DECRET 48/2020, de 24 de març, de desplegament de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, en l'àmbit de la concertació territorial.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Treball, Afers Socials i Famílies |
| Rango de Ley | Decret |
L'article 152 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix la competència de la Generalitat per a la promoció de l'activitat econòmica a Catalunya i la competència compartida sobre l'ordenació d'aquesta activitat. Així mateix, l'article 170 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya reconeix a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas les polítiques actives d'ocupació, amb la formació de les persones en demanda d'ocupació i dels treballadors en actiu, i també la gestió de les subvencions corresponents; les qualificacions professionals a Catalunya; la intermediació laboral, que inclou la regulació, l'autorització i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya, i la potestat sancionadora de les infraccions de l'ordre social en l'àmbit de les seves competències.
D'altra banda, l'article 84 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix les competències pròpies dels governs locals, entre les quals hi ha la regulació de l'establiment d'autoritzacions i promocions de tot tipus d'activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l'ocupació.
Alhora, l'article 114 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió.
L'aprovació de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, ha de suposar un canvi important del marc institucional en relació amb la planificació i la implementació al territori de les polítiques actives d'ocupació. Una de les novetats importants que introdueix aquesta Llei en l'article 15 és la que es refereix a la concertació territorial per facilitar l'encaix en el territori, la coordinació i la integració de les actuacions ocupacionals previstes al Pla de desenvolupament de les polítiques d'ocupació, a més de la necessitat de proveir d'assistència tècnica i financera per dur a terme els projectes i mesures previstos en les estratègies territorials.
D'acord amb l'article 15.6 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, la concertació territorial ha de comprendre la diagnosi, la coordinació, la integració i la proposta de planificació. Així mateix, pot servir per gestionar o executar les polítiques d'ocupació d'acord amb els criteris que estableixi el Pla de desenvolupament de les polítiques d'ocupació vigent.
L'article 15.5 de la Llei esmentada assenyala, literalment, que el resultat de la concertació territorial ha de consistir en estratègies, plans o qualsevol altre instrument de planificació territorial, en endavant estratègies territorials , que fomentin l'ocupació i el desenvolupament econòmic i que coordinin les iniciatives públiques i privades destinades a la creació d'ocupació.
En l'article 15.1 s'estableix que, per assolir l'objectiu esmentat, el departament competent en matèria de treball i el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya han de promoure la concertació territorial amb les administracions locals, les organitzacions sindicals i empresarials que tenen la condició legal de més representatives a Catalunya i, si escau, les entitats representatives de cada territori.
D'altra banda, la Llei 13/2015, del 9 de juliol, estableix a l'article 8.1 que les estratègies, els plans i els altres instruments de planificació territorial són el resultat de la concertació territorial entre els agents d'un territori concret.
En aquest sentit, la cooperació i la col·laboració són elements necessaris en el procés per solucionar d'una manera concertada els problemes dels territoris definits col·lectivament mitjançant la coordinació, la concertació i la concentració dels recursos econòmics, tècnics i materials disponibles.
Per al Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, la concertació significa posar-se d'acord en la diagnosi i determinar, d'una manera consensuada i amb independència de qui els executarà, quins programes i projectes són prioritaris per dinamitzar socioeconòmicament un territori.
Cal tenir en compte, a més, que els agents públics locals i els agents socioeconòmics d'un territori tenen com a objectiu compartit el treball conjunt per a la generació d'activitat econòmica i l'ocupació de qualitat dels seus territoris, amb el fi últim de millorar-ne la cohesió social i territorial.
En aquest sentit, d'acord amb l'article 5 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, les estratègies, els plans i els instruments de planificació territorial derivats de la concertació territorial entre els agents dels diferents territoris de Catalunya, que s'estableixen als articles 15.2 i 15.3, són també considerats instruments estratègics per a la planificació de les polítiques d'ocupació de Catalunya.
D'acord amb el que estableix l'article 15.4 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, especialment si es té en compte el que determinen els articles 1.g) i 3.g), a més del que disposa l'article 84 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, s'ha de reconèixer el rol competencial de foment de l'ocupació de les administracions locals.
El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, com a organisme autònom de la Generalitat, exerceix les competències en matèria de polítiques d'ocupació i, com a centre de governança del sistema d'ocupació de Catalunya, cerca procediments més cooperatius i participatius per garantir que les entitats que componen el sistema d'ocupació de Catalunya es relacionin i actuïn de manera coordinada per planificar i, si escau, gestionar les polítiques d'ocupació, i optimitzar l'ús dels recursos disponibles evitant duplicitats. Tant la cooperació com la coordinació han de tenir especialment en compte els serveis i els programes ocupacionals de les administracions locals.
Atesa la diversitat del territori català, i el diferent grau de maduresa respecte a la cultura i la tradició de cooperació i concertació, els processos de concertació territorial i les estratègies territorials corresponents, derivades de la concertació territorial, poden tenir diferents àmbits territorials (municipal, comarcal o supracomarcal) i àmbits amb una realitat econòmica i ocupacional diferenciada, tal com preveu la Llei, i s'han de desplegar arreu de Catalunya atenent a aquesta diversitat i a la maduresa dels processos de concertació.
D'acord amb el que s'ha exposat anteriorment, cal dir que l'enfocament de les polítiques actives d'ocupació i de desenvolupament econòmic local que estableix la Llei 13/2015, del 9 juliol, i que es desenvolupa mitjançant aquest Decret, respon a un conjunt de pràctiques que des de fa anys s'estan implementant arreu de Catalunya, de manera desigual i asimètrica en funció del grau de maduresa dels processos de cooperació, col·laboració i concertació que hi ha en cadascun dels territoris en els quals s'estan desenvolupant aquests processos.
Aquest enfocament, que se centra a construir les polítiques des dels diferents territoris de Catalunya amb l'objectiu de crear ocupació de qualitat, diversificar l'activitat econòmica dels territoris i millorar la qualitat de vida de la població local i territorial, respon fonamentalment a principis com la integració de les polítiques ocupacionals i la col·laboració amb actors de tipus socioeconòmic, comunitari i educatiu, entre d'altres; la gradació pel que fa a la seva posada en marxa; el respecte per l'autonomia local; el reconeixement de la diversitat geogràfica i la diferenciació territorial de les situacions d'ocupació existents a Catalunya; l'increment de la participació dels col·laboradors socials i la responsabilització dels actors locals, tant públics com privats; la integració, de baix a dalt, de les diferents polítiques que a escala territorial incideixen en el desenvolupament dels territoris i en la seva ocupació atenent prioritàriament als vectors social, econòmic i mediambiental; l'orientació de les polítiques cap als col·lectius més vulnerables i més desfavorits, i l'aposta per les empreses que generen ocupació, la integració dels diferents sectors productius que hi ha en l'àmbit territorial i la priorització dels seus sectors emergents.
D'altra banda, la concertació territorial per al desplegament d'estratègies territorials d'ocupació i desenvolupament socioeconòmic als diferents territoris de Catalunya requereix la participació dels actors territorials públics, les organitzacions sindicals i empresarials que tenen la condició legal de més representatives a Catalunya i, si escau, altres agents institucionals i actors rellevants i arrelats per al desenvolupament socioeconòmic en cada territori de Catalunya. Però per arribar a la concertació territorial i perquè aquesta permeti elaborar les estratègies territorials, és necessari crear veritables espais de col·laboració, cooperació i consens als diferents àmbits territorials establerts a la Llei, no tan sols perquè puguin donar lloc a acords de concertació, sinó perquè, com a tals, puguin constituir-se en una xarxa de relacions estable dels actors implicats per induir als processos de canvi que han acordat impulsar de manera concertada. Des de mitjans dels anys vuitanta, aquest lideratge ha estat exercit, principalment, per les administracions locals i territorials, tal com reconeix la Llei 13/2015, del 9 de juliol.
Aquestes experiències han estat objecte d'anàlisi i d'avaluació en els últims anys, i totes recomanen que els processos de concertació territorial haurien de tenir en compte les qüestions fonamentals següents: que la política de concertació ha de definir d'una manera clara des de l'inici quin propòsit té; que la motivació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba