Decret 36/2020, de 9 de desembre, pel qual s’aprova el Plec de condicions de la Indicació Geogràfica Protegida Aceite de Ibiza/Oli d’Eivissa i se’n regula el Consell Regulador
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
I
El cultiu de l'olivar i la producció d'oli estan molt vinculats amb la història i la cultura d'Eivissa i han estat determinants en la reputació de l'Oli d'Eivissa. Les referències històriques i les excavacions acrediten activitat oleícola l'any 450 aC. Segons l'arqueòloga Glenda Graziani (2018), en el segle III aC, a Eivissa hi havia 23explotacions agrícoles que produïen entre 30.000 i 60.000litres d'oli.
Al llarg de la història d'Eivissa són nombroses les referències amb relació a la producció i a la importància de l'oli d'Eivissa. En el Llibre del mostassaf d'Eivissa (1398) es descriuen les unitats de mesura de l'oli d'oliva, prova documental de la seva comercialització. Les Reales Ordenanzas de la Universidad de Ibiza (1663) fan referència a la falta d'oli a Eivissa motivada per les exportacions. El 1686 Gaietà Soler prohibí el comerç privat d'oli d'oliva, ja que s'exportava massivament i l'illa es quedava sense oli.
Una prova més de la importància oleícola de l'illa d'Eivissa és el nombre de trulls antics. L'any 2003 es va dur a terme un inventari en el qual es van catalogar 211 antics trulls; les inscripcions en els elements de les premses han permès acreditar-ne l'antiguitat. Així, una de les premses més antigues és de l'any 1607.
El vincle d'Eivissa i l'oli es reflecteix també en un lèxic propi i diferenciat, inventariat per Garrido (2005) a L'oli a les Pitiüses, una tradició mil·lenària, que s'ha mantingut fins avui. D'aquesta manera, esmenta el trull (‘tafona'), els cofins (‘esportins'), la jàssena (‘biga de fusta'), etc.
L'oli d'Eivissa conté característiques diferencials i d'elevada reputació. Les característiques diferencials de l'oli d'Eivissa són atribuïbles al medi geogràfic de producció (condicions geoclimàtiques diferenciades) i al factor humà. Els sòls calcaris i el nombre d'hores d'insolació afavoreixen un contingut alt en components aromàtics. L'altitud escassa de les plantacions, algunes de les quals a nivell de la mar, potencia el contingut en polifenols. L'estiu calorós i assolellat, amb manca de precipitacions, determina que l'estrès hídric de l'olivera afavoreixi un contingut elevat en polifenols i un increment dels atributs d'amargor i picantor. La recol·lecció en verd d'olives escassament pigmentades determina característiques diferencials en l'oli d'Eivissa. Això influeix en l'aroma afruitada verda, en el contingut de polifenols.
El vincle històric i les característiques diferencials han determinat una reputació elevada de l'oli d'Eivissa, acreditada documentalment des de fa més de 200 anys. D'aquesta manera, a l'obra Descripciones de las Islas Pithiusas y Baleares, José Vargas (1787) esmenta: «La cosecha actual de Iviza es […] el aceite por su calidad se hace precioso entre los buenos de España: y por su abundancia debería ser un ramo de comercio de la Isla». A les Reales Ordinacions de la isla y real fuerza de Iviza (1751) es qualifica l'oli d'Eivissa de preciosísimo i es compara amb els millors: «[…] conviene ser el aceite de España el mejor, y que solo el de Ibiza le hace pareja». Aquesta reputació històrica ha seguit immutable amb el pas dels segles i actualment, més que mai, l'oli d'Eivissa és un oli apreciat pels consumidors, experts, cuiners i restauradors.
II
L'interès dels productors d'oli per mantenir les plantacions i el seu producte els ha portat a sol·licitar una figura de protecció de les incloses en la legislació comunitària. D'aquesta manera, l'any 2018 l'Agrupació de Defensa Vegetal i Sanitària del Olivar d'Eivissa va sol·licitar que, d'acord amb el Reglament (CE) 1151/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de novembre de 2012, sobre els règims de qualitat dels productes agrícoles i alimentaris, es tramitàs davant la Comissió de la Unió Europea l'aprovació de la Indicació Geogràfica Protegida Aceite de Ibiza/Oli d'Eivissa.
L'expedient de la Indicació Geogràfica Protegida Aceite de Ibiza/Oli d'Eivissa va ser tramès a la Comissió Europea el 27 de maig de 2019 i aquesta li va assignar el número de referència PGI-ES 02459.
L'article 9 del Reglament (CE) 1151/2012 permet que els estats membres puguin atorgar una protecció nacional transitòria una vegada la Comissió Europea els assigni el corresponent número de referència i fins que aquesta hi adopti una decisió favorable, per la qual cosa la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el 23 de juliol de 2019, va dictar una resolució per la qual concedia la protecció nacional transitòria a la Indicació Geogràfica Protegida Aceite de Ibiza/Oli d'Eivissa, que va ser publicada en el BOIB de 27 de juliol de 2019 i, a la vegada, en el BOE d'11 de setembre de 2019.
Segons estableix l'article 4 del Decret 49/2004, de 28 de maig, de règim jurídic i econòmic dels consells reguladors i altres ens de gestió i de control de denominació de qualitat, les agrupacions de productors o transformadors de productes agrícoles o alimentaris i, en casos excepcionals, una persona física o jurídica, podran sol·licitar al conseller competent en matèria d'agricultura del Govern de les Illes Balears el reconeixement i la reglamentació d'una denominació de qualitat que inclourà, necessàriament, el consell regulador o ens assimilat encarregat de la gestió i, si escau, del control d'aquesta. Així mateix, aquesta norma preveu que a l'entrada en vigor del decret pel qual es reconeix la denominació de qualitat i s'aprova el reglament rector del consell regulador o ens assimilat determinarà el naixement del consell regulador o ens assimilat encarregat de la gestió de la denominació de qualitat i, si escau, del control, que gaudirà, a partir d'aquest moment, de personalitat jurídica pròpia.
III
En l'àmbit autonòmic, l'article 30.43 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix que la Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en matèria de denominacions d'origen i altres indicacions de procedència relatives als productes de la Comunitat Autònoma, títol competencial que legitima l'aprovació d'aquesta norma atès el que estableix l'article 58.1 de l'Estatut.
L'article 132 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears regula les denominacions de qualitat diferenciada i inclou les indicacions geogràfiques protegides. En aquest sentit, estableix que han de tenir un “reglament o plec de condicions” i la disposició final quarta autoritza el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els consells insulars, en els àmbits competencials respectius, per dictar les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament i l'execució de la Llei.
En tot cas, l'article 2.2.k) de la Llei 8/99, de 12 d'abril, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'agricultura, ramaderia, pesca i artesania, estableix que entre les funcions del Consell Insular d'Eivissa hi ha les actuacions relacionades amb els consells reguladors; per tant, correspon al Consell Insular d'Eivissa la tutela administrativa del Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d'Eivissa.
També cal esmentar la Llei 1/1999, de 17 de març, que regula l'Estatut dels productors i industrials agroalimentaris de les Illes Balears, que té com a objecte garantir la lleialtat de les transaccions comercials agroalimentàries i la protecció dels drets i els interessos legítims dels productors agraris i dels industrials agroalimentaris en el territori de les Illes Balears.
D'acord amb l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma és l'instrument adequat per aprovar el Plec de condicions i el Reglament del Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d'Eivissa; de proporcionalitat, atès que aquest Decret protegeix amb la Indicació Geogràfica Protegida Aceite de Ibiza/Oli d'Eivissa els olis que reuneixin les característiques i les condicions del Plec de condicions; de seguretat jurídica, atès que es tracta d'una norma que s'insereix amb caràcter estable en el marc normatiu autonòmic; de transparència, en relació amb el qual s'ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d'elaboració de la norma, i, finalment, d'eficiència, atès que la iniciativa normativa no implica càrregues administratives innecessàries o accessòries.
Finalment, s'ha de fer esment al Decret 21/2019, de 2 d'agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 9/2019, de 2 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es determina la composició del Govern i s'estableix l'estructura de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. D'acord amb l'article 2.10.a) del Decret 21/2019, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació exerceix les competències en matèria de denominacions d'origen.
Per tot...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba