DECRETO LEY 1/2023, de 28 de febrero, por el que se establecen medidas extraordinarias y urgentes para hacer frente a la situación de sequía excepcional en el ámbito del distrito de cuenca fluvial de Catalunya.
| ELI | eli/es-ct/dl/2023/02/28/1/dof |
| Fecha de disposición | 28 Febrero 2023 |
| Fecha de publicación | 02 Marzo 2023 |
| Emisor | Departament de la Presidència |
El president de la Generalitat de Catalunya
L'article 67.6 a) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que els decrets llei són promulgats, en nom del rei, pel president o la presidenta de la Generalitat.
D'acord amb això, promulgo el següent
DECRET LLEI
Exposició de motius
L'article 117 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya reconeix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria d'aigües que pertanyin a les conques hidrogràfiques intracomunitàries, que inclou, en tot cas, l'ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l'aigua superficial i subterrània, dels usos i dels aprofitaments hidràulics, i les mesures extraordinàries en cas de necessitat per garantir el subministrament d'aigua.
El Govern va aprovar el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera, mitjançant l'Acord GOV/1/2020, de 8 de gener, en compliment de l'article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològic nacional, i en aplicació de l'article 24.3 del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.
Aquest instrument de la planificació hidrològica defineix les unitats d'explotació en què s'organitza el districte de conca fluvial de Catalunya als efectes de gestió dels episodis de sequera i els diferents escenaris o estats de sequera segons l'escassetat de recursos; fixa els indicadors i llindars que permeten la declaració d'entrada i de sortida dels escenaris de sequera; regula el procediment de declaració formal de l'entrada i sortida en aquests escenaris, i estableix les normes d'explotació dels sistemes i les mesures d'utilització dels recursos hídrics i d'altres béns de domini públic hidràulic que cal aplicar en els diferents escenaris de sequera.
Les precipitacions al districte de conca fluvial de Catalunya han experimentat una reducció en els darrers anys que s'ha accentuat a partir de l'any 2021 i aprofundit durant l'any 2022, i que persisteix en les primeres setmanes de l'any 2023, amb la qual cosa aquest període des de l'estiu de 2020 se situa molt per sota de la normalitat. Com a referència, en el conjunt de les conques internes de Catalunya, la precipitació acumulada en els darrers 24 mesos se situa en valors molt semblants als pitjors registres que van donar lloc a la sequera del període 2005-2008. També cal destacar la persistència de la manca de pluges atès que gairebé tots els mesos del període 2021-2022 han estat secs. La mitjana pluviomètrica dels anys 2021 i 2022 en el districte de conca fluvial de Catalunya, d'acord amb les dades dels observatoris meteorològics, ha estat inferior als 350 mm/anuals, situació que no s'havia donat cap any dels registres que es tenen des de 1915, atès que la mitjana se situa a l'entorn dels 600 mm/any. Aquesta situació generalitzada assoleix anomalies encara més extremes a escala local, ja que en àmplies zones del territori no s'ha arribat a assolir ni la meitat de les pluges anuals del valor climàtic com ara a les zones Garraf-Alt Penedès, Baix Llobregat-Barcelonès o Osona-Vallès Oriental, o a l'extrem Nord (Port Bou). D'altra banda, tant l'hivern 2021-2022 com els mesos de novembre de 2022 a gener de 2023 han estat períodes d'escassa innivació al districte de conca fluvial de Catalunya.
Cal afegir a la manca de precipitacions que la temperatura mitjana anual a Catalunya de l'any 2022 ha estat la més alta de tota la sèrie de dades registrades i ha superat en 2,5 graus centígrads la temperatura mitjana climàtica. L'any 2021 també va ser un any molt càlid de manera generalitzada en què es va superar en quasi 1,5 graus centígrads la temperatura mitjana climàtica. Aquest important increment de temperatura que s'ha produït al llarg d'aquests dos anys ha generat unes demandes d'aigua de les zones forestals no conegudes anteriorment i reduït les aportacions d'aigua als rius, als aqüífers i als embassaments. Així mateix, l'augment de temperatura també ha suposat un increment del consum domiciliari que ha arribat, en l'àmbit Ter-Llobregat, a un increment del 10% persistent al llarg dels mesos més càlids.
Com a conseqüència d'aquesta dràstica i generalitzada reducció de les precipitacions i de l'increment de la temperatura a tot el territori, les aportacions dels rius que alimenten els embassaments també s'han reduït a valors inferiors als mínims registrats des de 1990. La manca d'innivació a l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya ha provocat una baixa recàrrega dels aqüífers i dels cabals de les surgències naturals que alimenten els rius, tant en capçalera com al llarg del seu recorregut fluvial. Totes les fonts naturals han vist minvat el cabal que produeixen i en molts casos s'han assecat totalment.
Aquesta situació extraordinària de manca de precipitacions, reducció de la innivació i increment de la temperatura mitjana anual durant els anys 2021 i 2022 i la consegüent disminució de les aportacions de recursos hídrics als embassaments i als aqüífers del districte de conca fluvial ha motivat que l'Agència Catalana de l'Aigua hagi declarat de manera successiva l'entrada de les unitats d'explotació i dels municipis de l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya en els escenaris de sequera, i ha aplicat les mesures d'explotació dels sistemes i les mesures d'utilització dels recursos hídrics que preveu el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera.
Així mateix, la reducció d'aportacions als embassaments ha requerit l'aportació de nous recursos. En primer lloc, els recursos procedents de la dessalinització d'aigua de mar, que ha arribat a superar durant l'any 2022 els 63 hm3, valor superior al doble de l'any següent amb major producció, l'any 2019, amb 28 hm3. En segon lloc, els recursos obtinguts en la planta de regeneració del Prat de Llobregat a fi de subministrar el cabal de manteniment al riu Llobregat, que l'any 2022 ha assolit una producció de 51 hm3 enfront dels 32 hm3 de l'any 2021. Aquests nous recursos han permès reduir les sortides de cabal dels embassaments fins a valors mínims històrics tampoc assolits des de 1990.
Malgrat les aportacions de nous recursos i l'activació dels estats hidrològics de sequera del Pla especial que imposen restriccions en els usos, els nivells d'aigua dels embassaments estan assolint valors preocupants. El ritme de pèrdua de recursos d'aigua als embassaments es més intens que el considerat en el Pla en situar-se per sota del 5% i, en alguns casos, amb la tendència de buidatge més forta coneguda en aquesta època de l'any, la qual cosa genera la necessitat d'avançar-se en mesos respecte de les previsions del Pla en la declaració dels estats de sequera més avançats i que impliquen majors restriccions.
Aquesta manca de pluja persistent i perllongada ja ha tingut importants efectes sobre el subministrament d'aigua a la població. Així, els anys 2021 i 2022, gairebé una cinquantena de municipis de les conques internes han patit una manca de disponibilitat d'aigua al llarg de més de quatre mesos de mitjana i han hagut de complementar-la amb l'aportació de més de 90.000 m3 d'aigua mitjançant camions cisterna. Tot i aquesta aportació complementària, en alguns municipis ja ha calgut aplicar talls de subministrament per esgotament de les fonts de subministrament d'aigua.
No és previsible que aquesta situació millori a curt termini, ja que la sequera s'ha anat perllongant i agreujant de manera generalitzada, tal com es desprèn del seguiment dels indicadors establerts al Pla especial. Es pot afirmar, per tant, que s'ha entrat en un estat persistent i estès d'insuficiència de pluges. De fet, el gener i el febrer de 2023, malgrat tractar-se d'un període de baix consum en comparació amb el període estival, ja s'estan assolint valors de reserves d'aigua disponibles i de circulació d'aigua pels rius comparables a les sequeres...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba