STSJ Cataluña 380/2008, 11 de Abril de 2008
| Ponente | MARIA PILAR GALINDO MORELL |
| ECLI | ES:TSJCAT:2008:4520 |
| Número de Recurso | 108/2007 |
| Procedimiento | CONTENCIOSO |
| Número de Resolución | 380/2008 |
| Fecha de Resolución | 11 de Abril de 2008 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO
SECCIÓN PRIMERA
Rollo de apelación nº 108/2007
Partes : Gregorio C/ AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA
S E N T E N C I A Nº 380 / 2008
Ilmos. Sres.:
PRESIDENTE
D. EMILIO BERLANGA RIBELLES
MAGISTRADOS
D. EMILIO ARAGÓNES BELTRÁN
Dª. ANA MARIA APARICIO MATEO
Dª. PILAR GALINDO MORELL
En la ciudad de Barcelona, a once de abril de dos mil ocho
VISTO POR LA SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA (SECCIÓN PRIMERA ), constituida para la resolución de este recurso, ha pronunciado en el nombre del Rey, la siguiente sentencia en el rollo de apelación nº 108/2007, interpuesto por Gregorio, representado el Procurador Dª. MONTSERRAT SOCIAS BAEZA, contra AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA, representado por el Procurador Mª CARMEN FUENTES MILLAN.
Ha sido Ponente el Ilmo. Sr. Magistrado D. PILAR GALINDO MORELL, quien expresa el parecer de la SALA.
A N T E C E D E N T E S D E H E C H O
La sentencia apelada contiene la parte dispositiva del siguiente tenor: "DISPOSO: Desestimar el recurs presentat pel Don. Gregorio, sense especial pronunciament sobre costes.".
Contra dicha sentencia, se interpuso recurso de apelación, siendo admitido, por el Tribunal de Instancia, con remisión de las actuaciones a este Tribunal previo emplazamiento de las partes, personándose en tiempo y forma las partes apelante y apelada.
Desarrollada la apelación y tras los oportunos tramites legales que prescribe la Ley Jurisdiccional en su respectivos articulos, en concordancia con los de la L.E.C., se señaló a efectos de votacion y fallo la fecha correspondiente.
En la sustanciación del presente procedimiento se han observado y cumplido las prescripciones legales.
Se impugna en la presente alzada por el contribuyente recurrente la sentencia dictada en fecha 8 de octubre de 2007 por el Juzgado de lo Contencioso-administrativo núm. 12 de Barcelona y su provincia, desestimatorio del recurso contencioso-administrativo ordinario núm. 318/2006 promovido por aquel contra los acuerdos de imposición y ordenación de contribuciones especiales del AYUNTAMIENTO DE ESPARRAGUERA correspondientes a la obra de mejora de las calles Bruc, Montserrat, Plaça Sant Magi i Plaça Antic Ambulatori.
La sentencia apelada contiene los siguientes hechos probados y fundamentos de derecho, que compartimos en esencia en su integridad:
"FETS PROVATS
ÚNIC.- Segons que es desprén de la documentació incorporada a l'expedient administratiu, tota ella portada a prova, l'Ajuntament d'Esparreguera va aprovar inicialment en sessió plenària de 21 de juliol de 2005 l'acord d'imposició i ordenació de contribucions especials corresponent a l'obra de millora dels carrers Bruc, Montserrat, Plaça Sant Magí i Plaça de l'antic ambulatori, tot aprovant la relació de contribuents i les quotes individuals. Consta a l'acord que les obres a finançar es refereixen a l'arranjament de les voreres laterals que no compleixen la normativa aplicable en matéria d'accessibilitat, la xarxa de clavegueram que ha quedat obsoleta i no disposa d'un nombre suficient d'imbornals, amb reestructuració i redimensionament de voreres, paviments i calçada, plataformes elevadas de pas de vianants i renovació d'installacions, mobiliari urbá, i jardinería.
A l'acord es preveu un repartiment al 50% del cost total de 512.823'92 euros entre l'Ajuntament i els veïns. S'aproven així mateix una mòduls de repartiment entre contribuents consistents en el 70% segons el valor cadastral de l'immoble i un 30% segons els metres lineals de façana.
En data 1 d'octubre de 2005 l'actor va presentar escrit d'allegacions.
En data 17 de novembre de 2005 el ple municipal va aprovar definitivament l'anterior acord d'imposició i ordenació de contribucions especials.
En data 30 de desembre de 2005 va interposar recurs de reposició, recurs que va ser desestimat mitjançant acord de 16 de març de 2006.
FONAMENTS DE DRET
L'actor fonamenta aquest recurs en un primer motiu consistent en el fet que les obres a les que corresponen les contribucions especials impugnades son obres de mera millora, essent així que els serveis afectats, aixó és, la pavimentació, les voreres i el clavegueram, ja existien.
El fet imposable de les contribucions especials queda definit a l'article 28 de la Llei d'Hisendes Locals com l'obtenció pel subjecte passiu d'un benefici o d'un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d'obres públiques o de I'establiment o ampliació de serveis públics. L'article 30 de la mateixa Llei determina que els subjectes passius de les contribucions especials per la realització d'obres públiques són els propietaria especialment beneficiats dels bens immobles afectats. Per tant, el pressupòsit de fet de les contribucions especials rau en l'augment de valor que les finques privadas experimenten com a conseqüència d'unes obres o serveis o, si es vol, en el benefici especial que aquestes actuacions suposen per a determinats ciutadans en relació a la resta de veins. Per tant, un benefici qualificat per sobre del que és comú al conjunt de la població.
En aquest context, queden excloses les obres destinadas a una utilitat comú o general per a la població o les obres en les que aquesta finalitat és hegemònica.
Però també queden excloses de les contribucions especials les obres de simple conservació, manteniment, reparació o reposició dels serveis ja existents. Consegüentment, en el cas de serveis ja preexistents, la viabilitat del tribut que ens ocupa s'haurà de determinar en funció del fet que les obres que comportin una ampliació quantitativa o qualitativa dels serveis i, consegüentment un benefici o aprofitament especial pels veïns immediats. Aquest plantejament comporta una anàlisi detallada de l'abast i el grau d'obsolescència dels serveis existents a l'indret, i de les millores o ampliacions de serveis derivadas de les obres en qüestió; millores que en termes de la senténcia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya n 626/2002 de 3 de maig (rec. 169/200), poden ser tant quantitatives com quantitatives.
Certament la frontera entre la simple reparació -que no comporta la possibilitat de finançament per contribucions especials-, i la millora o establiment de nous serveis -que sí permet aquesta figura tributária-, és difícil. D'aquesta dificultat en son mostres la sentència del Tribunal Suprem de 10 de juny de 2002 (EDJ 2002/26059 ) i la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 22 de novembre de 2005. En efecte, la primera sentència entén que la millora o arranjament de serveis preexistents -en aquest cas, serveis de subministrament d'aigua i millora del clavegueram- no permet l'aplicació de contribucions especials, sense més matisos; en canvi, la segona sentència inclou dins el concepte d'ampliació la millora qualitativa de serveis supòsits com ara la reposició de serveis amortitzats, o l'adequació deis mateixos als estàndards i a la normativa de seguretat exigible, supósits en els que admet el finançament per contribucions especials.
Sigui com sigui, com s'ha avançat estem davant d'un problema de prova sobre la naturalesa i abast deis serveis preexistents i la naturalesa i abast de les reformes i millores introduïdes. Una prova que pertoca inicialment a l'Administració i que hauria de posar de relleu que la renovació dels serveis suposa una millora qualitativa més enllà de la mera reposició d'un servei amortitzat, amortització que ordinàriament es finança a través de la taxa o tarifa del servei corresponent que els ciutadans ja abonen per altra via.
Dones bé, en aquest punt consta a l'expedient administratiu l'informe emés en data 17 de novembre de 2005 per l'enginyer municipal en el que es posa de relleu que les obres han de comportar una remodelació complerta de la calçada, les voreres, la recollida d'aigües pluvials, el clavegueram, part de l'enllumenat públic i la infrastructura de base per altres serveis com ara el subministrament elèctric, posant èmfasi en el fet que les installacions existents fins el moment van quedar obsoletas i que en tot cas no estaven adaptadas a estàndards legalment exigibles com ara l'accessibilitat o l'enllumenat públic.
Per contra, l'actora no ha aportat la més mínima prova en sentit contrari, doncs ni tan sols ha demanat la pràctica de prova ni ha realitzat conclusions en aquest procés, de forma que cal estar a la informació aportada i cal donar per bona la justificació aportada pel tècnic municipal.
L'anterior circumstància, sense prova en contrari per part del recurrent, fa que calgui admetre la legalitat de la resolució impugnada, en el ben entés que el percentatge aplicat és del 50% del cost que ha de suportar l'Ajuntament, excloent en tot cas l'arranjament d'una plaça, de forma que s'aplica a les contribucions especials un percentatge relativament menor, gairebé la meitat del legalment possible.
L'actor qüestiona així mateix la manca de motivació del percentatge de finançament públic-privat aplicat, que és del 50%, i alhora els móduls aplicats.
Respecte el primer percentatge, si be es cert que a l'acord impugnat no apareix una motivació suficient, no és menys cert que el fet que no s'hagi explicitat una argumentació que fonamenti o justifique l'opció escoliada no significa que aquesta sigui arbitrària, sinó simplement que no queda explicada. Una situació que certament pot comportar l'anullabilitat de la resolució si aquesta situació genera indefensió o si no és possible deduir una motivació suficient en el context de la resolució. En el cas que ens ocupa no s'ha allegat i tampoc no...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba