DECRET 55/2020, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania i es modifica el Decret 123/2007, de 29 de maig, pel qual es determina el règim aplicable a la sol·licitud i concessió de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu, i es concreten els requisits per al reconeixement del dret a les prestacions creades, en desplegament de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Treball, Afers Socials i Famílies |
| Rango de Ley | Decret |
Preàmbul
L'article 166.1.a) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou, en tot cas, la regulació i l'ordenació de l'activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d'altres sistemes de previsió pública.
L'article 24.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya també preveu que les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen.
Atesa la situació de crisi econòmica i d'emergència social a Catalunya, es va impulsar una iniciativa legislativa popular sobre la renda garantida de ciutadania per promoure una llei que donés compliment a l'article 24.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Aquesta iniciativa legislativa, que va recollir 121.191 signatures, va donar lloc a l'Acord per a l'establiment de la renda garantida de ciutadania de 15 de maig de 2017, entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Promotora. Aquest es va traslladar a la ponència del Parlament als efectes d'incorporar-se al text de la llei.
La renda garantida de ciutadania, regulada per la Llei 14/2017, de 20 de juliol, té la finalitat d'assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa, per tal de promoure llur autonomia i participació activa en la societat. L'article 68.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix al Govern de la Generalitat, amb caràcter general, la potestat reglamentària. L'article 39.1 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, determina que correspon al Govern la titularitat de la potestat reglamentària en l'exercici de les competències de la Generalitat.
Aquest Decret desplega les previsions que la disposició final primera de la Llei 14/2017, de 20 de juliol, remet al desplegament reglamentari, així com diversos aspectes que han requerit concreció i determinació per a una millor, i més efectiva, aplicació de la prestació.
D'acord amb la Declaració universal de drets humans de les Nacions Unides, del 1948, i el preàmbul de la Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, s'ha concretat que són ingressos destinats a les necessitats bàsiques per a una vida digna els que asseguren la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i serveis socials necessaris, així com l'educació obligatòria.
Aquest desplegament normatiu ha de permetre que, dins els estàndards de qualitat exigibles, amb finançament, accés i control públics i sota els principis de transparència, publicitat, concurrència, igualtat i no-discriminació, es pugui donar una resposta eficaç, àgil, adequada i de qualitat a les necessitats de les persones destinatàries de la prestació de la renda garantida, de manera integral, i alhora dotar de seguretat jurídica el procediment de concessió d'aquesta prestació.
Pel que fa a la compatibilitat de les rendes del treball amb la renda garantida, s'especifica l'exclusió dels contractes a jornada completa.
Quant als contractes a temps parcial, per evitar el greuge que suposa concedir un import de renda garantida inferior en els casos de famílies monoparentals amb fills a càrrec, aquestes s'equiparen amb la resta dels supòsits compatibles amb les rendes de treball a temps parcial, de manera que es complementa la prestació fins a arribar als imports de la disposició transitòria tercera de la Llei 14/2017, de 20 de juliol, amb independència del nombre de membres que formin part de la unitat familiar.
També en relació amb els contractes a temps parcial, es recull la novetat de la compatibilitat de la prestació amb el contracte a temps parcial per a les famílies nombroses.
D'altra banda, en l'Acord per a l'establiment de la renda garantida de ciutadania de Catalunya, de 15 de maig de 2017, es va recollir expressament la voluntat d'establir el criteri que una sola llar, entesa com a habitatge, només podia donar dret a un sol expedient de prestació, llevat dels casos que es determinessin per reglament. En aquest Decret s'ha recollit aquesta previsió fixant, en un màxim d'un any, el període que poden tenir les excepcions establertes.
Així mateix, atès que en la normativa catalana no hi ha un criteri homogeni del concepte de permanència en un servei residencial, es concreta que el caràcter temporal o permanent és determinat en funció de les circumstàncies de la persona i no del tipus de servei residencial.
De conformitat amb el principi de transversalitat que estableix la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, es considera necessari incorporar aquesta matèria en el present Decret. Així doncs, l'article 7.e) s'incorporen com a ingressos que no computen per determinar el llindar econòmic les prestacions econòmiques, públiques i privades, d'urgència per tenir la condició de víctima de violència masclista en els àmbits de la parella o la família. En aquest sentit, s'ha concretat que es tenen en compte exclusivament els ingressos i les rendes individuals de cada dona.
A més, estableix que les dones víctimes de violència masclista en els àmbits de la parella o la família queden eximides del requisit de la residència continuada i efectiva a Catalunya durant els 24 mesos immediatament anteriors a la sol·licitud, i també es permet que, en aquests casos, hi hagi en una mateixa llar, entesa com a habitatge, més d'una unitat familiar destinatària de la renda garantida de ciutadania, durant un termini màxim d'un any, prorrogable a dos.
Finalment, respecte a les dones víctimes de violència masclista en els àmbits de la parella o la família, se les ha exclòs de l'obligació d'interposar una reclamació judicial en relació amb una pensió d'aliments o compensatòria, a fi i efecte de no perjudicar-les o d'agreujar la seva situació. A més, aquest col·lectiu s'incorpora com un dels supòsits excepcionals que permeten tenir dret a la renda garantida sense complir els requisits establerts per obtenir-la.
Així mateix, aquest reglament té en compte la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; per això, s'hi introdueixen els supòsits de possible violència, discriminació o maltractament i pressió psicològica, per la seva orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere o persones que, per les causes exposades, es troben en una situació susceptible de risc d'exclusió social.
Pel que fa a l'estructura d'aquest Decret, que es dicta com a desplegament de la Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, a banda del preàmbul, s'ha distribuït en capítols. El capítol I recull les disposicions generals de la renda garantida de ciutadania; el capítol II estableix els titulars, els requisits i les obligacions de les persones destinatàries; el capítol III conté el règim econòmic de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba