DECRET 263/1991, de 25 de novembre, d'aprovació del Reglament dels símbols dels ens locals de Catalunya.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de Governació i Relacions Institucionals |
| Rango de Ley | Decret |
Totes les comunitats humanes organitzades i les seves institucions adopten i han adoptat sempre diferents símbols i senyals com a elements representatius i identificatius, i els envolten d'expressions de respecte. L'escut i la bandera són, a la nostra cultura i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat.
Catalunya, com a comunitat històrica dotada d'institucions d'autogovern, ha tingut, fins a la pèrdua d'aquestes l'any 1714, una heràldica pròpia, no solament reial i nobiliària, sinó també municipal, les prescripcions bàsiques de la qual es recullen en aquest Decret i també els aclariments necessaris per comprendre-les. Cal fer esment també que, d'uns anys ençà, han proliferat nous símbols merament distintius que, més que del rigor de la ciència i l'art heràldic, són fruit de l'esplèndida creativitat de molts dels dissenyadors catalans més rellevants.
Aquesta disposició omple un buit dins l'ordenament local català, de conformitat amb l'article 37.1 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, respectant l'autonomia local en el que fa referència a la competència per dotar-se de símbols propis, competència que estableix, concretament pel que fa als municipis, l'article 50.2.b) de la Llei esmentada. En el mateix sentit, la Generalitat només intervé en aquesta matèria en els casos determinats per la llei per tal de comprovar si són respectades les normes heràldiques i altres dades en què es fonamenten els símbols, o si els símbols aprovats són susceptibles de ser confosos amb els d'un altre ens local.
Així mateix es regula el procediment aplicable per a l'adopció, la modificació, el canvi o la rehabilitació dels símbols locals, semblant a l'establert per al canvi de nom dels municipis, referit, d'una banda, a l'escut i a la bandera, reconeguts com a símbols representatius i, d'altra banda, als emblemes, que són denominats símbols distintius, d'introducció més recent en el món de la identificació de les entitats, tal com s'ha indicat. El procediment que es refereix a aquests emblemes se sotmet a unes normes i uns criteris menys estrictes que els que calen per a l'adopció dels símbols representatius.
Per acabar, es crea una nova secció dins el Registre dels ens locals a què es refereix l'article 4 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, en el qual s'han d'inscriure els símbols locals.
Atesa la disposició final 2 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya;
Vistos l'informe de la Comissió de Govern Local de Catalunya i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Governació i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
S'aprova el Reglament dels símbols dels ens locals de Catalunya, el text del qual figura a continuació.
Disposicions finals
- 1 S'autoritza el conseller de Governació per al desplegament d'aquest Decret.
- 2 Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 25 de novembre de 1991
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya
Josep Gomis i Martí Conseller de Governació
REGLAMENT dels símbols dels ens locals de Catalunya
Capítol 1 Principis i disposicions generals
Objecte del Reglament 1.1 Aquest Reglament estableix els criteris i regula el procediment per a l'adopció, l'ús, la modificació parcial, el canvi o la rehabilitació dels símbols dels ens locals. 1.2 Els símbols representatius dels ens locals territorials i de les entitats municipals descentralitzades són l'escut i la bandera. 1.3 Els ens locals esmentats a l'apartat anterior poden dotar-se, a més dels símbols representatius, d'un emblema com a símbol distintiu. La resta d'ens locals, els consorcis de caràcter local i els ens amb personalitat pròpia dependents de les entitats locals, poden també adoptar com a símbol distintiu un emblema, quan els seus estatuts, si escau, ho prevegin.
Definició d'escut, bandera i emblema 2.1 A l'efecte d'aquest Reglament, s'entén per escut un símbol o ensenya format per una superfície entre línies, dita camper, on es representen diferents elements, dits càrregues heràldiques. 2.2 A l'efecte d'aquest Reglament, la bandera és una peça de tela, generalment rectangular, fixa per un costat a un pal o asta, que serveix com a símbol o ensenya. 2.3 A l'efecte d'aquest Reglament, l'emblema comprèn qualsevol símbol gràfic, altre que un escut o una bandera, amb independència de la forma i els elements que el componen.
Símbols locals representatius 3.1 Els ens locals indicats a l'article 1.2 poden adoptar un escut i una bandera com a símbols representatius, rehabilitar els que històricament els corresponguin, i també modificar o canviar els que tinguin establerts. 3.2 Els elements de l'escut i de la bandera s'han de fonamentar en fets històrics o accidents geogràfics, en característiques pròpies de l'ens local o en el seu nom. 3.3 En qualsevol cas, s'han de respectar les normes de l'heràldica i, en particular, els criteris explícitament recollits en aquest Reglament i en el seu annex, els quals seran d'aplicació, llevat d'excepcions degudament justificades.
Símbols locals distintius 4.1 Els emblemes regulats per aquest Reglament s'han d'ajustar al que estableixen els articles 22, 23 i concordants d'aquest text. 4.2 Els emblemes de què es dotin els ens locals i els organismes autònoms, com també els de les societats i empreses dependents dels ens locals, s'han de regular per la legislació local i per aquest Reglament i, si s'escau, per les normes específiques de la legislació sectorial corresponent, sens perjudici d'inscriure'ls en la secció corresponent del Registre dels ens locals que porta el Departament de Governació.
Competència 5.1 Correspon al ple de l'ens local o l'òrgan competent prendre l'acord d'adopció, de rehabilitació, de modificació o de canvi de l'escut, la bandera o l'emblema. 5.2 La intervenció del Govern de la Generalitat es produirà:
-
Quan l'escut o la bandera siguin susceptibles de ser confosos amb els d'un altre ens local.
-
Quan no es compleixin els requisits que estableixen els articles 35 i 36 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, desplegats en aquest Reglament.
-
Pel que fa als emblemes, quan es tramitin d'acord amb el procediment general establert per aquest Reglament, i no s'ajustin al que determinen els articles 22, 23 i concordants d'aquest text.
Contingut de l'acord L'acord a què es refereix l'article anterior ha de contenir:
-
Pel que fa a l'escut, el blasonament de les armes i el seu timbre.
-
Respecte a la bandera, la descripció amb les dimensions, les proporcions i els colors.
-
Quant a l'emblema, una descripció breu dels seus elements i de la disposició i proporcions d'aquests.
Publicació i efectes dels símbols L'escut i la bandera dels ens locals i els emblemes, exclosos aquells que es tramitin d'acord amb la legislació sectorial escaient, es podran utilitzar a partir de la publicació de la seva descripció al DOGC.
Prohibició d'emprar l'escut i la bandera de Catalunya 8.1 Només poden incorporar l'escut de Catalunya al seu propi aquells municipis que hi tenen dret històric, d'acord amb el que s'especifica a l'annex d'aquest Decret. 8.2 No es pot emprar la bandera de Catalunya com a fons de la bandera local. Els ens locals que per dret històric poden tenir el senyal de Catalunya a l'escut, el poden posar, si escau, a la bandera.
Inscripció dels símbols Al Registre dels ens locals a què es refereix l'article 4 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, es crearà una secció general destinada a inscriure els símbols locals aprovats de conformitat amb els criteris i el procediment que regula aquest Reglament o, si s'escau, amb els que estableix la legislació sectorial.
Protecció dels símbols Els símbols representatius i els distintius, degudament inscrits i publicats, gaudeixen de la protecció que estableixen les lleis, i els ens que en siguin titulars han d'exercitar les accions procedents, d'acord amb la legislació aplicable en cada cas, per tal de vetllar per l'ús i la defensa adequats.
Utilització dels símbols 11.1 En les comunicacions oficials dels ens a què fa referència aquest Reglament, no hi poden constar altres símbols que l'escut o l'emblema propis, degudament aprovats, sens perjudici del que estableix l'article 29 d'aquest Reglament. 11.2 Així mateix, els ens locals només poden utilitzar els símbols propis esmentats als edificis, als plafons, als rètols, als vehicles, als uniformes i altres formes de manifestació a l'exterior, sens perjudici de la protecció deguda al patrimoni històrico-artístic.
Capítol 2 De l'escut
Secció 1 Dels elements de l'escut
Blasonament 12.1 S'entén per blasonament la descripció de la forma, dels esmalts i de les càrregues d'un escut. El blasonament ha de ser al més simple i senzill possible, sempre que permeti diferenciar-se d'altres escuts. S'ha de donar preferència al senyal propi de l'ens local respecte d'altres senyals que hi puguin figurar. 12.2 Els esmalts d'un escut són els acoloriments del camper i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba