Decret 49/2014, de 28 de novembre de 2014, pel qual es crea el Centre Coordinador del Programa de Cures Pal·liatives de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
I
L’article 10.1 del títol I de la Constitució (Dels drets i dels deures fonamentals) proclama que la dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social. En relació amb aquesta proclamació, els articles 15 i 18.1 consagren el dret de tothom a la vida i a la integritat física i moral, i a la intimitat personal i familiar, respectivament.
Per la seva part, l’article 43 reconeix el dret a la protecció de la salut i encomana als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris, i hi afegeix que la llei ha d’establir els drets i els deures de tothom en aquest punt.
D’altra banda, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea reconeix el dret de tota persona a la integritat física i psíquica i l’obligació —congruent amb aquest dret— de respectar, en el marc de la medicina i la biologia, el consentiment lliure i informat de la persona de què es tracti, d’acord amb les modalitats que estableix la Llei (art. 3.2). Així mateix, el mateix principi es consagra en el Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l’ésser humà respecte de les aplicacions de la biologia i la medicina, subscrit a Oviedo el 4 d’abril de 1997.
Més específicament, la Recomanació 1418/1999 (Protecció dels drets humans i de la dignitat dels malalts terminals i moribunds) i la Recomanació 24/2003 (Organització de les cures pal·liatives), de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, vinculen el tractament i la cura de les persones en el procés final de la seva vida amb la necessitat de vetlar per la seva dignitat i la seva autonomia personal, amb la prevenció del patiment i amb l’adopció de mesures legislatives per establir un marc coherent en relació amb aquelles.
En el mateix àmbit, la Resolució 1649 (2009) (Cures pal·liatives: un model per a una política social i de salut innovadora), de la mateixa Assemblea del Consell d’Europa, considera les cures pal·liatives com un component essencial d’una atenció sanitària basada en la dignitat, l’autonomia i els drets dels pacients. Així mateix, en aquest sentit es pronuncia l’article 5 de la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans, aprovada el 19 d’octubre de 2005 per la Conferència General de la UNESCO.
En l’àmbit territorial espanyol, cal tenir en compte la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, l’article 28 de la qual (Garanties de qualitat i serveis de referència) estableix que les comunitats autònomes han de garantir la qualitat de les prestacions, abordar actuacions per humanitzar l’assistència i millorar l’accessibilitat administrativa i la seva confortabilitat, i procurar la incorporació progressiva en els hospitals d’habitacions d’ús individual.
Pel que fa a les Illes Balears, l’article 30.48 de l’Estatut d’autonomia li assigna competències exclusives en les matèries següents: organització, funcionament i control dels centres sanitaris públics i dels serveis de salut; planificació dels recursos sanitaris; coordinació de la sanitat privada amb el sistema sanitari públic i promoció de la salut en tots els àmbits, en el marc de les bases i la coordinació general de la sanitat. A més, l’article 31.4 atribueix a la comunitat autònoma competències —en el marc de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba