Decret 65/2019, de 2 d’agost, pel qual es declara d’utilitat pública la lluita contra la plaga Xylella fastidiosa (Wells et al.) a la comunitat autònoma de les Illes Balears i s’estableixen les mesures fitosanitàries obligatòries per lluitar contra aquesta plaga i prevenir-la
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
Preàmbul
I
Xylella fastidiosa (Wells et al.) és un bacteri fitopatogen de quarantena descrit per primera vegada als Estats Units l'any 1987 com a agent causant de la malaltia de Pierce, malaltia de la vinya que es coneixia des del segle xix. Aquest bacteri es transmet per insectes vectors, principalment cicadèl·lids i cercòpids. A part d'afectar la vinya, també ocasiona diverses malalties amb efectes molt greus a un rang ampli d'espècies d'interès agrícola, entre les quals destaquen les més importants del sector agrari de les Illes Balears, com els cítrics, la vinya, l'olivera, els fruiters de pinyol, l'ametler i nombroses espècies ornamentals.
Dins el marc del Pla de Contingència de Xylella fastidiosa (Wells et al.) del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, l'octubre de 2016 el Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears (LOSVIB) va detectar els primers positius de Xylella fastidiosa a Mallorca, en unes mostres de cirerer (Prunus avium), resultats que el Laboratori Nacional de Referència (LNR) de Bacteris Fitopatògens va confirmar identificant que els bacteris aïllats pertanyien a la subespècie fastidiosa.
Per aquesta raó, es declara un brot de Xylella fastidiosa (Wells et al.) a les Illes Balears i s'adopten mesures fitosanitàries per erradicar-la i controlar-la mitjançant la Resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 25 de novembre de 2016 (BOIB núm. 152, de 3 de desembre).
Com a conseqüència dels resultats positius confirmats en les prospeccions i de la possible existència d'un perill greu de propagació de la plaga per tot el territori de les Illes Balears, i amb la petició prèvia de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació publicà l'Ordre APM/21/2017, de 20 de gener, per la qual s'estableixen mesures específiques de prevenció en relació amb el bacteri Xylella fastidiosa (Wells et al.) (BOE núm. 18, de 21 de gener). L'article 1 de l'Ordre esmentada prohibia la sortida des del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears de tots els vegetals per plantar, excepte les llavors, que pertanyen als gèneres o a les espècies que s'enumeren en l'annex I de la Decisió d'execució (UE) 2015/789.
En el mateix sentit que la normativa de l'Estat, i per evitar la propagació de la plaga per tot el territori de les Illes Balears, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va publicar la Resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 26 de gener de 2017 per la qual es declara l'existència de la plaga Xylella fastidiosa (Wells et al.) a tot el territori de les Illes Balears i s'adopten mesures fitosanitàries cautelars i de contenció per evitar-ne la propagació, en què es prohibia, de manera cautelar i per un període d'un any, la sortida des del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears de tots els vegetals per a la plantació —excepte les llavors— que estiguin inclosos com a vegetals especificats en la Decisió d'execució (UE) 2015/789, d'acord amb l'Ordre APM/21/2017.
A més, cal destacar, en primer lloc, que el Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears i el Laboratori Nacional de Referència han constatat analíticament un increment exponencial del bacteri Xylella fastidiosa a les Illes Balears, amb un total de 21 espècies hostes diferents, a saber: Acacia saligna, Calicotome spinosa, Cistus albidus, Cistus monspeliensis, Ficus carica, Fraxinus angustifolia, Genista lucida, Juglans regia, Lavandula angustifolia, Lavandula dentata, Nerium oleander, Olea europaea var. europaea, Olea europaea var. sylvestris, Polygala myrtifolia, Prunus avium, Prunus domestica, Prunus dulcis, Rhamnus alaternus, Rosmarinus officinalis, Teucrium capitatum i Vitis vinifera.
En segon lloc, quant al perfil genètic del bacteri, a l'illa de Mallorca s'ha detectat Xylella fastidiosa subsp. multiplex ST 81, Xylella fastidiosa subsp. multiplex ST 7 i Xylella fastidiosa subsp. fastidiosa ST 1; a l'illa de Menorca, Xylella fastidiosa subsp. multiplex ST 81, i a l'illa d'Eivissa, Xylella fastidiosa subsp. pauca ST 80.
En tercer lloc, la subespècie pauca del bacteri Xylella fastidiosa mostra una patogenicitat molt elevada a l'olivera (Olea europaea var. europaea) i a l'ullastre (Olea europaea var. sylvestris), la qual provoca marciment, assecament generalitzat, assecament de fulles i branques, i fins i tot, en estat avançat, la mort.
Com a conseqüència d'aquests fets, es va publicar la Resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 10 de febrer de 2017 per la qual es prohibeix la sortida des del territori de l'illa d'Eivissa cap a la resta de les Illes Balears, de tots els vegetals per a la plantació, excepte les llavors, que estiguin inclosos com a vegetals especificats en la Decisió d'execució (UE) 2015/789 (BOIB núm. 19, de 14 de febrer).
Com que la Resolució esmentada en el paràgraf anterior regula exclusivament la sortida des del territori de l'illa d'Eivissa cap a la resta de les Illes Balears de tots els vegetals per a la plantació —excepte les llavors— que estiguin inclosos com a vegetals especificats en la Decisió d'execució (UE) 2015/789, aquest Decret amplia la prohibició del trànsit de plantes hostes per a la plantació —excepte les llavors— detectades a les Illes Balears sensibles a les subespècies múltiplex i fastidiosa des de l'illa de Mallorca i de Menorca cap a l'illa d'Eivissa per evitar l'entrada i la dispersió d'aquestes dues subespècies pel territori de l'illa d'Eivissa, ja que poden afectar greument el cultiu de la vinya (Vitis vinifera) i l'ametler (Prunus dulcis).
Atès que, d'una banda, les resolucions del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 26 de gener de 2017 i de 10 de febrer de 2017 esmentades tenien un termini d'aplicació d'un any des de la data de publicació, i, de l'altra, la plaga mostra uns nivells de població i difusió amb un ritme creixent al territori de les Illes Balears que, al seu torn, comporten un alt perill de dispersió i propagació a la resta de territori nacional amb el moviment de vegetals especificats, es publicà la Resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 7 de febrer de2018 per la qual es prorroguen les mesures fitosanitàries cautelars adoptades contra la plaga Xylella fastidiosa (Wells et al.) a les Illes Balears (BOIB núm. 21, de15 de febrer).
Finalment, la Resolució de 14 de febrer de 2018 de la Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària per la qual s'estima la sol·licitud de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de la plantació de certes plantes hostes de Xylella fastidiosa (Wells et al.) a zones infectades de l'àmbit territorial d'aquesta comunitat autònoma concorda amb l'article 5.2 de la Decisió d'execució (UE) 2015/789 de la Comissió, de 18 de maig de 2015, sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa (Wells et al.), en la redacció donada per la Decisió d'execució (UE) 2017/2352 de la Comissió, de 14 de desembre de 2017. La Decisió esmentada disposa, com a excepció a la prohibició general de plantació de plantes hostes a zones infectades, que l'estat membre interessat pugui concedir autoritzacions de plantació de plantes hostes a les zones en les quals s'apliquen mesures de contenció. A l'hora de concedir aquestes autoritzacions, l'estat membre interessat ha de donar preferència a les plantes hostes que pertanyen a varietats considerades tolerants o resistents a l'organisme especificat.
II
La Directiva 2000/29/CE del Consell, de 8 de maig de 2000, relativa a les mesures de protecció contra la introducció a la Comunitat d'organismes nocius per als vegetals o productes vegetals i contra la propagació a l'interior de la Comunitat, es va incorporar a l'ordenament jurídic nacional mitjançant el Reial decret58/2005, de 21 de gener, pel qual s'adopten mesures de protecció contra la introducció i la difusió al territori nacional i de la Comunitat Europea d'organismes nocius per als vegetals o productes vegetals, i per a l'exportació i el trànsit cap a països tercers.
Xylella fastidiosa (Wells et al.) apareix en l'annex I, part A, secció I, de la Directiva2000/29/CE com a organisme nociu de la presència del qual no es té constància enlloc de la Unió Europea, i del qual es prohibeix la introducció i la propagació. També hi ha inclosos en aquest mateix apartat de la legislació els insectes vectors de la família Cicadellidae (espècies no europees), transmissors de la malaltia de Pierce (denominació comuna en vinya), i la malaltia anomenada Peach Phony Rickettsia, en presseguer, que actualment s'atribueix a la presència de Xylella fastidiosa (Wells et al.).
A més, Xylella fastidiosa (Wells et al.) figura en la llista A1 de l'Organització Europea i Mediterrània de Protecció de Plantes (OEPP/EPPO), que recull les plagues de quarantena la introducció de les quals als països membres representa un risc fitosanitari evident. Així mateix, la consideren de quarantena molts països (Turquia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Israel, etc.) i organitzacions regionals de protecció fitosanitària, com el Comitè de Sanitat Vegetal (COSAVE), l'Organització Nord-americana per a la Protecció de les Plantes (NAPPO, per les sigles en anglès) o el Consell Fitosanitari Interafricà (IAPSC, per les sigles en anglès). També estan inclosos en la llista A1 de l'EPPO alguns insectes vectors transmissors del bacteri: Carneocephala fulgida, Draeculacephala minerva, Graphocephala atropunctata i Homalodisca coagulata.
La legislació comunitària reguladora d'aquest bacteri de quarantena és la Decisió d'execució (UE) 2015/789, sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba