ORDRE de 29 de febrer de 2000, per la qual s'estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2000.
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Ordre |
de 29 de febrer de 2000, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2000.
D’acord amb el que disposen la Llei de pesca fluvial, de 20 de febrer de 1942, i el seu Reglament, de 6 d’abril de 1943, i les disposicions concordants, es fixen els períodes hàbils de pesca i les normes generals aplicables a la pesca en aigües continentals de Catalunya.
Vistes les lleis 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres;
A proposta del Conselh Generau d’Aran;
Escoltat el Consell de Pesca Continental de Catalunya i a proposta de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic,
Ordeno:
Horari hàbil
A les aigües continentals públiques i privades, l’horari hàbil de pesca és des d’una hora abans del sol ixent fins a una hora després de la posta, d’acord amb l’horari oficial.
L’anguila (Anguilla anguilla) i el silur (Silurus glanis) tenen una reglamentació especial, que es detalla als articles 11 i 12.d).
Espècies pescables i dimensions mínimes
2.1 A l’annex 1 s’especifiquen les espècies que poden ser objecte de pesca i les dimensions mínimes que han de tenir en cada cas, amb l’excepció esmentada a l’article 10.5. Els exemplars d’una mida inferior a la longitud que s’expressa han de ser retornats immediatament a l’aigua, sigui quin sigui l’art de pesca utilitzat. Les espècies de la fauna autòctona no incloses en aquest annex no es poden pescar.
La longitud dels peixos es compta des de l’extrem de la boca fins al punt mitjà de l’aleta caudal.
2.2 No s’autoritza la pesca de les espècies protegides ni de les espècies següents: Barb cua-roig (Barbus haasi) i Madrilleta roja (Rutilus arcasii).
Límit de captures
Hi ha limitació màxima de captures, d’acord amb l’article 10.7 i amb l’apartat a) de l’article 12 d’aquesta Ordre. També hi pot haver limitació màxima de captura d’altres espècies piscícoles en les zones de pesca controlada quan ho estableixi així la seva reglamentació.
Xarxes i ralls
Únicament s’autoritza l’ús de les xarxes i els ralls (aquests últims només per a les persones que de manera tradicional ho feien fins a la data) en els llocs i les condicions següents:
a) Només es poden autoritzar determinats tipus de xarxes en els llocs, en l’època i per a les espècies especificades a l’apartat següent, i en cap cas no poden ocupar més de la meitat de l’amplada del curs de l’aigua en el moment de pescar. La mida de la malla o llum es refereix a la xarxa convenientment mullada.
b) Comarques de Tarragona: a l’Ebre i als estanys interiors del delta de l’Ebre, aigua avall del pont penjant d’Amposta, la Secció de Conservació de la Natura de Tarragona pot autoritzar, perquè es tracta d’una activitat tradicional fortament arrelada, la utilització de filat de malla o llum de 35 mm de costat com a mínim per capturar únicament les espècies marines i d’aigües salabroses següents: carpa, llissa vera, llissa calua, llissa petita, llobarro i pleuronectiformes (peixos plans). Època: xarxes, des de l’1 d’octubre fins al 28 de febrer; ralls, tot l’any, excepte en el període de fresa de la carpa, durant els mesos de març, abril i maig. Amb el rall només es poden pescar carpes i les diferents espècies de llisses.
c) L’expedició d’autoritzacions de rall es pot fer en els 30 dies naturals següents a la publicació d’aquesta Ordre al DOGC.
Zones de pesca controlada
5.1 Són les zones de les aigües continentals que, per les seves condicions biològiques o piscícoles, tenen una regulació especial. Són zones contínues o conques i canals adjacents, amb límits concrets. Els afluents que desguassen en aquestes zones també es consideren de pesca controlada en els darrers 50 m.
Per pescar en aquestes zones és necessari tenir la llicència de pesca, l’assegurança obligatòria i un permís personal i intransferible que, en el cas de salmònids, té la durada d’un dia.
Es farà la publicitat i la difusió necessàries per informar sobre la relació de zones de pesca controlada existents per a la temporada present.
5.2 Zones de pesca controlada professional.
D’acord amb la Resolució de la Direcció General del Medi Natural de 23 de setembre de 1996, es va prorrogar la concessió de pesca als estanys de l’Encanyissada i de la Tancada. En aquestes zones no es pot superposar cap tipus de zona de pesca controlada esportiva ni de règim especial.
5.3 Zones de pesca controlada sense mort per a salmònids.
A les zones de pesca controlada sense mort únicament es pot pescar amb mosca ortodoxa (amb cua de rata) i buldau, autoritzat només ple d’aigua o d’aire (màxim 2 mosques); amb hams sense mort que evitin els danys (sense arponet). A Era Val d’Aran, aquesta última mesura és voluntària.
Aquest permís –d’un dia de durada– per pescar sense mort només es pot utilitzar per a aquesta finalitat. Els exemplars capturats s’han de retornar a l’aigua amb la cura i la precaució adients per evitar-los danys.
5.4 Zones de pesca controlada intensiva.
Són zones que, per les seves característiques particulars, tenen una reglamentació especial pel que fa a períodes de pesca, repoblacions i captures.
La pesca hi és permesa durant tot l’any i són zones que poden ser repoblades amb exemplars adults de mida pescable seguint els requisits que estableix l’article 14.
Les zones de pesca controlada intensiva no poden localitzar-se en les zones de truita (annex 3), ni en zones d’aigües d’alta muntanya (annex 4), ni en espais naturals de protecció especial, ni en reserves naturals de fauna salvatge. Se n’exceptuen les masses d’aigua artificials (embassaments) i les aïllades de la xarxa fluvial.
Les zones de pesca controlada intensiva poden ser sense mort i només s’hi pot pescar d’acord amb la reglamentació que estableix l’article 5.3.
5.5 Zones de pesca controlada de ciprínids.
A més del permís diari, es pot utilitzar un permís, personal i intransferible, vàlid per a tota la temporada de pesca. Els pescadors de més de 65 anys i els menors de 14 gaudeixen de permís gratuït. El límit d’aquest tipus de permisos és del 20% de la quota diària de la zona.
5.6 Trams de pesca controlada infantil.
És un tram de riu dins d’una zona de pesca controlada destinat a l’ensenyament i la formació dels menors de 14 anys en els arts i les tècniques de la pesca fluvial.
5.7 Senyalització.
a) En les plaques de zona de pesca controlada hi ha de figurar el número de matrícula que s’assigna a la relació de les zones de pesca controlada establertes per a aquesta temporada.
b) En les plaques hi ha de figurar, a més, les sigles T en els trams de truites, AM en els trams d’alta muntanya, SM en els trams sense mort, TRE en els trams amb règim especial i INT en els trams intensius.
c) Les sigles anteriors poden coexistir en els casos següents: T/SM, AM/SM i INT/SM.
d) Els límits de les zones de pesca controlada s’han de senyalitzar prop del riu o el marge amb els senyals de la zona, muntats sobre un pal de color verd (alternant franges de 10 cm clares i fosques).
5.8 Permisos en zones de pesca controlada.
a) Els llocs d’expedició dels permisos de pesca figuren a la relació de les zones de pesca controlada establertes per a aquesta temporada. En tots aquests llocs hi ha d’haver un llibre de reclamacions amb fulls fixos numerats correlativament, o amb fitxes numerades correlativament, a disposició dels pescadors.
b) L’expedició dels permisos de pesca es farà des de les 17.00 hores del dia anterior.
c) Les entitats col·laboradores que gestionen els diferents tipus de zones de pesca controlada vetllaran perquè qualsevol pescador pugui obtenir el permís de pesca pertinent, d’acord amb el nombre de permisos màxims fixat en el pla tècnic de gestió piscícola corresponent.
Zones lliures de pesca
6.1 Es consideren zones lliures de pesca les aigües continentals no delimitades en una zona de pesca controlada, ni incloses dins d’un refugi de pesca, ni en el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ni en una reserva de fauna, ni en un espai natural protegit en el qual estigui explícitament prohibit.
6.2 Per poder pescar en una zona lliure és necessari tenir la llicència de pesca i l’assegurança obligatòria.
6.3 El nombre màxim de captures i els arts permesos són els que expressen els articles 10, 11 i 13 d’aquesta disposició.
6.4 Les zones lliures de pesca sense mort, detallades a l’annex 7, són zones en què, per les seves característiques, s’aplica la reglamentació que fixa l’article 5.3, però sense la necessitat de tenir un permís de pesca.
Refugi de pesca
És un refugi biològic on és vedat o prohibit pescar, per tal de protegir-ne o fomentar-ne la fauna ictiològica. Tampoc no es pot repoblar amb cap espècie piscícola, amb l’excepció d’espècies protegides. És prohibit recol·lectar-ne els esquers naturals que defineix l’article 10.9.
Amb motiu de la protecció i el foment de la fauna ictiològica, per a aquesta temporada s’han fixat els refugis que es detallen a l’annex 2.
Plans tècnics de gestió piscícola (PTGP). Creacions i modificacions de zones de pesca controlada i de refugi
8.1 Els PTGP són l’eina necessària per a la planificació piscícola, amb l’objectiu d’organitzar la gestió de les zones de pesca controlada de manera que s’asseguri la renovabilitat dels recursos piscícoles i la compatibilitat amb la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals.
8.2 Els PTGP de cada zona de pesca controlada els ha de redactar i presentar als respectius Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient l’entitat col·laboradora que gestioni aquesta zona de pesca...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba