolició de l'edifici existent, per a operacions de modernització o reconversió.

   3. Les operacions d'intercanvi d'aprofitament i reconversió previstes en l'article 20.3 del Pla d'ordenació de l'oferta turística de Mallorca.

   4. Les reserves mínimes per a sistemes generals establertes en els apartats 1 i 2 de la norma 9 del Pla territorial insular de Mallorca. El pla ha de justificar el no compliment de les densitats màximes establertes en la norma 7.4 del Pla territorial, encara que en cap cas no pot superar la xifra de 130 habitants per hectàrea en nous desenvolupaments urbans.

   5. Els usos que es puguin implantar en les àrees de transició d'harmonització (ATH) que es trobin incloses en l'àmbit de la Platja de Palma, a fi de possibilitar la instalAlació d'equipaments i infraestructures energètiques alternatives.

   6. La determinació de les zones o parcelAles en les quals l'ús turístic sigui compatible amb l'ús d'equipaments esportius o altres equipaments d'ús comunitari o públic.

3. Com a element essencial de la modernització de la planta hotelera, el Pla de reconversió de la Platja de Palma pot reordenar justificadament, amb criteris jurídics, econòmics i de sostenibilitat, la densitat de places turístiques que hi hagi quan entri en vigor, i pot determinar per a aquesta finalitat la reducció de places que afectin cada zona en concret. El pla o els seus instruments de desenvolupament han d'establir el procediment i els terminis d'execució d'aquest tipus d'operacions i, si s'escau, de les obres corresponents.

   L'administració competent ha de crear el Registre d'Hotels Turísticament Inadequats i, per causa justificada d'incompliment de la funció social de la propietat, hi ha d'inscriure l'establiment que no compleixi el que disposa aquest apartat, als efectes prevists en el capítol I del títol V del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del sòl.

4. Les places d'allotjament turístic que siguin suprimides en virtut de l'apartat anterior o per mitjà d'una operació de reconversió o d'intercanvi d'aprofitaments han de ser donades de baixa provisionalment, però poden servir a efectes de l'intercanvi de places previst en els articles 51 i 52 de la Llei general turística, sempre que sigui fora de l'àmbit territorial de la Platja de Palma. Això no obstant, han de ser eliminades definitivament i no poden ser utilitzades a aquests efectes les places que es trobin en algun dels supòsits següents:

   1. Les ubicades a edificis i instalAlacions qualificats com fora d'ordenació pel mateix pla.

   2. Les ubicades a edificis i instalAlacions que no hagin superat el Pla de modernització dels establiments turístics establert en la Llei 3/1990, de 30 de maig.

Relació del pla amb el planejament urbanístic municipal 1. El Pla de reconversió de la Platja de Palma pot modificar els instruments d'ordenació urbanística dels municipis de Palma i de Llucmajor, siguin del rang que siguin, en tots els aspectes que consideri necessaris per a la viabilitat de les operacions de reconversió i rehabilitació en l'àmbit espacial del pla.

Els instruments de planejament general han d'incorporar les previsions de l'esmentat pla en ocasió de la seva primera revisió.

2. En aplicació de l'apartat anterior i a títol merament enunciatiu, el pla pot fer en concret les operacions següents:

   1. Classificar porcions de sòl rústic en sòl urbanitzable en casos justificats.

   2. Desclassificar sòl urbanitzable sense executar que no sigui necessari desenvolupar urbanísticament.

   3. Alterar les determinacions dels corresponents plans urbanístics municipals quan sigui necessari per a les operacions de reconversió i rehabilitació.

   4. Determinar el règim urbanístic dels edificis i establiments que siguin inadequats segons el pla.

   5. Efectuar operacions d'esponjament i d'intercanvi o transferència d'aprofitaments urbanístics.

   6. Habilitar expropiacions, en cas que siguin necessàries.

   7. Modificar l'índex d'intensitat d'ús que sigui aplicable a les diferents zones de l'àmbit del pla.

   8. Les unitats d'execució poden incloure sòls de classes diferents a efectes d'equidistribució de beneficis i càrregues.

3. El Pla de reconversió de la Platja de Palma ha de protegir de manera especial els espais o les àrees naturals que es troben en el seu àmbit d'actuació, i ha d'adoptar les mesures que siguin adequades per garantirne la conservació.

4. En tot allò que no reguli el Pla de reconversió de la Platja de Palma, s'han d'aplicar les determinacions dels plans generals d'ordenació urbana de Palma i de Llucmajor i les dels seus plans de desenvolupament.

   Capítol III Procediment d'aprovació del pla Article 10

   Tràmits del procediment 1. El procediment d'elaboració i aprovació del Pla de reconversió de la Platja de Palma és el que estableixen amb caràcter general la legislació urbanística i la legislació ambiental i sectorial corresponent per als plans generals municipals, amb les especialitats que s'assenyalen en aquest capítol.

2. L'elaboració i l'aprovació del Pla de reconversió de la Platja de Palma comporten de forma implícita, en aquest àmbit territorial, l'adaptació dels plans generals respectius dels municipis de Palma i Llucmajor al Pla territorial insular de Mallorca i a les determinacions establertes com a obligatòries en la disposició addicional primera del Pla d'ordenació de l'oferta turística de Mallorca.

3. A efectes de l'avaluació ambiental, el consorci té la consideració d'òrgan promotor del pla. L'avaluació ambiental estratègica comença amb la formulació pel consorci de l'informe de sostenibilitat ambiental.

4. El Pla de reconversió de la Platja de Palma s'ha d'elaborar, tramitar i aprovar inicialment per l'òrgan colAlegiat superior del Consorci de la Platja de Palma, sense necessitat d'avanç de planejament, després de les consultes prèvies que es considerin oportunes, en especial amb les associacions representatives del sector turístic. El consorci ha d'aprovar també l'informe de sostenibilitat ambiental, després de les consultes prèvies que assenyala la legislació ambiental.

5. Una vegada aprovat inicialment el pla, el consorci l'ha de sotmetre a un termini mínim d'informació pública de 45 dies perquè les administracions afectades, les associacions representatives del sector turístic i els ciutadans i les entitats en general puguin presentar les alAlegacions o els suggeriments que considerin convenients. En tot cas, és necessari l'informe vinculant del ple de l'Ajuntament de Palma i del de Llucmajor respecte de l'àmbit territorial respectiu i, en el supòsit que en l'esmentat termini no sigui emès l'informe corresponent, s'ha d'entendre que és favorable.

6. Correspon al consorci l'aprovació provisional del pla. Si després del tràmit d'informació pública s'hi introdueixen modificacions substancials, és procedent tramitar un nou període d'informació pública abans que s'aprovi provisionalment.

7. Correspon a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de Mallorca o a l'òrgan que la substitueixi, aprovar definitivament el pla, a proposta del Consorci de la Platja de Palma, en un termini màxim de dos mesos des de l'entrada de la documentació completa en el registre corresponent.

8. Les modificacions del pla han de seguir els mateixos tràmits que s'acaben de descriure per a l'elaboració i l'aprovació.

   Capítol IV Sistema d'execució del pla Article 11

   Sistemes d'execució 1. Les administracions públiques participants i, en especial, el Consorci de la Platja de Palma són els responsables de l'execució del Pla de reconversió de la Platja de Palma.

2. El Pla de reconversió de la Platja de Palma s'ha d'executar mitjançant els sistemes d'execució del planejament prevists en la legislació urbanística, inclosa la possibilitat que el Consorci de la Platja de Palma subscrigui convenis urbanístics amb propietaris dels terrenys o amb empreses urbanitzadores.

3. Per a l'execució del pla, aquest ha de delimitar les unitats d'execució o actuació que consideri convenients, les quals poden ser discontínues, si s'escau, o fins i tot referirse a parcelAles aïllades, sense que es requereixi que es tracti d'una operació voluntària de distribució de beneficis i càrregues.

Administració responsable de l'execució 1. El Consorci de la Platja de Palma ha d'efectuar l'aprovació dels projectes d'execució del pla, tant d'urbanització com de distribució de beneficis i càrregues i, si s'escau, el d'expropiació. L'atorgament de llicències d'edificació i ús del sòl correspon a l'Ajuntament de Palma o al de Llucmajor, respectivament.

2. En cas de ser necessària, ha d'exercir la potestat expropiatòria el Consorci de la Platja de Palma.

3. El Consorci de la Platja de Palma pot exercitar els drets de tempteig i retracte en les condicions assenyalades en l'article 14 d'aquesta llei.

Les operacions de reconversió, d'intercanvi i de transferència d'aprofitaments 1. El Pla de reconversió de la Platja de Palma pot establir operacions de reconversió, d'intercanvi i de transferència d'aprofitaments urbanístics per eliminar, totalment o parcialment, els immobles que consideri obsolets o inadequats, qualsevol que sigui l'ús lucratiu al qual estiguin destinats, d'acord amb els objectius que s'han d'aconseguir amb l'ordenació proposada pel pla.

L'immoble objecte de la reconversió pot ser demolit totalment o parcialment, i pot ser destinat, com també, si s'escau, la parcelAla resultant, a la finalitat que assenyali el pla. El Pla de reconversió, després de l'anàlisi prèvia de cada cas concret i de la justificació motivada, pot destinar l'immoble objecte de reconversió a qualsevol ús, sempre que compleixi els límits, els paràmetres i les determinacions prevists en el pla.

2. Les operacions a què es refereix l'apartat anterior poden consistir així mateix a transformar l'ús privat o lucratiu a què està destinat l'immoble obsolet o inadequat a fi de convertirlo en un equipament públic o espai lliure, amb la conservació de l'immoble.

3. Les operacions de reconversió establertes en aquest article són de compliment obligat i executives quan així les defineixi el pla. Per executarles i posarles en pràctica, l'administració actuant pot recórrer a qualsevol de les tècniques següents:

   1. La compra o adquisició de l'immoble obsolet o inadequat per acord mutu.

   2. L'expropiació forçosa d'aquest.

   3. La compensació de l'aprofitament urbanístic que s'ha d'eliminar per l'assignació de nou aprofitament equivalent a les parcelAles que designi el mateix pla o els seus projectes d'execució, en la unitat d'execució corresponent, amb transferència de l'immoble obsolet i els terrenys corresponents a l'administració, si n'és el cas.

4. En el supòsit de l'apartat 3.c) anterior, no procedeix la cessió d'aprofitament establerta en l'article 7 de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, sobre l'aprofitament que provingui de l'immoble obsolet eliminat, en tractarse de substitució de l'aprofitament ja preexistent a l'operació d'intercanvi o transferència. Per la mateixa raó no és necessària la reserva de sòl per a habitatge protegit establerta en l'article 6 d'aquesta llei respecte de l'aprofitament urbanístic que derivi de l'aprofitament de l'immoble eliminat. Pel que fa al nou aprofitament que no procedeixi de la substitució d'aprofitament preexistent, són aplicables els percentatges de cessió i de reserva de sòl establerts en els articles 6 i 7 de la llei esmentada.

5. En el supòsit establert en l'apartat 3.c) anterior, per poder dur a terme l'efectiva ocupació per l'administració de l'immoble obsolet o inadequat, és necessari:

   Que hagi estat aprovat definitivament el projecte d'execució corresponent del Pla de reconversió de la Platja de Palma a la zona de què es tracti. En el projecte, l'òrgan actuant ha de determinar l'aprofitament que se li atribueix als propietaris de l'immoble que s'ha d'eliminar, així com el que correspon als propietaris dels terrenys sobre els quals se situï el nou aprofitament i als altres agents actuants en el procés urbanitzador.

   Que s'aixequi acta de l'ocupació, de la qual s'ha d'expedir còpia a favor dels propietaris de l'immoble obsolet.

   En cas de propietaris desconeguts, no compareixents, o quan es tracti de propietat litigiosa, s'han d'entendre les actuacions amb el ministeri fiscal.

Drets de tempteig i retracte 1. A efectes de facilitar el compliment dels seus objectius, el pla pot delimitar àrees concretes, justificant els motius que ho fonamentin, en les quals les transmissions oneroses de béns immobles estaran subjectes a l'exercici dels drets de tempteig i retracte pel Consorci de la Platja de Palma. L'exercici d'aquests drets pot recaure tant sobre les transmissions de terrenys sense edificar com també sobre les dels terrenys edificats i les seves edificacions o construccions. El termini màxim de subjecció de les transmissions a l'exercici dels drets referits és de quatre anys, llevat que, en delimitarse l'àrea, se n'hagi fixat un altre de menor.

2. Els propietaris de béns afectats per aquestes delimitacions han de notificar de forma fefaent al consorci la decisió d'alienarlos, amb expressió del preu, la forma de pagament projectada i la resta de condicions essencials de la transmissió, a efectes del possible exercici del dret de tempteig, durant un termini de dos mesos comptadors des del següent en què s'hagi produït la notificació. En aquest termini el consorci pot exercitar el dret de tempteig, en el qual cas ha de consignar el corresponent crèdit pressupostari per l'import del bé objecte de la transmissió i ha de notificarho de forma fefaent a l'interessat. Si el consorci no exercita en l'esmentat termini el dret de tempteig, aquest caducarà a tots els efectes.

3. El consorci pot exercitar el dret de retracte quan no se li hagi fet la notificació previnguda en l'apartat precedent, s'hi ometi qualssevol dels requisits exigits o resulti inferior el preu efectiu de la transmissió o menys oneroses les restants condicions d'aquesta. Aquest dret ha d'exercitarse en el termini màxim de dos mesos, comptadors des del següent al de la notificació o constància fefaent de la transmissió efectuada, que l'adquirent ha de fer en tot cas al consorci, mitjançant lliurament de còpia de l'escriptura o document en què s'hagi formalitzat. Per a l'exercici del dret de retracte és necessària la consignació del corresponent crèdit pressupostari per l'import del bé objecte de la transmissió, que s'ha de notificar de forma fefaent a l'interessat. Si el consorci no exercita en l'esmentat termini el dret de retracte, aquest caduca a tots els efectes.

4. En els supòsits en els quals el consorci hagi exercitat el dret de tempteig o retracte, el pagament del bé adquirit pel consorci s'ha de fer en el termini de dos mesos des que s'hagi efectuat la notificació a què fan referència els apartats 2 i 3 anteriors. Transcorregut el termini de dos mesos sense que s'hagi realitzat el pagament, la quantitat deguda reportarà l'interès legal dels diners a partir del transcurs de l'esmentat termini.

5. La inscripció en el Registre de la Propietat de les transmissions de béns subjectes als drets de tempteig i retracte regulats en aquest article s'ha de regir pel que disposa el capítol XI del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, sobre inscripció en el Registre de la Propietat d'actes de naturalesa urbanística, amb la particularitat que s'ha d'entendre com a administració actuant el Consorci de la Platja de Palma.

Alienació de béns patrimonials L'alienació de béns patrimonials del consorci pot ferse mitjançant subhasta o concurs públic.

Disposició addicional única De conformitat amb els objectius de reconversió integral establerts en aquesta llei i atès el caràcter del Pla de reconversió integral de la Platja de Palma com a instrument supramunicipal que incorpora també la rehabilitació integral del seu àmbit territorial, queden sense efecte les àrees de reconversió territorial següents establertes en el Pla territorial insular de Mallorca:

1. ART a zones POOT preferents: Àrea 8.12, Can PastillaPalma, i Àrea 8.13, l'ArenalLlucmajor.

2. L'Àrea de Reconversió Territorial 10.9, Arenal de Llucmajor.

Disposició transitòria primera Els procediments d'alteració dels instruments de planejament urbanístic general que afectin l'àmbit de la Platja de Palma i que siguin vigents i es tramitin a l'entrada en vigor d'aquesta llei poden continuarne la tramitació si han superat el tràmit d'aprovació inicial. Aquestes alteracions no estan sotmeses al requisit de l'adaptació prèvia del planejament als instruments d'ordenació territorial regulat en la disposició addicional tercera de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial, ni al requisit previ d'adaptació parcial del planejament al pla territorial que per a les àrees de reconversió territorial directes estableix el Pla territorial de Mallorca.

Disposició transitòria segona Els Estatuts del Consorci de la Platja de Palma vigents a l'entrada en vigor d'aquesta llei s'hi han d'adaptar i actualitzar en el termini màxim de sis mesos.

Disposició final primera L'administració competent ha de dictar, en el termini màxim d'un any, les disposicions de caràcter general que siguin procedents per al desenvolupament reglamentari del Registre d'Hotels Turísticament Inadequats establert en l'article 8.3 d'aquesta llei.

Disposició final segona Aquesta llei comença a vigir l'endemà d'haverse publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

Palma, vint-i-set de juliol de dos mil deu EL PRESIDENT,

Francesc Antich i Oliver La consellera de Turisme i Treball Joana M. Barceló Mart