SAP Barcelona 333/2006, 20 de Julio de 2006
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 333/2006 |
| Fecha | 20 Julio 2006 |
AUDIENCIA PROVINCIAL
DE
BARCELONA
SECCIÓN Decimonovena
ROLLO Nº 238/2006 -BB
PROCEDIMIENTO ORDINARIO Nº 88/2005
JUZGADO PRIMERA INSTANCIA 2 ESPLUGUES DE LLOBREGAT
S E N T E N C I A nº 333/06
Ilmos. Sres.
D. MIGUEL JULIÁN COLLADO NUÑO
Dª. NURIA BARRIGA LÓPEZ
Dª. ASUNCIÓN CLARET CASTANY
En la ciudad de Barcelona, a veinte de julio de dos mil seis.
VISTOS, en grado de apelación, ante la Sección Decimonovena de esta Audiencia Provincial, los presentes autos de Procedimiento ordinario, número 88/2005 seguidos por el Juzgado Primera Instancia 2 Esplugues de Llobregat, a instancia de D. Alejandro representado por el Procurador D. VICTOR DE DANIEL I CARRASCO-ARAGAY y dirigido por el Letrado Sr. Gallardo Fernández, contra SABATER TOBELLA ANÁLISIS S.A., representado por el Procurador D. RAMON FEIXO BERGADA, y dirigido por la Letrada Sra. Sánchez Meya; los cuales penden ante esta Superioridad en virtud del recurso de apelación interpuesto por D/Dª. D. Alejandro contra la Sentencia dictada en los mismos el día 30 de enero de 2006, por el Sr. Juez del expresado Juzgado.
La parte dispositiva de la sentencia apelada es del tenor literal siguiente: "FALLO: DESESTIMO la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales D. Carles Ferreres, en nombre y representación de D. Alejandro y absuelvo al demandado de todos los pedimentos formulados en su contra.
Cada parte deberá hacer frente a sus costas y las comunes por mitad".
Contra la anterior sentencia se interpuso recurso de apelación por D. Alejandro y admitido el mismo en ambos efectos, se elevaron los autos a esta Superioridad, previo emplazamiento de las partes, y comparecidas las partes, se siguieron los trámites legales y tuvo lugar la celebración de la vista pública el día 12 de julio de 2006, con el resultado que obra en la precedente diligencia.
En el presente juicio se han observado y cumplido las prescripciones legales.
VISTO, siendo Ponente la Ilma. Sra. Magistrada Dª. ASUNCIÓN CLARET CASTANY .
Frente a la sentencia dictada en la instancia que desestima la demanda interpuesta por
D. Alejandro frente a "Sabater Tobella Análisis S.A." en ejercicio acumulado de la acción negatoria por las emisiones acústicas que generan los aparatos de climatización de la demandada y de indemnización por los daños y perjuicios morales sufridos por aquellas inmisiones durante los cuatro años anteriores a la presentación de la demanda que cifra en la suma de 14.610 Euros al considerar, a la vista de los informes periciales obrantes en las actuaciones, que durante los dos años de carencia que disponía la demandada -afectada por la Disposición Transitoria 1ª de la Ley 16/2002, de 28 de junio sobre Protección contra la Contaminación Acústica, no superó los límites de atención exigidos, y por ello tratarse de una inmisión no sustancial de las que deben ser toleradas, a tenor de lo dispuesto en el artículo 3.2 de la Ley 13/1990 de 9 de julio de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge, se alza el recurrente interesando la revocación en base a una errónea valoración de la prueba de la que colige la sustancialidad e ilegalidad de la contaminación acústica y por ello la procedencia del daño moral irrogado y la adopción de medidas correctoras del todo eficaces para evitar las inmisiones acústicas que generan los aparatos de climatización de la demandada.
Con caracter previo al análisis del recurso interpuesto por el actor D. Alejandro sobre acción negatorio de las inmisiones acústicas e indemnización de daños y perjuicios provenientes por el funcionamiento de los aparatos de climatización que la entidad demandada "Sabater Tobella Análisis S.A." tiene ubicadas en sus instalaciones de laboratorios de análisis clínicos y farmacéuticos, ubicadas en la C/ Josep Argemí, nº 13-21, planta 1ª de Esplugas de Llobregat concretamente enfrente del domicilio del actor, a una distancia aproximada de 30 metros lineales, procede sentar las consideraciones jurídicas que siguen en torno a la Llei 13/1990, de 9 de juliol regulada de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veinatge.
Como así dice la S. TSJC de 3 de octubre de 2002, ponente Doña María Bassols Montada, y S. TSJC de 19-03-2001 "Immissió, en la seva accepció tècnica, implica com diu la doctrina, una ingerència o intromissió indirecta sobre el predi produïda per l'activitat del propietari en l'exercici de les seves facultats dominicals, que comporta la intromissió en el predi veí de substàncies corpòries o immaterials com a conseqüència de la pròpia activitat, però no abraça les ingerències per via directa o per actes materials, la que determina el concepte de servitud... s'ha d'entendre que immissió és una ingerència físicament apreciable en el predi veí de substàncies partícules o ones, que es propaguen sense intervenció de la voluntat humana, ans com a conseqüència de l'actuació de principis físics, ja sigui per mitjà de l'aire (olors), del sòl o les parets (vibracions) i que tenen el seu origen en l'activitat del propietari o posseïdor de l'immoble com a conseqüència del gaudiment de la finca i que s'interfereixen en el gaudi pacífic i útil del dret de propietat o de possessió d'un predi veí que no és absolutament necessari que sigui limítrofa".
També és d'interès l'avantdita sentència EDF 2002/11056 quan recalca que "clarament resulta d'una interpretació literal, sistemàtica i teleològica de la Llei 13/90 de 9 de juliol reguladora de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge EDL 1990/14023 i del seu article 2.2 EDL 1990/14023 que la llei lluny de separar els conceptes d'immissió, de dany i de perjudici, els engloba, per lògica raó de causalitat, dins un mateix indestriable paradigma processal. La persona afectada, doncs, per les immissions no té perquè exercitar, per una part la genuïna acció negatòria per a postular la cessació de la immissió de l'article 2.2 de la Llei 13/90 de 9 de juliol reguladora de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge EDL 1990/14023 i, per altra, i acumulativament o no, un altre tipus d'acció indemnitzatòria segons paràmetres distints".
Correspon ara esbrinar el sentit de l'esmentat article tercer en l'apartat cinquè EDL 1990/14023 que diu a la lletra: "les immissions substancials provinents d'instal·lacions autoritzades administrativament només faculten el propietari veí afectat per a sol·licitar l'adopció de les mesures tècnicament possibles i econòmicament raonables per a evitar les conseqüències danyoses. Si d'aquesta manera les conseqüències no es poden evitar, el propietari pot reclamar la indemnització corresponent dels danys i perjudicis que sofreixi".
Per tal d'esbrinar el sentit del precepte en discussió escau l'anàlisi dels altres preceptes de la Llei 13/90 de 9 de juliol reguladora de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge EDL 1990/14023 que hi guarden relació, i des d'aquesta perspectiva s'ha de ressaltar que l'article primer de la dita norma diu: "el propietari d'un immoble té acció per a fer cessar les pertorbacions il·legítimes del seu dret que no consisteixin en la privació o el reteniment indeguts de la possessió". Per la seva banda l'article 2.1 de l'esmentada norma EDL 1990/14023 disposa: "l'acció negatòria té per objecte la protecció de la llibertat del domini dels immobles i el restabliment de la cosa a l'estat anterior a una pertorbació jurídica o material". I, en l'apartat segon EDL 1990/14023 continua: en l'exercici de l'acció negatòria, a més de la cessació de la pertorbació, hom pot reclamar la indemnització pel danys i perjudicis produïts".
En canvi, segons s'ha dit, en el precepte en debat la norma diu que quan les instal·lacions autoritzades administrativament produeixin immissions substancials el veí afectat només pot sol· licitar les mesures tècnicament possibles i econòmicament raonables per a evitar les conseqüències danyoses.
Per tant sembla clar que en cas d'instal·lacions autoritzades administrativament no és escaient l'exercici de l'acció negatòria ja que en cap cas es poden tornar les coses a l'estat "anterior a una pertorbació jurídica o material". En aquest casos hi ha una obligació de tolerar (en principio) la immissió i s'exclou l'acció negatòria pel fet que la immissió ja s'ha analitzat per anticipat, havent tingut en compte els possibles efectes perjudicials per a la concessió de l'autorització.
Com ha dit autoritzada doctrina, com que hi ha hagut un control previ per part de l'administració, no es poden fer cessar les activitats autoritzades, ja que en tot cas el veïns afectats han pogut comparèixer en el procediment administratiu per fer valer els seus drets. Però, aquesta circumstància no impedeix que si bé, és matèria pròpia del dret administratiu allò que interessa a aspectes generals, quan s'afectin també els drets subjectius privats ha d'entrar en joc l'àmbit civil privat.
El que ha de quedar clar és que en l'àmbit de les activitats molestes, contraries a la salut o perilloses encara que s'hagin atorgat la llicència això no suposa que s'entri a partir d'aquell moment en una situació petrificada i inamovible, sinó que en el cas que s'observin per, part de l'administració, l'incompliment de les condicions exigides, o en el seu cas, deficiències en el compliment, pot adoptar mesures correctores, inclosa la retirada de la llicència i clausura de l'activitat. Queda doncs, en mans de l'administració la decisió de decretar la clausura de l'activitat quan hi hagi incompliment dels requisits tècnics exigits per les normes administratives.
Independentment de l'actuació administrativa, segons s'ha dit, en el cas que hi hagi...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Inmisiones en Cataluña
...... citada Concepto Reconoce la SAP Barcelona 673/2022, 22 de Noviembre de 2022 [j 1] que las ... Regulación La Ley 13/1990, de 9 de julio,de la Acción Negatoria, las Inmisiones, Servidumbre y ciones de Vecindad (vigente hasta el 30/06/2006) regulaba en sus tres primeros artículos la acción ... de la Audiencia Provincial de Barcelona de fecha 20 de julio de 2006 [j 8] que la ley, lejos de separar los ......