L'exercici antisocial del dret de propietat com a limit. Per alberto miguel primo llácer advocat abstract/resum el dret de propietat té com a límit intrínsec la funció social, la qual cosa permet subordinar l'interès particular a les necessitats SOC
| Autor | Alberto M. Primo |
| Cargo | Advocat |
| Páginas | 14-18 |
Número'18*'SEGUNDO'NÚMERO'Diciembre'2015'
www.derechocivilvalenciano.com'*'Facultat'de'Dret'*'Avda.'dels'Tarongers's/n,'46022'València.'Espanya'
L’EXERCICI ANTISOCIAL DEL DRET DE PROPIETAT COM A LIMIT.
per
ALBERTO MIGUEL PRIMO LLÁCER
Advocat
ABSTRACT/RESUM
El dret de propietat té com a límit intrínsec la funció social, la qual cosa permet subordinar
l’interès particular a les necessitats socials imperants en cada moment, sempre que respecte el
contingut essencial del dret mateix. El problema dels desnonaments no cessa i en lloc de minvar
augmenten. Aquesta és, en ocasions, una manifestació de l’exercici antisocial del dret de propietat.
Una forma d’atenuar els efectes perniciosos és el lloguer social, sempre que complisca una sèrie de
condicionants, que no buiden de contingut el dret de propietat.
Paraules clau: propietat, funció social, contingut essencial, desnonaments, lloguer social.
Des de la segona guerra mundial un dels factors que reduïren la conflictivitat social és que
l’accés a la propietat fou un dret més generalitzat; de fet fou una de les conquestes socials que va
contribuir a la millora de les condicions de vida de la gent. No obstant això, d’un temps cap ací,
amb els corrents neoliberals que inspiren el nostre sistema capitalista s’han desplegat uns vents
individualistes que minven la cohesió social i, per tant, aguditzen la bretxa entre rics i pobres.
Aquells vents d’avui poden ser les tempestes del demà.
No tractarem ací ni la reipersecutorietat del creditor enfront dels deutes, conseqüència del
fet que el deutor responga amb tots els seus béns, presents i futurs. Tampoc parlarem d’un
procediment com el d’execució hipotecària que segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea
vulnera la legalitat. Aquestes qüestions es mereixen un ampli estudi monogràfic, però no és aquest
el lloc on dur-les a terme.
En els últims temps estem assistint a una de les conseqüències més rebutjables de l’exercici
del dret de propietat, els desnonaments. Ciutadans que no poden fer front a les quotes del préstec
hipotecari contractat per accedir a la propietat d’un habitatge, i per saldar el deute amb el banc els
l’embarguen, els fan fora de sa casa, adjudicant-se (generalment el mateix creditor) el que va ser el
seu domicili. El notable increment dels desnonaments s’ha convertit en una preocupació social, que
ha donat com a resultat que des del govern s’haja aprovat diversa normativa per pretendre pal·liar-
ne alguns dels efectes més negatius.
Els desnonaments no són sinó el reflex del vell conflicte propietaris versus no propietaris,
i el resultat del fet que s’enfronten el dret de propietat individual i els interessos de la comunitat.
Una part molt important de l’opinió pública considera que els propietaris (generalment bancs que
resulten adjudicataris de l’immoble) l’adquireixen per tal de després exercir el seu dret de propietat
de forma antisocial. No oblidem que el decret d’adjudicació de l’immoble es precedent al
desnonament. L’exercici antisocial del dret de propietat no es restringeix a les relacions de veïnat,
com per exemple fer fum per molestar el veí, o construir un fumeral exclusivament per tapar-li la
llum, sinó que van molt més enllà, ja que aquest exercici inclou l’ús abusiu de qualsevol de les
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba