DECRETO LEY 4/2024, de 16 de abril, por el que se adoptan medidas urgentes para paliar los efectos de la sequía en el ámbito del distrito de cuenca fluvial de Cataluña.

El president de la Generalitat de Catalunya

L'article 67.6 a) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que els decrets llei són promulgats, en nom del rei, pel president o la presidenta de la Generalitat.

D'acord amb això, promulgo el següent

DECRET LLEI

Exposició de motius

L'article 117 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya reconeix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria d'aigües que pertanyin a les conques hidrogràfiques intracomunitàries, que inclou, en tot cas, l'ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l'aigua superficial i subterrània, dels usos i dels aprofitaments hidràulics, i les mesures extraordinàries en cas de necessitat per garantir el subministrament d'aigua.

Les precipitacions al districte de conca fluvial de Catalunya han experimentat una severa reducció en el decurs dels darrers tres anys que s'ha accentuat a partir de l'any 2021, s'ha agreujat durant els anys 2022 i 2023 i que persisteix a l'inici del 2024.

Amb les dades de pluviometria registrada i segons les anàlisis del Servei Meteorològic de Catalunya, l'episodi de sequera actual no té cap precedent històric des de 1916, moment en el què es comencen a disposar de prou dades de precipitació representatives de tot el territori i que es pot considerar com a període instrumental. A més, la seva intensitat supera en molt l'anterior episodi de 2005-2008.

Les pluges del mes de març han estat generals, però amb quantitats poc abundants, que no han permès modificar l'estat de les unitats d'explotació. D'aquestes, una es troba en emergència II, la de l'Embassament Darnius-Boadella; i cinc en emergència o emergència I, entre les quals, la de l'Aqüífer Fluvià-Muga i les dels embassaments del sistema Ter-Llobregat que abasteixen una població de quasi sis milions d'habitants.

El Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera (PES), aprovat per l'Acord GOV/1/2020, de 8 de gener, inclou les regles d'explotació dels sistemes i les mesures que cal aplicar en relació amb el domini públic hidràulic, amb l'objecte de minimitzar els efectes dels episodis de sequera, en compliment de l'article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològic nacional.

Aquest instrument de la planificació hidrològica defineix les unitats d'explotació en què s'organitza el districte de conca fluvial de Catalunya als efectes de gestió dels episodis de sequera i els diferents escenaris o estats de sequera segons l'escassetat de recursos; fixa els indicadors i llindars que permeten la declaració d'entrada i de sortida dels escenaris de sequera; regula el procediment de declaració formal de l'entrada i sortida en aquests escenaris, i estableix les normes d'explotació dels sistemes i les mesures d'utilització dels recursos hídrics i d'altres béns de domini públic hidràulic que cal aplicar en els diferents escenaris de sequera.

Mitjançant el Decret llei 1/2023, de 28 de febrer, pel qual s'estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya, es van establir les normes i les mesures extraordinàries i urgents per a l'aprofitament dels recursos hidràulics escassos en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya, amb la finalitat de garantir la prestació adequada dels serveis del cicle de l'aigua i, en especial, l'abastament domiciliari d'aigua apta per al consum humà.

La Llei 9/2023, de 19 de maig, de mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera excepcional a Catalunya, va complementar el Decret llei 1/2023, de 28 de febrer, perquè les administracions competents en el servei d'abastament d'aigua puguin, d'una banda, aprofitar els recursos hídrics de tot el territori català i garantir la prestació adequada dels serveis del cicle de l'aigua, en especial, l'abastament domiciliari d'aigua apta per al consum humà, i, de l'altra, planificar les inversions urgents i habilitar-ne l'execució pel tràmit d'emergència.

La persistència en la situació de sequera fa preveure que els propers mesos serà necessari continuar aplicant les mesures establertes en aquest paquet normatiu. L'experiència adquirida durant aquest temps en l'aplicació de les mesures establertes per fer front a la situació de sequera ha permès constatar la necessitat d'introduir-hi modificacions, ja sigui per contemplar situacions no previstes inicialment i que poden contribuir a facilitar l'entrada de nous recursos, com seria el règim de les dessaladores de titularitat privada, o ja sigui per completar la regulació de determinades mesures per facilitar-ne l'aplicació, com serien: el desplegament de la facultat que tenen les entitats titulars dels drets d'aprofitament, generalment els municipis, d'establir limitacions als seus abonats per complir les dotacions en alta; la previsió d'un tractament diferenciat als refugis climàtics; o la modificació del règim sancionador per incompliment del PES per tal de facilitar-ne l'aplicació, i dirigir-lo a penalitzar l'excés de consum.

En aquest sentit, el PES estableix una sèrie de limitacions i restriccions al consum d'aigua per a determinats usos en les fases de sequera hidrològica i fixa dotacions màximes per al subministrament d'aigua a poblacions. A més, estableix que les administracions competents en la gestió del servei d'abastament domiciliari tenen el deure de vetllar pel compliment de les limitacions que s'estableixin en l'ús de l'aigua per a abastament de població i, com a titulars de drets d'aprofitament d'aigua per a ús d'abastament urbà, habilita als ens locals per dictar limitacions de consum als seus abonats, a fi d'assolir les reduccions necessàries en els consums globals del servei.

La previsió d'uns llindars homogenis a l'hora d'establir aquestes limitacions atorgarà més seguretat jurídica a favor de les entitats locals i permetrà també traslladar aquests llindars a la ciutadania, donant un missatge unívoc.

Aquests llindars parteixen de les dotacions màximes en alta en cadascun dels estats de la sequera que estableix el PES, que inclou la suma de tots els serveis en l'àmbit de l'abastament urbà, i a partir d'aquests valors s'ha determinat quin ha de correspondre a l'abastament domiciliari en cadascun dels estats de sequera.

D'altra banda, i pel que fa als establiments d'allotjament turístic, es considera necessari que el PES també estableixi l'equivalència dels llindars. D'acord amb la metodologia recollida a l'article 2.17 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, s'ha considerat un habitant per plaça hotelera. Els establiments d'allotjament turístic estan connectats a les xarxes de distribució en les mateixes condicions de subministrament que els domicilis (garantia de qualitat, de pressió, de servei continuat) i, tot i que no son usos purament domèstics, són tractats actualment amb la màxima prioritat d'ús per davant d'altres usos com els industrials, els agraris o ramaders. Aquest fet justifica que, en coherència amb les restriccions directes establertes per a d'altres usos, el compliment d'aquests llindars per als establiments d'allotjament turístic es pugui establir amb caràcter obligatori quan es superin les dotacions màximes establertes en el PES. La superació de les dotacions màximes en alta indica que les restriccions i estalvi no estan sent aplicats amb la intensitat necessària. En aquests casos, és coherent i proporcionat que els llindars operin com a limitacions obligatòries per als establiments d'allotjament turístic, atès que el seu consum de mitjana és superior al dels habitatges. Els establiments d'allotjament turístic tenen marge en la reducció del consum domèstic amb la conscienciació d'un ús responsable dels clients, amb la instal·lació de mecanismes estalviadors, i amb una gestió eficient. Per aquesta raó, es considera justificat que els llindars operin com a limitacions obligatòries en aquells municipis que superin les dotacions màximes durant tres mesos consecutius.

Una altra modificació que s'introdueix en el PES consisteix a adaptar-lo a les necessitats dels refugis climàtics. La temperatura mitjana anual des de la meitat del segle XX fins a l'actualitat ha augmentat a un ritme de +0,25 °C per decenni, i de 0,40 ºC des del començament del mil·lenni; la temperatura màxima augmenta més que la mínima, i augmenten, pràcticament arreu, els índexs de dies càlids, d'estiu i de calor, el nombre de nits tropicals i càlides, i també l'amplitud tèrmica anual i la durada de ratxa càlida. Els impactes de les onades de calor sobre la salut són un risc alt i evident, ja que està demostrat l'increment d'hospitalitzacions i de mortalitat durant les onades de calor.

Davant aquesta realitat, l'Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic horitzó 2030 (ESCACC30), aprovada pel Govern de la Generalitat el 17 de gener de 2023, estableix com a mesura prioritària en l'àmbit de la salut reduir l'impacte de temperatures extremes en la salut, especialment en la dels grups de risc més vulnerables.

En conseqüència, les conseqüències evidents de les onades de calor sobre la salut de les persones fan més necessari que mai assegurar que la població més vulnerable disposi d'equipaments municipals d'ús públic per esmorteir els períodes de temperatures extremes. L'ompliment de piscines municipals amb aigua potable és, en aquest context, una evident mesura d'adaptació als impactes del canvi climàtic i salvaguarda davant la vulnerabilitat social.

Atès que les piscines queden afectades per les mesures del Pla especial de sequera en fase d'emergència 1, 2 i 3, es proposa que els plans d'emergència en situacions de sequera municipals puguin admetre el reompliment de piscines que hagin estat declarades refugis climàtics, en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l'aigua, sempre que mitjançant l'aplicació de mesures d'estalvi addicionals, com el tancament total o parcial de les dutxes, s'aconsegueixin estalvis d'aigua equivalents al volum d'aigua emprat en el reompliment de la piscina. S'estableixen també uns criteris per tal que una piscina pugui ser declarada refugi climàtic de manera que l'equipament sigui imprescindible per garantir un espai per reduir l'efecte de les altes temperatures a la ciutadania, i que aquest equipament sigui públic i obert a la ciutadania o privat que tingui un acord amb l'Ajuntament per ser d'ús públic obert a la ciutadania.

Una altra modificació que s'introdueix en el PES és l'establiment d'un règim especial per a les instal·lacions de dessalinització d'aigua de mar de titularitat privada. D'acord amb l'article 2 del text refós de la Llei d'aigües aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, les aigües procedents de la dessalinització d'aigua de mar constitueixen el domini públic hidràulic.

L'ús del domini públic hidràulic en situació de sequera (incloent-hi les aigües procedents de la dessalinització d'aigua de mar) està sotmès a les normes d'explotació i mesures contemplades en el PES.

L'establiment d'un règim especial per al consum d'aigua procedent d'instal·lacions de dessalinització d'aigua de mar de titularitat privada es justifica en el fet que l'aportació amb finançament privat de nous recursos hídrics procedents de dessalinització és una aportació addicional al sistema d'abastament que no compromet l'explotació racional dels recursos superficials i subterranis.

El PES inclou les normes d'explotació dels sistemes i les mesures a aplicar en relació amb l'ús del domini públic hidràulic. Les restriccions previstes en el PES tenen com a objectiu garantir l'abastament d'aigua a la població en els diferents estats de sequera. Les restriccions del PES han estat establertes atenent als recursos hídrics previstos en el moment de la seva elaboració (recursos superficials, recursos subterranis, sistemes de reutilització, i sistemes de dessalinització). Els sistemes de dessalinització previstos són de titularitat pública. No es contemplen en el PES instal·lacions de dessalinització de titularitat privada.

L'obtenció d'aigua a través d'instal·lacions de dessalinització d'aigua de mar de titularitat privada constitueix una aportació addicional finançada amb fons privats, no prevista quan es va elaborar el PES, i que no compromet la resta de recursos hídrics del sistema. Per aquest motiu, resulta raonable admetre una flexibilització de les restriccions del PES de manera que els usuaris privats que assumeixen el cost d'aquestes instal·lacions puguin obtenir un tracte diferenciat que faci viable la seva inversió.

D'altra banda, es modifica el règim sancionador per incompliment del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera, per tal d'apropar el model a un sistema que es centri a sancionar l'excés de consum i prengui en consideració un període trimestral com a constitutiu de la infracció, la qual cosa permet tenir en compte la tendència en l'evolució del consum en un període més dilatat i en conseqüència modular la sanció de manera que el resultat de l'expedient sigui més ajustat a les circumstàncies concurrents. Alhora, s'introdueixen criteris específics de graduació de la sanció que permetran ajustar la quantia a les accions que estigui emprenent el municipi o la persona titular del servei per revertir la situació.

També en relació amb el règim sancionador, s'introdueix una mesura destinada a facilitar l'ajornament i/o fraccionament de pagament sense interessos de les sancions imposades a ens locals per incompliment del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera.

Les disposicions contingudes en aquest Decret llei són les mínimes i necessàries que cal adoptar per adaptar les normes d'utilització dels recursos hídrics als reptes i les noves necessitats sorgides durant l'episodi de sequera actual. Aquestes disposicions són congruents amb la finalitat perseguida de garantir l'abastament d'aigua potable a les poblacions en un context de disminució extraordinària dels recursos disponibles com a conseqüència de la greu situació de sequera pluviomètrica i d'increment de la temperatura mitjana.

La urgència de les mesures proposades rau en la necessitat d'adaptar el marc normatiu aplicable per fer front als problemes derivats de la situació de sequera actual en previsió que persisteixi els propers mesos. En concret, és necessari disposar d'uns llindars de consum domèstic i el seu equivalent als establiments d'allotjament turístic, i que aquests es puguin aplicar a la propera temporada turística. També, en vistes a l'inici dels episodis de calor, cal preveure la situació dels refugis climàtics. Pel que fa a les instal·lacions de dessalinització de titularitat privada, atès l'interès recent manifestat per diferents sectors, i la important inversió que comporta, cal determinar al més aviat possible quin ha de ser el seu encaix en el PES i les seves restriccions, a fi d'atorgar un marc de seguretat jurídica als usuaris d'aquestes instal·lacions. Finalment, la urgència de la modificació del règim sancionador es justifica en la voluntat d'alliberar més recursos de les entitats locals que es podran dedicar a l'adopció de mesures d'estalvi.

En conclusió, la necessitat d'acció immediata per protegir la disponibilitat de les fonts de subministrament de les xarxes d'abastament d'aigua potable a la població i evitar la interrupció del subministrament d'aigua constitueix el pressupòsit d'urgent i extraordinària necessitat que justifica que el Govern adopti aquest Decret llei, d'acord amb l'article 38 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

Per tant, en ús de l'autorització continguda a l'article 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, de conformitat amb l'article 38 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, a proposta del conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Modificació del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera

1.1. Es modifica la lletra f) apartat 5.3.2 del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera, que resta redactat de la manera següent:

“f) Les entitats titulars de drets d'aprofitament d'aigua per a ús d'abastament urbà poden dictar limitacions de consum als seus abonats a fi d'assolir les reduccions necessàries en els consums globals del servei. Els llindars de referència a l'hora d'establir aquestes limitacions són els següents:

Per als establiments d'allotjament turístic oberts s'estableix l'equivalència següent:

En els municipis on es superin les dotacions màximes establertes en el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera durant tres mesos consecutius, les limitacions de consum segons els llindars esmentats tindran caràcter obligatori per als establiments d'allotjament turístic que hi estiguin situats.”

1.2. S'afegeix una lletra, la g), a l'apartat 5.6.2 del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera, que resta redactat de la manera següent:

“Els plans d'emergència en situacions de sequera municipals poden admetre el reompliment de piscines que hagin estat declarades refugis climàtics, en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l'aigua, sempre que mitjançant l'aplicació de mesures d'estalvi addicionals, com el tancament total o parcial de les dutxes, s'aconsegueixin estalvis d'aigua equivalents al volum d'aigua emprat en el reompliment de la piscina.

A aquests efectes, una piscina podrà ser declarada refugi climàtic per l'Administració local:

a) Quan en el municipi, barri o districte, l'equipament sigui imprescindible per garantir un espai per reduir l'efecte de les altes temperatures a la ciutadania.

b) Quan aquest equipament sigui públic i obert a la ciutadania o privat que tingui un acord amb l'Ajuntament per ser d'ús públic obert a la ciutadania en idèntiques condicions de preus que les piscines públiques.”

1.3. S'afegeix un nou apartat, el 5.8, al Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera, que resta redactat de la manera següent:

“5.8 Les limitacions en l'ús de l'aigua establertes en els apartats anteriors no s'apliquen en la utilització d'aigua procedent d'instal·lacions de dessalinització d'aigua de mar de titularitat privada, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) Que l'usuari o la comunitat d'usuaris disposi de la corresponent concessió d'ús privatiu del domini públic hidràulic, sense perjudici de les autoritzacions i altres concessions demanials que siguin necessàries d'acord amb la legislació sectorial aplicable.

b) Que l'usuari o els usuaris de l'aigua la utilitzin per al manteniment de l'activitat econòmica que exerceixen i el corresponent manteniment dels llocs de treball de l'activitat.

c) Que l'usuari o els usuaris presentin un pla d'estalvi de consum d'aigua respecte del seu consum en situació de normalitat, que comporti una reducció del consum d'aigua procedent de la xarxa de subministrament domiciliari com a mínim en els percentatges de reducció que estableix el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera per al tipus d'ús de què es tracti o en el percentatge que correspongui per acomplir la dotació màxima en alta per a abastament de població que s'estableixi en compliment de l'esmentat Pla especial.

d) Que l'arribada de l'aigua al punt o punts d'utilització es faci amb un emmagatzematge periòdic de mínim set dies o bé que arribi amb la xarxa de distribució.

e) Que en el cas que es constitueixi una comunitat d'usuaris, i sigui tècnicament i econòmicament viable, s'ofereixi l'entrada a la comunitat a explotacions agrícoles o ramaderes que tinguin dificultats en el subministrament d'aigua.

Article 2

Modificació del règim sancionador per incompliment del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera.

Es modifica l'article 29 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

“Règim sancionador per incompliment del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera

29 bis.1 L'incompliment de les obligacions establertes en el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera es sanciona de conformitat amb el que preveu la legislació bàsica en matèria d'aigües, llevat de les conductes que es tipifiquen a continuació:

a) L'incompliment dels deures de comunicació previstos en el Pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera, que hagin estat requerits per l'Agència Catalana de l'Aigua, és una infracció lleu i se sanciona amb un import de fins a 10.000 euros per cada període d'absència de declaració o de declaració incompleta.

b) El lliurament de volums per a abastament de població que superin els valors màxims mensuals establerts en el Pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera és una infracció administrativa lleu, greu o molt greu, en funció de l'estat de la sequera declarada, d'acord amb els llindars mensuals que estableix el quadre següent:

Als efectes de determinar la comissió de la infracció, es tenen en compte els volums lliurats durant el trimestre natural. Durant aquest període se sumen els llindars mensuals establerts en el quadre anterior en funció de l'estat de la sequera. El volum resultant opera com a llindar trimestral per determinar la qualificació de la infracció.

La infracció lleu es sanciona amb multa de fins a 10.000 euros, la infracció greu amb multa d'entre 10.000,01 i 50.000 euros, i la infracció molt greu amb multa de 50.000,01 a 150.000 euros.

c) L'incompliment del deure de presentació del pla d'emergència en situació de sequera previst al Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera que hagi estat requerit per l'Agència Catalana de l'Aigua és una infracció lleu i se sanciona amb una multa de fins a 10.000 euros.

29 bis.2 Les sancions corresponents a infraccions comeses per entitats locals s'han de graduar atenent als criteris següents, sens perjudici de l'aplicació dels criteris establerts a la legislació vigent en matèria de procediment sancionador:

a) La reducció dels volums lliurats per a l'abastament de població durant el trimestre natural.

b) L'aprovació d'una ordenança sobre l'estalvi d'aigua que inclogui un règim sancionador.

c) La sol·licitud per part de l'entitat local d'una subvenció destinada a millorar l'eficiència de la xarxa de subministrament d'aigua en baixa en un termini màxim de quatre anys abans de la comissió de la infracció, sempre que aquesta sol·licitud no hagi estat inadmesa per incompliment dels requisits establerts a les bases reguladores corresponents.

d) L'execució per part de l'entitat local d'actuacions destinades a reduir el consum municipal.

e) L'aprovació per part de l'entitat local d'un pla d'inversions i obres per a la millora i optimització de la xarxa en baixa del municipi a un horitzó màxim de vuit anys.

En el cas que concorrin els criteris establerts a les lletres a) i d), l'òrgan competent ha d'imposar la sanció en el seu grau inferior.

29 bis.3 En el cas de lliurament de volums per a abastament de població que superin els màxims establerts en el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera i en el cas d'incompliment de les limitacions particulars en l'ús de l'aigua per a abastament de poblacions previstes en aquest Pla, la persona responsable de la infracció és la titular del servei d'abastament domiciliari d'aigua a poblacions i es prenen en consideració les accions que estigui emprenent el municipi o la persona titular del servei per revertir la situació. En cas que les entitats prestadores del servei o les entitats subministradores d'aigua incompleixin els deures de comunicació dels volums subministrats en un municipi establerts en el Pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera, l'Agència Catalana de l'Aigua pot fer una estimació objectiva dels volums lliurats a fi d'aplicar el règim sancionador previst en l'apartat 1 d'aquest article.”

29 bis.4 El procediment administratiu sancionador per la comissió de les infraccions tipificades en aquest article s'ha de tramitar d'acord amb aquesta Llei i la normativa sobre procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat, i s'ha d'ajustar als principis establerts per la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

29 bis.5 L'exercici de la potestat sancionadora correspon al director o directora de l'Agència Catalana de l'Aigua.

29 bis.6 Les infraccions i les sancions tipificades en aquest article prescriuen en els terminis i les condicions que estableix la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.”

Disposició addicional primera

Ajornament i/o fraccionament de pagament sense interessos de les sancions imposades a ens locals per incompliment del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera.

Els ens locals que hagin estat sancionats per l'incompliment de les obligacions establertes en el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera, a l'empara del règim sancionador previst en l'article 29 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, poden sol·licitar l'ajornament i/o fraccionament del seu pagament, d'acord amb la normativa vigent en matèria de recaptació. Durant el termini de l'ajornament i/o fraccionament del pagament d'aquestes sancions, no s'acrediten interessos de demora sempre que es compleixin les dues condicions següents:

a) Que la sol·licitud de l'ajornament i/o fraccionament es presenti en qualsevol moment anterior a la finalització del termini voluntari de pagament.

b) Que l'ajornament i/o fraccionament se sol·liciti per un termini màxim de 12 mesos a comptar a partir de la data de la sol·licitud.

Disposició addicional segona

Rang de les modificacions al Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera

Les modificacions al Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera establertes a l'article 1, es poden modificar per mitjà del mateix instrument previst amb caràcter ordinari per l'aprovació del PES.

Disposició transitòria primera

Aplicació de les limitacions de consum als establiments d'allotjament turístic situats en municipis que hagin superat les dotacions màximes durant els mesos de març, abril i maig de l'any 2024.

Les limitacions de consum previstes a l'article 1.1 s'apliquen als establiments d'allotjament turístic situats en municipis que hagin superat les dotacions màximes establertes en l'esmentat Pla especial durant els mesos de març, abril i maig de l'any 2024, a partir del dia 1 de juny de 2024.

Disposició transitòria segona

Règim transitori dels expedients sancionadors

Els procediments sancionadors incoats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i a l'empara del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, s'han de continuar tramitant i resoldre d'acord amb la normativa vigent en el moment de la comissió dels fets o actuacions, llevat que el règim establert en el Decret llei constitueixi norma més favorable, tant pel que fa a la tipificació de la infracció com a les possibles sancions a imposar i als terminis respectius de prescripció.

Disposició final

Entrada en vigor

Aquest Decret llei entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tota la ciutadania a la qual sigui aplicable aquest Decret llei cooperi a complir-lo i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.

Barcelona, 16 d'abril de 2024

Pere Aragonès i Garcia

President de la Generalitat de Catalunya

David Mascort Subiranas

Conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural