LEY 7/2022, de 12 de mayo, de modificación de la Ley 1/2003, de universidades de Cataluña.
| Fecha de publicación | 16 Mayo 2022 |
| ELI | eli/es-ct/l/2022/05/12/7/dof |
| Fecha de disposición | 12 Mayo 2022 |
| Emisor | Departament de la Presidència |
El president de la Generalitat de Catalunya
Els articles 65 i 67 de l'Estatut preveuen que les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat. D'acord amb l'anterior promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
L'ensenyament universitari té la consideració de servei per al bé públic i, com a tal, esdevé una responsabilitat de l'Administració. Aquest servei no el presta directament, sinó que ho fa, com pertoca a les necessitats de l'àmbit, per mitjà de les universitats, que són institucions públiques autònomes i, per tant, han de tenir assegurada llur autonomia financera mitjançant la combinació d'un sistema de finançament adequat i d'uns ingressos per a la prestació del servei. Només a Europa, la relació entre ambdós components és molt diversa, i ho és molt més a escala global. A l'Europa occidental, que és l'entorn socioeconòmic més proper a Catalunya, els extrems se situen en la gratuïtat aplicada en alguns països nòrdics i en una taxa propera al cost real dels estudis a Anglaterra. El Regne Unit és un cas de coexistència dels dos extrems dins un sistema comú, ja que, mentre que Anglaterra té el preu públic més elevat de l'Europa occidental, Escòcia ha optat per la plena gratuïtat de l'ensenyament universitari. Des d'aquesta perspectiva, l'adopció d'un preu respon essencialment a la disponibilitat de recursos públics i al model social. En tot cas, el model de preus universitaris majoritari en aquests països de l'Europa occidental és el d'adopció d'un preu o una taxa únics de matrícula universitària.
El paper central que té l'ensenyament universitari en l'estratègia de desenvolupament de tots els països avançats fa que, per justícia social i també per eficiència social, sigui imprescindible de garantir els nivells més elevats d'equitat en l'accés a la universitat. Aquest garantiment consta de diversos components, que sempre han de tenir present la identificació d'una situació econòmica desfavorida amb relació a la mitjana del país.
Un dels principals obstacles per a assolir la dita equitat són les dificultats socioeconòmiques que es donen en les etapes prèvies als estudis universitaris. Per això, tota iniciativa que promogui mesures per a combatre aquest tipus de situacions, com ara la fixació de preus públics basats en tarifació social, ha de tenir en compte els recursos que s'han de destinar per a assegurar l'equitat en l'accés.
El sistema estatal de beques de règim general garanteix el dret a la matrícula gratuïta per als ciutadans amb ingressos per sota dels llindars establerts, comuns a tot l'Estat. Aquest sistema és positiu, però molt limitat, tant en extensió, ja que els llindars de pobresa en la societat catalana són superiors a la mitjana espanyola, de manera que ciutadans de Catalunya que tenen dificultats econòmiques poden no estar coberts pel dret a la beca de règim general perquè es troben en nivells de renda superiors als llindars, com també en intensitat, pel fet que no cobreix adequadament el cost d'oportunitat, amb unes beques salari insuficients quan els ciutadans han d'optar per deixar un treball que necessiten per a poder cursar estudis universitaris.
Mentre es mantingui la referència espanyola en la fixació dels llindars per a l'accés a la beca de règim general i a la beca salari, caldrà mantenir reduccions de preus i ajuts específics per al segment de població amb ingressos per sobre dels llindars de règim general, però que són baixos en el context català.
Aquesta llei modifica diversos articles de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, per tal de recollir més clarament el dret a l'ensenyament universitari i a la igualtat d'oportunitats, i encomana al Govern d'articular mesures que facin més assequibles les despeses de residència, menjador i transport. A més, indica que els preus públics dels serveis acadèmics universitaris han de seguir un model de tarifació social, amb reduccions en els trams de renda més baixos que siguin superiors als llindars de les beques de règim general, i estableix que els preus públics dels serveis acadèmics universitaris s'han de reduir, de manera progressiva, durant els tres exercicis econòmics següents a l'aprovació de la Llei.
Article 1. Modificació de l'article 4 de la Llei 1/2003
S'afegeix una lletra, la j, a l'article 4 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, amb el text següent:
«j) La contribució a la reducció de les desigualtats socials i culturals i a la consecució de la igualtat entre els homes i les dones, facilitant a totes les persones amb voluntat i capacitat l'accés a la formació universitària reglada i a la formació professional permanent.»
Article 2. Addició d'un article a la Llei 1/2003
S'afegeix un article, el 4 bis, a la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, amb el text següent:
«Article 4 bis. Dret a l'ensenyament universitari i a la igualtat d'oportunitats
»1. Les persones que compleixin els requisits legalment establerts tenen dret a estudiar a la universitat, de conformitat amb els criteris que estableixin les universitats en el marc de llurs competències. L'accés als diversos ensenyaments i titulacions que imparteixi la universitat s'establirà en funció de la programació general de l'ensenyament superior, la demanda social de formació i la pròpia capacitat quant a les instal·lacions i el professorat.
»2. El Govern, per a garantir que ningú no resta exclòs de l'accés al sistema universitari català per raons econòmiques, absència de llibertat, problemes de salut o discapacitat o qualsevol altra circumstància, ha de dur a terme el desplegament normatiu corresponent i impulsar polítiques d'igualtat per mitjà de l'oferta de beques, ajuts i crèdits als estudiants i del desenvolupament d'una política destinada a salvar les barreres socials, econòmiques i geogràfiques.»
Article 3. Modificació de l'article 41 de la Llei 1/2003
S'afegeix un apartat, l'1 bis, a l'article 41 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, amb el text següent:
«1 bis. El Govern ha d'articular mesures que facin més assequibles les despeses de residència, menjador i transport.»
Article 4. Modificació de l'article 117 de la Llei 1/2003
1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 117 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:
«3. Correspon al Govern d'aprovar els preus públics dels ensenyaments conduents a l'obtenció dels títols universitaris oficials i la resta de drets legalment establerts, en el marc de les competències de la Generalitat.»
2. S'afegeix un apartat, el 3 bis, a l'article 117 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, amb el text següent:
«3 bis. Els preus públics dels serveis acadèmics universitaris han de seguir un model de tarifació social, amb reduccions en els trams de renda més baixos que siguin superiors als llindars de les beques de règim general.»
Disposició transitòria. Reducció dels preus públics dels serveis acadèmics universitaris
Els preus públics dels serveis acadèmics universitaris s'han de reduir, de manera progressiva, durant els tres exercicis econòmics següents a l'aprovació d'aquesta llei, fins a assolir un únic preu en els estudis de grau igual o inferior al preu més baix dels fixats pel Decret 300/2021, del 29 de juny, pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2021-2022, i un únic preu en els estudis de màster igual o inferior al 70% del preu fixat pel mateix decret. Les reduccions anuals que es facin han d'anar acompanyades dels recursos suficients per a assumir aquesta mesura sense perjudicar l'estabilitat pressupostària ni la prestació del servei per part de les universitats.
Disposicions finals
Primera. Habilitació pressupostària
L'afectació econòmica que eventualment produeixi aquesta llei sobre els pressupostos de la Generalitat té efectes a partir de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor d'aquesta llei.
Segona. Desplegament normatiu
S'autoritza el Govern a dictar les disposicions necessàries per a desplegar i executar aquesta llei.
Tercera. Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor al cap de vint dies d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 12 de maig de 2022
Pere Aragonès i Garcia
President de la Generalitat de Catalunya
