Decret 39/2019, de 17 de maig, sobre la promoció de la dieta mediterrània en els centres educatius i sanitaris de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
L’any 2010, la UNESCO va declarar la dieta mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat i el paper del Govern de les Illes Balears per aconseguir aquesta declaració va ser, juntament amb altres comunitats autònomes, primordial. Des de l’any 2008 el Govern de les Illes Balears va posar en la seva agenda aquest objectiu, va donar suport a tots els estudis previs per aconseguir-ho i va dur a terme diverses accions per promocionar-ne la declaració.
Recollint les paraules de la UNESCO, la dieta mediterrània comprèn un conjunt de coneixements, competències pràctiques, ritus, tradicions i símbols relacionats amb els cultius i les collites agrícoles, la pesca i la cria d’animals, i, també, amb la manera de conservar, transformar, cuinar, compartir i consumir els aliments, respectant els ritmes estacionals, tant de producció com de consum.
La dieta mediterrània és coneguda com un dels patrons dietètics més saludables. Aquesta dieta és una valuosa herència cultural, equilibrada i variada, lligada a la gastronomia popular, basada en productes frescs, de temporada i locals, és a dir, sostenible amb el medi ambient. Ha estat transmesa al llarg de la història de generació en generació i està íntimament lligada a l’estil de vida dels pobles mediterranis. Ha anat evolucionant incorporant nous aliments i tècniques, fruit de la posició estratègica i de la capacitat de mestissatge i d’intercanvi dels pobles que envolten la mar Mediterrània. La dieta mediterrània és un patrimoni cultural, evolutiu, dinàmic i vital.
La dieta mediterrània tradicional es caracteritza per un consum elevat d’hortalisses, llegums, fruita, fruita seca, cereals i arròs, preferentment integrals; l’ús de l’oli d’oliva com a font principal de greix, un consum moderat de peix, marisc, aviram, productes lactis i ous; un consum de petites quantitats de carns vermelles i, si escau, un discret consum de vi en les menjades.
La piràmide nutricional que representa la dieta mediterrània inclou tots els grups d’aliments. Considerar una dieta saludable depèn de la proporció de cada un d’aquests grups i de la freqüència de consum.
L’evidència científica ha posat de manifest que aquest estil de vida és beneficiós per a la salut i el benestar de les persones i que, a més, contribueix al manteniment d’una agricultura i d’una ramaderia sostenibles en la protecció del medi ambient. Malgrat tot això, hi ha diversos factors que contribueixen a abandonar aquest model alimentari en benefici de productes típics de l’estil de vida occidental, aliments i begudes ultraprocessats rics en sal, sucres i greixos saturats, el menjar ràpid, les carns grasses, processades i els seus derivats, i una ingesta baixa de llegums, de derivats integrals dels cereals, de fruita i verdura, que indueixen la població a canviar els hàbits alimentaris saludables per altres no tan sans.
La nutrició correcta s’ha convertit en una preocupació creixent de les autoritats sanitàries per l’evolució ascendent de la prevalença de l’obesitat, que constitueix en si mateixa una malaltia i un factor de risc per a altres malalties igual de greus o més, com ara les cardiovasculars, la diabetis i el càncer.
Fruit de l’observació de la realitat del comportament social, es considera extremadament important introduir principis que ajudin les persones i les comunitats a incrementar el control sobre els determinants de salut i d’aquesta manera millorar-la.
L’article 43 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut i encomana als poders públics l’organització i la tutela de la salut pública a través de l’adopció de les mesures preventives que es considerin necessàries.
L’article 149.1.16 de la Constitució espanyola atribueix a l’Estat la competència exclusiva en matèria de bases i coordinació general de la sanitat, i les comunitats autònomes poden assumir competències en sanitat d’acord amb el que estableix l’article 148.1.21.
L’article 6 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, disposa que les actuacions de les administracions públiques sanitàries han d’estar orientades a la promoció de la salut i a promoure l’interès individual, familiar i social per la salut mitjançant l’educació sanitària adequada de la població. També l’article 18 determina que les administracions públiques, a través dels serveis de salut i dels òrgans competents en cada cas, han de dur a terme l’adopció sistemàtica d’accions per a l’educació sanitària com a element primordial per a la millora de la salut individual i comunitària. L’article 18.10 encomana a aquestes administracions el desenvolupament del control sanitari i la prevenció dels riscs per a la salut derivats dels productes alimentaris, incloent-hi la millora de les seves qualitats nutritives.
En l’àmbit autonòmic, l’article 30.48 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de promoció de la salut en tots els àmbits, en el marc de les bases i la coordinació general de la sanitat. D’altra banda, l’article 31.4 de la norma estatutària determina que són competència de la Comunitat Autònoma el desplegament legislatiu i l’execució en matèria de salut i sanitat.
El desplegament normatiu d’aquesta competència s’articula a través de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears. L’article 6 defineix les prestacions en matèria de salut pública com el conjunt d’actuacions dirigides a fomentar, protegir i promoure la salut de les persones en l’esfera individual i col·lectiva, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut. Així mateix, estableix com a prestacions en salut pública, entre d’altres, la promoció d’una alimentació saludable i de l’activitat física en el temps lliure en tots els grups de població, especialment en la infantesa i la joventut, i la prevenció dels factors de risc en aquests àmbits, en línia amb les estratègies nacionals i internacionals per a la nutrició, l’activitat física i la prevenció de l’obesitat.
El 21 de juliol de 2010, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar el Document de consens sobre l’alimentació saludable en els centres educatius, basat en l’evidència científica i en les recomanacions de les institucions internacionals. Aquest Document estableix els criteris nutricionals dels aliments i les begudes perquè es puguin comercialitzar en els espais considerats protegits. Assenyala, així mateix, que, si bé hi ha comunitats autònomes que regulen els menjadors escolars en els aspectes de gestió, organització, condicions sanitàries i funcionament, no regulen aspectes nutricionals del menjar que s’hi ofereix que afavoririen l’adopció d’hàbits alimentaris saludables entre els escolars que perdurarien al llarg de la seva vida i aspectes educatius que ajudarien a desenvolupar-los, en coordinació amb la família.
En aquest Document es preveu la pretensió de desenvolupar propostes amb la incorporació de recomanacions nutricionals per als menjars escolars que incloguin freqüències de consum, informació a les famílies, atenció a les necessitats especials i criteris per a una oferta saludable en les màquines expenedores, cantines, quioscs i altres establiments de restauració dels centres educatius. Si bé aquestes recomanacions són molt lloables no tenen el caire normatiu per poder obligar a complir-les.
L’article 1 del Reglament (UE) 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2011, sobre la informació alimentària facilitada als consumidors, estableix els principis generals, els requisits i les responsabilitats que regeixen la informació alimentària i, en particular, l’etiquetatge dels aliments. Així mateix, estableix els mitjans per garantir el dret dels consumidors a la informació, així com els procediments per facilitar la informació alimentària, tenint en compte la necessitat de donar prou flexibilitat per respondre als avenços futurs i als nous requisits d’informació. Tot això, per garantir un nivell alt de protecció als consumidors i de les seves necessitats d’informació.
La Comunitat Autònoma exerceix competències en la defensa del consumidor i usuari segons l’article 30.47 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en el marc de les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general i en el marc de les bases i la coordinació general de la sanitat, en els termes que disposen els articles 38, 131 i els números 11, 13 i 16 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. També té competència exclusiva en la regulació i el foment de les associacions de consumidors i usuaris i en la regulació dels procediments de mediació.
D’altra banda, el 7 de juliol de 2011 va entrar en vigor la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició, que estableix el marc legal bàsic aplicable per a la consecució d’hàbits nutricionals i de vida saludables. L’article 36 de la Llei, en el marc de l’Estratègia de la nutrició, activitat física i prevenció de l’obesitat (NAOS), disposa que el Govern, en coordinació amb les comunitats autònomes, l’Administració local i amb la participació dels operadors econòmics i els agents socials, n’ha d’incrementar el desenvolupament, intensificant el caràcter interdepartamental i intersectorial de l’Estratègia per fomentar una alimentació saludable i promoure la pràctica d’activitat física, amb la finalitat d’invertir la tendència ascendent de la prevalença de l’obesitat i reduir així la morbiditat i mortalitat atribuïbles a les malalties no transmissibles associades.
L’article 40 de la Llei de seguretat alimentària i nutrició disposa que les autoritats competents han de vetlar...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba