DECRET 386/2000, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el Catàleg de jocs que es poden practicar exclusivament als casinos de joc.
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
386/2000, de 5 de desembre, pel qual s’aprova el Catàleg de jocs que es poden practicar exclusivament als casinos de joc.
L’article 9.32 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya declara que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de casinos, jocs i apostes, amb exclusió de les Apostes Mútues Esportivo-benèfiques. En conseqüència, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 15/1984, de 20 de març, del joc.
L’article 5 de l’esmentada Llei 15/1984, de 20 de març, estableix que el Departament d’Interior, d’acord amb el Decret 297/1999, de 26 de novembre, de creació i reorganització de departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, ha d’aprovar les reglamentacions especials dels jocs i de les apostes inclosos en el Catàleg, les quals han de regular els condicionaments i les prohibicions que es consideren necessaris per poder-los practicar.
En virtut del que disposen l’article 3 i la disposició addicional primera de la Llei 15/1984, de 20 de març, del joc, es va aprovar el Decret 325/1985, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el primer Catàleg de jocs i apostes autoritzats a Catalunya.
Fins ara, en no haver-se fet ús de les facultats reglamentàries relatives a les reglamentacions especials dels jocs de casinos, i d’acord amb el que disposa l’article 2 del Decret 325/1985, de 28 de novembre, s’ha aplicat a Catalunya en aquesta matèria l’Ordre ministerial de 9 d’octubre de 1979, per la qual s’aprova el Catàleg de jocs.
Tenint en compte la finalitat concreta perseguida per la Llei 15/1984, de 20 de març, del joc, resulta evident la necessitat de complementar mitjançant una disposició de caràcter reglamentari el marc jurídic regulador dels jocs que es poden practicar als casinos, d’altra banda necessari després de quinze anys d’aplicació de l’Ordre ministerial de 9 d’octubre de 1979, alhora que s’actualitza el seu contingut.
Així doncs, mitjançant aquest nou reglament es pretén unificar la normativa existent en la matèria i adequar-la als principis de la Llei esmentada amb la finalitat d’obtenir una completa regulació de cadascun dels jocs que poden practicar-se en els casinos. A més, amb aquesta nova normativa es pretén una millora del control administratiu que ha de mantenir-se sobre aquest tipus d’activitats amb clara transcendència econòmica i social.
En conseqüència, i d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d’Interior i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
S’aprova el Catàleg de jocs que es poden practicar exclusivament als casinos de joc, el text del qual s’adjunta a l’annex 1.
Els jocs que es poden practicar exclusivament als casinos de joc són els següents: Ruleta francesa, Ruleta americana d’un sol zero, Black Jack o Vint-i-u, Bola o Boule, Trenta i quaranta, Daus o Craps, Punt i banca, Bacarà o Chemin de fer o Ferrocarril, Bacarà a dos draps, Pòquers de contrapartida (Pòquer sense descart i Pòquer Trijoker), Pòquers de cercle (Pòquer cobert en la seva varietat de Pòquer cobert de 5 cartes amb descart, i Pòquer descobert en les seves modalitats de Seven Stud Pòquer, Omaha, Hold’em, Five Stud Pòquer i Pòquer sintètic), i Roda de la fortuna.
Disposicions addicionals
Primera
El Catàleg de jocs i apostes autoritzats a Catalunya, que preveu l’article 1.1 del Decret 325/1985, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el primer Catàleg de jocs i apostes autoritzats a Catalunya, s’amplia amb els jocs següents: Pòquers de contrapartida (Pòquer sense descart i Pòquer Trijoker), Pòquers de cercle (Pòquer cobert en la seva varietat de Pòquer cobert de 5 cartes amb descart, i Pòquer descobert en les seves modalitats de Seven Stud Pòquer, Omaha, Hold’em, Five Stud Pòquer i Pòquer sintètic), i Roda de la fortuna.
Segona
El director del casino, en els termes que estableix el Reglament de casinos de joc, pot modificar els mínims i els màxims de les apostes en els jocs inclosos en el Catàleg de l’annex 1 d’aquest Decret.
Disposició derogatòria
Es deroga l’article 2 del Decret 325/1985, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el primer Catàleg de jocs i apostes autoritzats a Catalunya.
Disposició final
Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 5 de desembre de 2000
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Xavier Pomés i Abella
Conseller d’Interior
Annex 1
Catàleg de jocs que es poden practicar exclusivament als casinos de joc
Jocs que es poden practicar exclusivament als casinos
01 Ruleta francesa
I. Denominació
La Ruleta francesa és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, la característica essencial del quals consisteix en el fet que els participants juguen contra l’establiment organitzador i que la possibilitat de guanyar depèn del moviment d’una bola que es mou dintre d’una roda horitzontal giratòria.
II. Elements del joc: instruments de la Ruleta francesa
-
Cilindre o cubeta i disc giratori
La ruleta està composta per un cilindre de fusta, d’aproximadament 56 centímetres de diàmetre, en l’interior del qual hi ha un disc giratori sostingut per un eix metàl·lic. Aquest disc, la part superior del qual té una superfície inclinada, està dividit en 37 caselles radials separades per petits envans també metàl·lics. Aquests compartiments, alternativament vermells i negres, estan numerats de l’1 al 36, més el zero, que sol ser blanc o verd, però que mai no pot ser ni vermell ni negre. Mai no són veïns dos números consecutius, i els números, la suma de les xifres del quals sigui número parell, són sempre negres, com també el 10 i el 29, i a excepció del 19. Un dispositiu que sobresurt de l’eix permet donar a la ruleta un moviment giratori en un pla horitzontal.
-
Taula, tauler i drap
La ruleta es juga en una taula llarga i rectangular, en el centre o en un extrem de la qual hi ha la ruleta. A un costat d’aquesta hi està situat el tauler amb el drap on hi ha dibuixats els mateixos 36 números distribuïts en tres columnes de 12, un espai reservat per al zero i uns altres per a les diverses jugades, en els quals estan impresos els termes o abreviatures que indiquen aquestes jugades i, opcionalment, algunes combinacions de jugades d’ús més freqüent per part dels jugadors.
III. Personal
El personal destinat a cada ruleta és el següent: un cap de taula, dos crupiers i, opcionalment, un tercer crupier (o un extrem de taula).
-
El cap de taula s’encarrega de dirigir la partida i controlar els canvis que es realitzin durant el seu curs, i li està prohibit de manipular, de cap manera, els diners, les plaques o les fitxes.
-
Els crupiers han d’encarregar-se, successivament i seguint un ordre de rotació establert, d’accionar el cilindre i de llençar la bola, així com de dur a terme les altres operacions necessàries per a la realització del joc, el contingut del qual s’especifica en l’apartat corresponent a les regles de funcionament del joc. Així mateix, poden col·locar les apostes sobre la taula.
-
El crupier a l’extrem de taula s’encarrega de col·locar, a petició dels jugadors presents a la taula, les apostes a la zona que controla, i d’exercir una vigilància particular sobre les esmentades apostes a fi i efecte d’evitar errades, discussions i possibles fraus.
IV. Regles de la Ruleta
-
Jugades possibles.
Els jugadors poden fer ús de les jugades següents:
A) Possibilitats o jugades múltiples
a) Ple o número sencer. Consisteix a fer l’aposta a qualsevol dels 37 números, i el jugador que guanya obté 35 vegades l’import de la seva aposta.
b) Parella o cavall. L’aposta es posa a cavall sobre la línia que separa dos números i el jugador que guanya obté 17 vegades l’import de la seva aposta.
c) Fila transversal. Es juga als tres números seguits que constitueixen una fila, col·locant l’aposta al mig de la línia longitudinal que separa les files dels espais laterals destinats a les jugades senzilles i també el (0, 1, 2) i el (0, 2, 3). Si surt un dels tres números, el jugador obté 11 vegades l’import de la seva aposta.
d) Quadre. L’aposta es fa sobre els quatre números contigus que formen un quadre, i també el (0, 1, 2, 3) col·locant l’aposta en el punt d’intersecció de les línies que separen aquests números. En cas de guany, s’obté vuit vegades l’import de la seva aposta.
e) Sisena o doble fila transversal. L’aposta inclou sis números i el possible guany és de cinc vegades l’import de la seva aposta.
f) Columna. Abasta l’aposta dels 12 números que integren una columna, i el possible guany és de dues vegades l’import de la seva aposta.
g) Dotzena. Abasta l’aposta dels números de l’1 al 12 (primera dotzena), els números del 13 al 24 (segona dotzena) o els números del 25 al 36 (tercera dotzena), i el possible guany és de dues vegades l’import de la seva aposta.
h) Dues columnes o columna a cavall. S’aposta als 24 números que corresponen a dues columnes contigües i el guany és la meitat de l’aposta.
i) Dues dotzenes o dotzena a cavall. S’aposta als 24 números que corresponen a dues dotzenes contigües i el guany és la meitat de l’aposta.
En tots aquests casos, el jugador que guanya conserva la seva aposta i pot retirar-la.
B) Possibilitats o jugades senzilles
a) Possibilitats. Els jugadors poden apostar sobre parell o senar (números parells o senars); sobre vermell o negre (números vermells o negres); o sobre "manca" (números de l’1 al 18) o "passa" (números del 19 al 36). El guany és el valor de la quantitat apostada.
En tots aquests casos, el jugador que guanya conserva la seva aposta i pot retirar-la.
b) Supòsit de sortida del zero. En aquest cas, s’ofereixen al jugador que ha apostat dues solucions sobre una jugada senzilla. Primera, retirar la meitat de la seva aposta, mentre que l’altra meitat es perd a favor de la banca, i segona, deixar la totalitat de la seva aposta a la "presó". Si a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba