Decret 42/2016, de 15 de juliol, pel qual es crea l’ajut econòmic de caràcter social, complementari de les pensions no contributives
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
La Comunitat Autònoma de les Illes Balears té la competència exclusiva, entre d’altres, en l’acció i el benestar social, els complements de la seguretat social no contributiva i les polítiques d’atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social, d’acord amb l’article 30.15 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, reformat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, i en relació amb l’article 148.1.20 de la Constitució espanyola, que atribueix a les comunitats autònomes la possibilitat d’assumir competències en matèria d’assistència social. Per altra banda, l’article 70.4 de l’Estatut atribueix als consells insulars competències igualment en complements de la Seguretat Social no contributiva, que encara no s’han fet efectives, d’acord amb l’article 12.4 de la Llei 14/2001, de 29 d’octubre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i Seguretat Social.
Entre els objectius de les polítiques de serveis socials que estableix l’article 3 de la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, en l’apartat k s’inclou el de detectar i atendre les situacions de manca de recursos bàsics i les necessitats socials tant de les persones com dels grups i la comunitat en general.
Per això, l’any 2014 s’aprovà el Decret 22/2014, de 16 de maig, pel qual es determina el règim aplicable a la sol·licitud i la concessió de la prestació per adquirir productes de primera necessitat, amb caràcter complementari a les pensions no contributives. Aquesta prestació rebia el nom de targeta bàsica, atès que es gestionava mitjançant una targeta de crèdit limitat per adquirir productes de primera necessitat en una sèrie d’establiments comercials, i requeria la participació d’una entitat financera, que l’havia d’emetre i gestionar i que desenvolupava tasques d’entitat col·laboradora.
L’aplicació del Decret 22/2014 ha tingut un impacte positiu en les persones perceptores de prestacions no contributives per vellesa o discapacitat, com també en les persones que, malgrat que no compleixen tots els requisits necessaris per obtenir una pensió no contributiva, es troben en una situació sociofamiliar que requereix un ajut econòmic puntual per cobrir les seves necessitats bàsiques.
No obstant això, l’establiment d’aquesta targeta bàsica ha tingut igualment efectes negatius. D’una banda, en moltes ocasions ha provocat quasi més dificultats que beneficis per a les persones destinatàries, com ara en cas de pèrdua de la targeta, restricció en la compra de determinats articles, dificultat d’ajuts entre el crèdit disponible i l’exhauriment —cosa que genera romanents de crèdit—, entre d’altres. D’altra banda, les despeses aplicades per les entitats financeres per comissions d’emissió de la targeta, de recàrrega, de pèrdua, etc., s’han incrementat progressivament des de l’aprovació del Decret 22/2014.
Per als ciutadans, la fórmula de gestió establerta en el Decret 22/2014 restringia la forma d’ús de la prestació, quan el que es pretén és que sigui un complement de rendes dirigit a atendre les despeses que consideri cada receptor segons les seves necessitats.
Aquestes dificultats, així com...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba