DECRET 44/2014, d'1 d'abril, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Cultura |
| Rango de Ley | Decret |
La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya va ser creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, amb la finalitat de distingir aquelles persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
A proposta del conseller de Cultura i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a les persones següents:
Xavier Benguerel Godó
Compositor. Per la qualitat d’una producció que ha tractat tots els gèneres amb un estil propi, des de la peça intimista fins a l’òpera, la cantata, l’obra simfònica o la música de cambra. La seva concepció de la música s’enllaça amb la paraula, com si fossin formes complementàries del mateix llenguatge sonor. Cal destacar-ne les òperes Spleen i Dalí , el Llibre Vermell –basat en l’obra montserratina homònima- o el Rèquiem , a la memòria de Salvador Espriu.
Joana Biarnés Florensa
Fotoperiodista. Pel seu paper pioner entre nosaltres com a dona en aquest camp, amb una trajectòria iniciada fa més de mig segle. Cobria notícies esportives i també grans esdeveniments, com ara el concert dels Beatles a Barcelona l’any 1965. Vinculada inicialment a la premsa escrita i després a diverses agències fotogràfiques, cal destacar-ne el sentit del risc per tal d’aconseguir la notícia que cercava.
José Manuel Blecua Perdices
Filòleg. Per una trajectòria d’excel·lència en els camps docent i científic, com autor de treballs de lexicografia i d’història de la lingüística i pioner en l’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del castellà. Ha estat catedràtic i vicerector de la Universitat Autònoma de Barcelona i és director de la Real Academia Española. Cal destacar-ne, a més de la vinculació amb Catalunya, l’actitud receptiva vers la llengua i la cultura catalanes.
Alegría Borrás Rodríguez
Jurista. En reconeixement a la seva trajectòria com a catedràtica de Dret Internacional Privat de la Universitat de Barcelona. Autora d’estudis en aquest camp, ha format part de destacats organismes catalans i europeus. Membre del Grup de Treball de l’Àmbit Jurídic de la Generalitat, cal destacar-ne l’esforç per donar visibilitat internacional a Catalunya.
Josep Maria Busquets i Galera
Promotor cultural. Per la seva dedicació continuada al sector, i especialment en el món de la música, mitjançant institucions com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Nacional de Catalunya o l’Orfeó Laudate. President del Consell Català de la Música, des del 1983 impulsa el prestigiós Festival Internacional de Música de Cantonigròs, amb un gran èxit de participació i de relació entre cultures.
Jaume Cabré Fabré
Escriptor. Per la vàlua de la seva obra literària, traduïda a diverses llengües i destacada sobretot en l’àmbit narratiu i en el món de la ficció televisiva. Novel·les com Senyoria , Les veus del Pamano o Jo confesso , entre d’altres títols, han merescut l’elogi de la crítica i han contribuït a crear nous lectors. La seva escriptura, de ressons musicals, projecta les lletres i la cultura catalanes amb universalitat i ambició.
Aureli Casabona i Bel
Agent comercial i empresari. En reconeixement a la seva destacada trajectòria professional i corporativa en l’àmbit del comerç, singularment vinculada al sector cerealista. Hi ha tingut diverses responsabilitats, també a nivell internacional, i actualment és president d’honor de la Borsa de Comerç Europea. També presideix, des del 1991, la Llotja de Cereals de Barcelona.
Enric Crous i Millet
Directiu d’empresa. Pels serveis que ha prestat al país des d’una manera valuosa d’entendre el mecenatge i el patrocini empresarial. Vinculat a diverses corporacions, va ser director general de Mercabarna i de Fira de Barcelona i actualment ho és del Grup Damm, des del qual ha contribuït destacadament al foment de diverses manifestacions culturals i esportives, del fet casteller i, molt especialment, del món de la música.
Xesús Miguel de Toro Santos
Escriptor, conegut com a Suso de Toro. Referent de la literatura gallega contemporània, ha combinat el conreu de la narrativa i del teatre amb llibres d’assaig i de periodisme, i s’ha distingit per l’activisme cívic a través de plataformes de reivindicació ambiental. Els seus llibres i articles desenvolupen una visió positiva de la identitat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba