Els fets del 6 d'octubre de 1934 i el procés al Govern de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties Constitucionals
| Autor | Ramon Riu Fortuny |
| Cargo | Advocat de la Generalitat de Catalunya |
| Páginas | 1-24 |
1
a propòsit de ...
Al cap de cinquanta an ys, tothom explica les coses a la seva manera. Hi ha molta fantasia.(..). J
Tarradellas1
D
als membres del Govern de la Generalitat de Catalunya a la Sala Penal del Tribunal Suprem, ens venia a
la memòria la Sentència dictada el 6 de juny de 1935 pel Tribunal de Garanties Constitucionals en el
procés al Govern de la Generalitat de Catalunya, presidit aleshores per Lluís Companys.
E haustiu a la radio i a la
P
punts de vista i metodologies molt diverses han volgut explicar-ho. Però el cert és que la inextricable
complexitat dels fets, el clima de màxima inestabilitat política i social en què es van produir, els diversos
i nombrosos subjectes, institucions i grups polítics que hi van intervenir, la mateixa naturalesa
extraordinària de les disposicions normatives que es van adoptar, els nombrosos processos penals i
militars a què van donar lloc, així com la Guerra Civil, que va començar el mes de juliol de 1936, han fet
que encara avui hi hagi aspectes poc coneguts del que va succeir.
El context social del procés desencadenat a parti
E E E
revolucionaris i algun pronunciament militar. Però conèixer aquells precedents històrics ens permet
t a succeir més o menys com aleshores,
com el que ha esdevingut de forma diferent.
La llei de contractes del conreu
P
L ractes de conreu, publicada inicialment al Butlletí Oficial de la
1Entrevista a Josep Tarradellas publicada al diari AVUI del 19 de juliol de 1986, pàg. 3.
Els fets del 6 d’octubre de 1934 i el procés al Govern de la Generalitat
davant el Tribunal de Garanties Constitucionals
2
Generalitat de Catalunya BOGC 34 (núm. 102), com un factor s ignificatiu en
Des de finals del segle XIX i m
el conflicte entre rabassaires i propiet LE Ley de Reforma Agraria (Gaceta de
Madrid -GM- núm. 265, del 21 de setembre de 1932) que considerava el contracte de rabassa morta
com un cens, i establia que seria redimible a voluntat del
que faria una altra llei que
P U R2 aspirava a
obtenir immediatament una regulació efectiva i Esquerra
Republicana de Catalunya va presentar un projecte al Parlament,
que es va tramitar i aprovar com a regulació pròpia de Catalunya.
La llei catalana era relativament moderada i atorgava als
arrendataris que portessin divuit anys cultivant unes terres el
dret a comprar-les pel valor que fixarien unes comissions
a llei, que
resultaven similars als preus de compravenda en la comarca.
P I A C St
I L C -el partit
conservador del sector més moderat del catalanisme- els va donar suport fins al punt de promoure la
G E Sala de Govern del
T S C E
co G C
Llei del Tribunal de Garanties Constitucionals3.
E G E
Constitució espanyola4.
El 19 de maig, el Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar un extens escrit de contestació, en
el qual al·leg E
competència legislativa de la Generalitat en les matèries de dret civil i de política i acció social agrària,
E Catalunya (EC)5. Juntament amb aquell escrit
E T C de
2La Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya era un sindicat de no propietaris, estretament vinculat a
Esquerra Republicana de Catalunya.
3La Llei del TGC, de 14 de juny de 1933, es troba publicada a la GM núm.181, de 30 de juny de 1933.
4La Constitució espanyola es troba publicada a la GM núm. 344 del 10 de desembre de 1931.
5LE Catalunya es troba publicat a la GM núm. 265, del 21 de setembre de 1932. El text català oficial va ser aprovat
C G BOGC
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba