DECRET 82/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament D'Educacio |
| Rango de Ley | Decret |
La Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, configura jurídicament el procés de reforma del sistema educatiu.
Un cop establerta, pel Decret 75/1992, de 9 de març, l'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya, correspon ara d'ordenar els ensenyaments del Batxillerat.
L'ordenació general del sistema educatiu que configura la llei esmentada s'ha completat mitjançant els Reials decrets 1700/1991 i 1178/1992 que, respectivament, desenvolupen l'estructura del Batxillerat i estableixen els ensenyaments mínims de les matèries comunes i de les matèries pròpies de cada modalitat.
A partir d'aquesta normativa bàsica i tenint en compte els resultats del procés d'experimentació de la reforma educativa a Catalunya, el present Decret estableix els principis que haurà de seguir el desenvolupament curricular del Batxillerat a Catalunya.
Als estudis de Batxillerat, que tenen una durada de dos cursos estructurats en un cicle, hi tenen accés tots aquells alumnes que han superat l'etapa d'ensenyament secundari obligatori, és a dir, els alumnes que estan en possessió del títol de Graduat en Educació Secundària. Constitueixen, doncs, un perllongament de la formació dins la secundària, i, des d'aquest punt de vista, continuen sent uns estudis polivalents, integradors, flexibles i amb una important dimensió orientadora.
Estructurats en una part comuna, una específica i una altra d'optativa, els estudis de batxillerat pretenen garantir la polivalència i la formació integral dels joves en una societat culturalment i tècnicament canviant. Des d'aquest punt de vista, els estudis de batxillerat preparen per a les diferents opcions educatives posteriors, subratllen la dimensió pràctica i professionalitzadora dels aprenentatges i incorporen elements d'orientació acadèmica i professional.
Tanmateix, aquesta polivalència dels estudis de batxillerat no impedeix que els alumnes puguin especialitzar-se d'acord amb les seves preferències i capacitats, gràcies a l'elecció d'una modalitat concreta i d'unes determinades matèries optatives.
En efecte, els estudis de batxillerat ofereixen diferents modalitats o recorreguts curriculars, la qual cosa permet, a més de la formació general de l'alumnat, una adequació a les seves característiques i interessos, i una preparació especialitzada per seguir estudis posteriors o incorporar-se al món del treball.
El batxillerat, doncs, és un cicle educatiu que combina la unitat, que es desprèn dels seus objectius generalss i dels continguts de les matèries comunes, amb la diversitat i especificitat que ofereixen els seus diferents itineraris formatius.
Aquesta pluralitat d'opcions curriculars és un dels camins que permet d'atendre la diversitat d'interessos i necessitats dels alumnes i integrar el màxim nombre de joves dins l'etapa educativa del batxillerat. D'altra banda, l'obertura i flexibilitat del currículum, així com el grau d'autonomia de què disposen els centres docents i el professorat per a concretar-lo, faciliten l'adequació de l'oferta educativa a les característiques de cada centre. Finalment, la incorporació d'elements acadèmicament i professionalment orientadors afavoreix la presa de decisions per part dels alumnes.
L'assessorament i orientació als alumnes és especialment important en el moment d'incorporació al cicle, atès que, tot i posseir una única titulació, Graduat en Educació Secundària, i per tant garantit un assoliment suficient de competències bàsiques, els alumnes tenen graus de desenvolupament diferenciats en funció del currículum cursat. Per això, convé que siguin assessorats i orientats convenientment en l'elecció del seu itinerari curricular dins de la modalitat triada, a fi d'aconseguir el millor encaix possible entre les característiques individuals i el currículum concret a seguir.
En l'aspecte formatiu del batxillerat, un primer objectiu és afavorir la maduració intel·lectual i humana de l'alumnat, una capacitat més gran per adquirir i integrar nous sabers i habilitats, i una millor preparació per a desenvolupar funcions complexes que impliquin assumir responsabilitats com a persones actives en la societat. Una altra finalitat és la de facilitar a l'alumnat un contacte més profund amb alguns components fonamentals del desenvolupament actual de la civilització i, particularment, amb els aspectes més rellevants del patrimoni cultural de la societat a la qual pertany: llengua, història, pensament, ciència, tecnologia i art. Un tercer propòsit formatiu és la iniciació de l'alumne/a en la metodologia i problemàtica de les diferents ciències o àmbits del saber, per tal d'afavorir la construcció de la seva visió del món des d'una base ben afermada.
Des de la seva vessant preparatòria, el batxillerat ha de procurar l'adquisició de les tècniques i procediments cognoscitius necessaris per a poder-se adaptar adequadament a l'inici d'estudis posteriors. Aquesta funció propedèutica, però, no s'interpretarà en el sentit que l'alumnat hagi d'adquirir uns continguts que corresponen a estudis posteriors. D'altra banda, cal que la profunditat i especificitat d'aquesta preparació vagi acompanyada d'una visió global i contextualitzada del saber.
En l'aspecte orientador, el batxillerat ha de facilitar recursos perquè l'alumnat canalitzi les seves preferències i capacitats en un marc de referència apropiat i amb l'adequada orientació. Des d'aquest punt de vista, els diferents components del currículum (activitats de tutoria, opcionalitat curricular, treball de recerca, estada a l'empresa, etc.) poden interpretar-se com a recursos que, amb independència de l'especialitat cursada, serveixen a aquesta funció orientadora.
Ateses aquestes finalitats, la present disposició estableix l'ordenació del batxillerat i dels seus components curriculars: els objectius generalss del cicle, els objectius -generals i terminals- i els continguts de cadascuna de les matèries, tant comunes com pròpies de modalitat, i els principis generals que han d'orientar la metodologia didàctica en aquest cicle,
En virtut d'això, a proposta del conseller d'Ensenyament, amb l'informe del Consell Escolar de Catalunya, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
1.1 El batxillerat forma part de l'Educació Secundària i consta d'un cicle de dos cursos acadèmics. 1.2 El batxillerat tindrà com a finalitat la formació integral dels alumnes, així com la seva orientació i preparació homologable amb el nostre entorn europeu, per a l'ensenyament universitari, per als estudis de formació professional específica de grau superior i per a la vida activa.
2.1 Podrà accedir al batxillerat l' alumnat que estigui en possessió del títol de Graduat en Educació Secundària i els que la normativa declari equivalents a aquests efectes. 2.2 També podrà accedir directament a les modalitats que es determinin l'alumnat que hagi obtingut el títol de Tècnic després d'haver cursat la Formació Professional Específica de grau mitjà, segons el que disposa l'article 35.3 de la Llei orgànica 1/1990, d'ordenació general del sistema educatiu. El Departament d'Ensenyament regularà l'accés a cadascuna de les modalitats, tenint en compte la relació amb els estudis de Formació Professional cursats.
3.1 El currículum de batxillerat s'organitzarà en les següents modalitats: Arts, Tecnologia, Ciències de la Naturalesa i de la Salut, i Humanitats i Ciències socials. 3.2 Cadascuna de les modalitats de batxillerat atendrà les finalitats formativa, orientadora i preparatòria en relació amb els diferents àmbits del saber.
Les diferents modalitats del batxillerat tindran com a finalitat que l'alumne/a, en acabar-lo, assoleixi les capacitats següents: 1. Usar amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en llengua catalana i castellana i, si s'escau, en aranesa, i emprar els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris, científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut. 2. Comprendre i saber-se expressar amb fluïdesa i correcció, oralment i per escrit, en el registre estàndard d'almenys una llengua estrangera. 3. Desenvolupar i consolidar la sensibilitat literària i artística com a font de formació i enriquiment cultural. 4. Dominar els coneixements científics i tecnològics fonamentals i les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada i aplicar-los a l'explicació i/o comprensió dels fenòmens i a la resolució de nous interrogants. 5. Utilitzar el bagatge de continguts culturals adquirits per analitzar, comprendre i valorar els canvis que es produeixen en el món actual. 6. Tenir un coneixement aprofundit de les característiques naturals, culturals, històriques, socials i lingüístiques que identifiquen Catalunya. 7. Tenir una visió integrada de les diferents àrees del saber i ser capaç de transferir, d'un camp a l'altre, l'experiència cultural adquirida. 8. Tenir constància en el treball, confiança en les pròpies possibilitats i iniciativa a l'hora de resoldre nous problemes i aplicar els continguts apresos a la realització de treballs de recerca, tant individuals com d'equip. 9. Recórrer a les fonts de documentació adequades per obtenir informació, organitzar la pròpia feina, perseverar en l'esforç i ser crític amb els resultats obtinguts. 10. Formular judicis independents que assegurin la pròpia autonomia, respectant i essent tolerants amb les opinions que manifestin altres membres de la comunitat. 11. Valorar...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba