Decret 48/2021 de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni
| Sección | I. Disposicions generals |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, i modificat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, reconeix en l'article 23 el dret de les persones a gaudir d'una vida i un medi ambient segur i sa, i exigeix a les administracions competents «impulsar un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible», cooperant «amb les instàncies nacionals i internacionals en l'avaluació i en les iniciatives relacionades amb el medi ambient i el clima».
En virtut de l'Estatut esmentat, tal com es reconeix expressament en l'article30 de competències exclusives, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té la competència en matèria de protecció del medi ambient recollida en l'apartat 46 d'aquest article (sens perjudici de la legislació bàsica de l'Estat), i en matèria d'indústria de conformitat amb l'apartat 34 d'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica, amb l'ordenació i la planificació de l'activitat econòmica insular, i ha de promoure en el marc d'aquestes, entre altres principis rectors de la política econòmica i social, el desenvolupament sostenible i el dret a la salut dels ciutadans.
Pel que fa a la legislació estatal que delimita l'espai d'intervenció reguladora que correspon a la Comunitat Autònoma, i que ha estat presa en consideració, s'ha de fer referència, entre d'altres, a les disposicions següents:
Mitjançant l'Acord de 15 de setembre de 2017, el Consell de Govern va acordar adherir-se als objectius i les línies d'actuació de l'Acord de París de la Convenció de les Nacions Unides, així com fomentar les polítiques autonòmiques necessàries per a l'adaptació del territori i dels sectors econòmics de les Illes Balears als impactes del canvi climàtic.
El 8 de novembre de 2019, el Consell de Govern va aprovar la Declaració d'emergència climàtica a les Illes Balears i es va comprometre a prioritzar la lluita contra l'escalfament global de manera clara i transversal. La Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic serà l'òrgan encarregat de coordinar tots els àmbits de treball en el si del Govern de les Illes Balears per fer transversal l'acció pel clima.
La Declaració d'emergència climàtica sorgeix de la necessitat d'establir polítiques reals i eficaces capaces de minimitzar el canvi climàtic sobre la base de l'Acord de París esmentat, el qual estableix, entre altres objectius, limitar l'augment de la temperatura mitjana del planeta en 1,5 °C i haver descarbonitzat l'economia a mitjan segle xxi.
Cal destacar que les Illes Balears, per la seva condició de territori insular, són més vulnerables als efectes del canvi climàtic, com ara l'increment de la temperatura mitjana, la disminució de la precipitació o l'augment de fenòmens meteorològics extrems, com ara les onades de calor o les pluges intenses. Aquests factors comporten un elevat risc per als sectors de l'aigua, el territori, el turisme i la salut, i també per al medi natural, l'energia i el sector primari.
Per tot això, urgeix una reducció ràpida i significativa de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que només es materialitzarà mitjançant la col·laboració i coordinació efectiva entre totes les administracions, l'assumpció del lideratge de reducció d'emissions per part del teixit empresarial i la implicació solidària de la ciutadania.
En aquest marc d'actuació, s'aprova la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (d'ara endavant, Llei 10/2019), adreçada a facilitar el compliment dels objectius internacionals de lluita contra el canvi climàtic assumits pel Govern d'Espanya, així com la instauració a la comunitat autònoma d'un nou model autonòmic sostenible i baix en carboni, estructurat en accions cap a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic a les Illes Balears.
La Llei 10/2019 estableix uns objectius que s'han d'aconseguir tant en la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle com en la millora de l'eficiència energètica, així com en la penetració d'energies renovables:
Objectius de reducció d'emissions (prenent com a any base 1990):
-
El 40% per a l'any 2030.
-
El 90% per a l'any 2050.
Objectius d'eficiència energètica (prenent com a any base 2005):
-
El 26% per a l'any 2030.
-
El 40% per a l'any 2050.
Objectius de penetració d'energies renovables:
-
El 35% per a l'any 2030.
-
El 100% per a l'any 2050.
El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic de les Illes Balears, de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, com a marc integrat i transversal d'ordenació i planificació d'objectius, polítiques i accions que permetin complir les finalitats de la Llei 10/2019, inclourà entre els seus annexos els indicadors de referència per a la reducció d'emissions difuses que han de complir les grans i mitjanes empreses que operen totalment o parcialment a les Illes Balears en els termes de la legislació vigent. El Pla contindrà els objectius de reducció d'emissions i els pressuposts de carboni, per a l'estimació dels quals és necessària la implantació de l'obligatorietat de fer el càlcul de la petjada de carboni d'organització, tal com es regula en aquest Decret.
El Pla també preveurà les quotes quinquennals de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle entre els diferents sectors d'activitat econòmica de les Illes, amb la finalitat d'aconseguir progressivament els objectius de reducció prevists del 40% per a l'any 2030 i del 90% per a l'any 2050, prenent com a base de càlcul l'any 1990.
Els objectius de reducció tindran caràcter vinculant per a les emissions difuses i indicatiu per a les no difuses.
Així, la Llei 10/2019, amb vista a garantir el compliment dels objectius marcats i contribuir a la reducció progressiva de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a les Illes Balears, crea el Registre balear de petjada de carboni i en remet la concreció a un desplegament reglamentari posterior que es materialitza en aquest Decret.
Aquest Decret, amb vista a garantir el compliment dels objectius de reducció de gasos amb efecte d'hivernacle de la Llei 10/2019, determina que les organitzacions subjectes a l'abast del Decret han de calcular i verificar les emissions difuses de les seves instal·lacions per intervals temporals de tres anys, així com aportar els plans de reducció de les seves emissions difuses per complir amb els objectius de mitigació del canvi climàtic en el territori de les Illes Balears. Durant el primer any, el càlcul de les emissions difuses ha de ser verificat per un organisme verificador extern, mentre que en els anys segon i tercer les dades de les emissions es reportaran sense verificació externa mitjançant un informe de petjada de carboni validat per una declaració responsable de l'organització. Finalment, el quart any, el càlcul i l'acreditació de la procedència de les emissions difuses comportarà una nova verificació externa tant de la petjada de carboni de l'any que s'ha d'inscriure com de la dels dos anys anteriors no verificats, i així successivament s'ha de procedir amb la inscripció de la petjada de carboni cada tres anys.
La inscripció de la petjada de carboni obligatòria per a les grans i mitjanes empreses que desenvolupin totalment o parcialment la seva activitat a les Illes Balears, l'Administració autonòmica de les Illes Balears i el sector públic instrumental que en depèn, així com la inscripció voluntària de la resta del teixit empresarial i la ciutadania, permetrà al Govern de les Illes Balears disposar d'una informació precisa sobre les emissions difuses que hi ha a les Illes, i iniciar els mecanismes necessaris per a la seva reducció a través de plans i de l'elaboració d'uns pressuposts de carboni que permetran establir compromisos de reducció per sectors d'activitat i illes.
Aquest Decret, en compliment del punt 1 de l'article 28 de la Llei 10/2019, també estableix els mecanismes necessaris per garantir la compatibilitat del Registre autonòmic que es crea amb el Registre estatal regulat en el Reial decret 163/2014, de 14 de març, pel qual es crea el Registre de petjada de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni (d'ara endavant, Reial decret 163/2014), amb vista a la transmissió, la traçabilitat i la gestió de les dades de les emissions i el seu control.
L'estructura de la informació de petjada de carboni emmagatzemada en el Registre balear serà plenament compatible amb la que conté el Registre estatal. No obstant això, el Govern de les Illes Balears desenvoluparà amb més detall la inscripció de la petjada de carboni d'acord amb aquest Decret, i sol·licitarà, després d'un període d'adaptació, una informació més àmplia i detallada del tipus i la procedència de les seves emissions difuses als subjectes obligats a inscriure-s'hi esmentats en l'article 2.1 d'aquest Decret.
Aquesta adaptació serà progressiva, per la qual cosa s'estableix una metodologia i un formulari d'inscripció per als tres primers anys de vigència del Decret, i una altra metodologia i un altre formulari diferent per a la inscripció de la petjada de carboni en anys successius. Durant els tres primers anys d'entrada en vigor del Decret, tant els subjectes que estiguin obligats a inscripció com els que la facin voluntàriament han de registrar la seva petjada de carboni en el Registre balear mitjançant el formulari de l'annex2.a), el qual demana la mateixa informació que el formulari del Registre estatal per facilitar la compatibilitat amb aquest últim. A partir del quart any de vigència, el Registre balear demanarà informació més precisa i detallada sobre la procedència de les emissions difuses i els subjectes obligats a inscriure-s'hi esmentats en l'article 2.1 d'aquest Decret...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba