DECRET 44/1989, de 24 de febrer, sobre establiment d'ajuts en matèria agrària, pesquera i forestal.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Agricultura, Ramaderia i Pesca |
| Rango de Ley | Decret |
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha anat desenvolupant una política agrària d'abast nacional en el procés de consolidació de les institucions d'autogovern de Catalunya.
Així, un cop superades les fases inicials d'assumpció de competències i del finançament transitori de la Generalitat, el Departament va promoure la promulgació dels decrets 49/1987, 50/1987 i 51/1987, sobre mesures de foment de l'agricultura, la ramaderia i la pesca marítima, per al finançament de l'agricultura familiar, la ramaderia intensiva, la construcció de basses i la millora dels sectors pesquer i de l'aqüicultura, i per ajudar la prevenció d'incendis forestals i la reforestació dels boscos, respectivament.
Aquest bloc normatiu, promulgat un any després de l'adhesió a la Comunitat Europea, ha estat l'instrument que ha permès realitzar una política agrària integrada en matèria d'ajuts al sector. El treball, globalitzador i coherent alhora, realitzat fins ara ha fet possible obtenir una positiva experiència en el terreny de la modernització del sector agroalimentari, en les relacions entre el sector productor i l'administració nacional de Catalunya i en la mateixa eficiència de l'aparell administratiu. S'ha aconseguit, així, donar un fort impuls qualitatiu al sector agrari, crear un clima de confiança i mútua col·laboració entre els distints agents econòmics, socials i institucionals, i construir una administració de serveis especialitzats, àgil i funcional, que actua com a suport indispensable per a la millora del benestar social al món rural.
Amb l'experiència adquirida, es poden acaçar ara nous i més ambiciosos objectius. Amb aquesta finalitat, el present Decret és la peça clau d'un paquet normatiu que articula tota la política d'ajuts al sector. En aquest conjunt s'integren, també, el Decret sobre mesures per al finançament, mitjançant l'Institut Català del Crèdit Agrari amb l'aportació dels seus recursos i dels que pugui coordinar procedents de les institucions financeres privades, i el Decret sobre mesures d'ajut per al foment de la modernització i la millora de l'eficàcia de les estructures agràries.
La política agrària de la Generalitat es troba definida en el Pla nacional agrari de Catalunya, elaborat amb la cooperació de tots els agents del sector. La seva aplicació, d'altra banda, es materialitza per mitjà de la taula de concertació agrària i de les específiques taules sectorials. A aquesta política participativa, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca aporta, ultra una administració descentralitzada i de serveis, el suport imprescindible d'unes línies d'ajut per a les explotacions familiars, les empreses agro-alimentàries i les entitats de tota mena del sector.
L'objectiu bàsic d'aquesta política és ara, un cop assolits els resultats de l'impuls rebut per l'aparell productiu, situar-se en les condicions adequades d'eficiència i competitivitat que permetin afrontar satisfactòriament el repte europeu del 1993. La implantació del mercat únic europeu ha de trobar el sector agrari de Catalunya particularment ben capacitat, amb una posició diferencial que el situï per sobre de la mitjana de les agricultures comunitàries.
Per tal d'aconseguir aquest objectiu, no ens són suficients les mesures comunes dictades pels òrgans de la Comunitat Europea, aplicades també a Catalunya per mitjà de la normativa d'àmbit estatal que ja gestiona el Departament. Per això, el present Decret és l'instrument específic propi que, de forma coherent amb la política agrària comunitària, la complementa, ateses les característiques i necessitats més particulars del nostre sector agro-alimentari.
En total, es tracta de trenta-dues línies d'ajut, integrades en nou capítols, en funció dels destinataris i dels subsectors als quals s'adrecen. El capítol 1 comprèn les mesures de foment destinades a reforçar l'actuació de les institucions d'àmbit local i de les entitats i associacions agràries de base territorial i sense finalitat lucrativa. Es tracta de potenciar les accions i activitats d'utilitat per al desenvolupament integral del medi rural (secció 1) i les actuacions de millora de la qualitat de vida al món rural, amb la dotació d'infrastructures bàsiques i equipaments comunitaris (secció 2).
El capítol 2 engloba un total de quatre línies dirigides a donar suport a l'empresa agrària. La primera d'elles (secció 1) pretén col·laborar en l'adequació de la base territorial de les explotacions agràries mitjançant la concentració de les parcel·les. La segona complementa ajuts comuns ja establerts, de cara a promoure el desenvolupament de sistemes informatitzats i automatitzats i la seva aplicació als processos productius i de gestió (secció 2). La tercera va destinada al foment i la millora de la formació professional agrària (secció 3) i, finalment, s'estableix un règim d'ajuts per al foment del mutualisme i les assegurances agràries (secció 4).
El Decret implanta una novetat important en el terreny de la comercialització dels productes agro-alimentaris. El capítol 3, amb la finalitat de promoure el consum de productes de qualitat, té una primera secció per ajudar a la realització de campanyes de promoció i divulgació d'aquests productes i dedica la secció 2 al foment de l'artesania alimentària, així com també a la formació i tecnificació dels artesans.
El capítol 4 engloba les cinc línies d'ajut per al foment de la ramaderia, com a continuació de les tres ja establertes amb anterioritat, i n'enceta dues de noves. Concretament, les tres primeres seccions ja es recollien en el Decret 49/1987, si bé ara s'han actualitzat i adaptat alguns conceptes a l'experiència adquirida, fent referència, respectivament, al control ramader, a l'organització i l'assistència a certàmens ramaders i la incentivació i millora de la producció equina. La secció 4 s'adreça a fomentar la realització de campanyes per a l'aplicació de nous mètodes de profilaxi i higiene animal i, finalment, la secció 5 a estimular l'adopció de noves tècniques productives i el rescat de races autòctones, i a afavorir la millora de la productivitat.
El capítol 5 actualitza els ajuts ja establerts per a l'actuació de les agrupacions de defensa vegetal.
El capítol 6 recull l'àmplia i positiva experiència del Programa Foc Verd i de l'aplicació del Decret 51/1987, i estableix sis línies d'actuació per al foment de la prevenció del bosc contra els incendis forestals. Les dues primeres (seccions 1 i 2) van dirigides a les agrupacions de defensa forestal, que s'han demostrat eina bàsica en la defensa del patrimoni natural de Catalunya. Es tracta, d'una banda, de continuar fomentant la seva constitució i, de l'altra, d'ajudar al millor equipament i actuació de les ja existents. La secció 3 estableix una línia per tal de poder seguir comptant amb la valuosa col·laboració dels aeroclubs en la tasca de vigilància dels boscos durant els períodes de més alt risc d'incendis.
La secció 4 incorpora els ajuts per a la construcció de punts de reserva d'aigua, utilitzables en cas d'incendi forestal, però sense excloure la seva utilització per a usos agrícoles. Finalment, les seccions 5 i 6 d'aquest capítol segueixen la línia de fomentar la instal·lació d'àrees forestals recreatives per tal de facilitar el gaudi de la natura i reduir el perill d'incendis forestals, i de promoure els assentaments rurals en zones d'interès forestal, a fi de no trencar la relació estable i equilibrada entre home i natura.
La millora i la recuperació de les forests és l'objecte del capítol 7, que estableix quatre línies d'ajut dedicades, en cadascuna de les pertinents seccions, a les reforestacions, als treballs culturals de neteja, eliminació de restes i tractaments, a altres treballs de foment com la redacció de plans d'ordenació dasocràtica i de gestió tècnica, i a l'aprofitament de la biomassa forestal, per tal d'afavorir l'augment del valor del bosc.
D'acord amb el que preveia el Decret 51/1987, el capítol 8 d'aquest Decret desplega i amplia les mesures dictades en matèria de foment de la lluita contra l'erosió, i les emmarca ara sota el concepte i els objectius més globals i integradors de protecció del patrimoni natural. Així, es presenta una línia (secció 1) d'ajut d'estudis, obres i treballs d'infrastructura per a les zones d'influència dels espais naturals protegits. La secció...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba