Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE núm. 295, de 10 de desembre), modifica l’article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE núm. 106, de 4 de maig), per definir el currículum com la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament-aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments. El currículum està integrat pels objectius de cada ensenyament i etapa educativa; les competències, o capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos; els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències; la metodologia didàctica, que comprèn tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització de la tasca dels docents; els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables, i els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa. En l’educació secundària obligatòria els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries i àmbits.
Segons el nou article 6 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, introduït per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, correspon al Govern de l’Estat, entre altres, el disseny del currículum bàsic en relació amb els objectius, competències, continguts, estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables i criteris d’avaluació, que garanteixi el caràcter oficial i la validesa a tot l’Estat de les titulacions a què es refereix aquesta Llei orgànica. En l’article 27 s’estableix que el Govern ha de definir les condicions bàsiques per establir els requisits dels programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment des del segon curs de l’educació secundària obligatòria, en els quals s’ha de fer servir una metodologia específica a través d’una organització de continguts, d’activitats pràctiques i, si escau, de matèries diferent de l’establerta amb caràcter general, amb la finalitat que els alumnes puguin cursar el quart curs per la via ordinària i obtenguin el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
L’educació secundària obligatòria ha de possibilitar que tots els alumnes accedeixin als elements bàsics de la cultura i adquireixin les competències necessàries que tota persona necessita per realitzar-se i desenvolupar-se personalment.
L’aprenentatge basat en competències es caracteritza per la transversalitat, el dinamisme i el caràcter integral. El procés d’ensenyament-aprenentatge competencial s’ha d’abordar des de totes les àrees de coneixement i des de les diverses instàncies que conformen la comunitat educativa, tant en els àmbits formals com en els no formals i informals.
Aquest procés d’ensenyament-aprenentatge en les diferents àrees, lògicament, està condicionat per l’edat i les característiques de cada un dels alumnes, però ha d’atendre especialment els aprenentatges imprescindibles per seguir construint esquemes de coneixement en les etapes següents. Les habilitats, les capacitats, les destreses, les actituds i els continguts que assoleixin, fins i tot partint de l’entorn més proper, no seran complets, per tant, si no s’insereixen en el seu context, sobretot en el cas de les assignatures humanístiques i socials. Les idees sobre els entorns naturals, socials i culturals de la nostra comunitat, de l’Estat espanyol i d’Europa com a contextos principals, han d’estar presents en totes les assignatures. El reconeixement i l’estima de les característiques, la cultura i la llengua de la nostra comunitat, des del respecte, el reconeixement i l’interès per les característiques, les cultures i les llengües d’altres indrets, són pilars culturals l’assumpció dels quals és el principal instrument d’integració social i d’adquisició de valors compartits.
L’aprenentatge per competències afavoreix els mateixos processos d’aprenentatge i la motivació per aprendre, a causa de la forta interrelació entre els components: el coneixement de base conceptual no s’aprèn al marge de l’ús, del saber fer; tampoc s’adquireix un coneixement procedimental en absència d’un coneixement de base conceptual que permeti donar sentit a l’acció que es duu a terme.
L’etapa de l’educació secundària obligatòria té un valor propi i no sols la funció de preparar els alumnes per accedir a etapes posteriors. Això sí, requereix un lligam fort amb el nivell anterior de l’educació primària, ja que completa el període obligatori de l’ensenyament i té un caràcter terminal pel que fa a la formació general i comuna dels ciutadans que no optin pels ensenyaments postobligatoris. Per aquest motiu, no podem oblidar, en cap moment, el caràcter propedèutic que també té aquesta etapa com a base imprescindible de formació per continuar els estudis, ja sigui la formació professional o el batxillerat.
El rol del docent és fonamental, ja que ha de ser capaç de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibilitin la resolució de problemes, l’aplicació dels coneixements apresos i la promoció de l’activitat dels estudiants. També és fonamental una acció tutorial adequada, que atengui les característiques personals i del grup.
La revisió curricular ha de tenir molt en compte les noves necessitats d’aprenentatge, que han de proporcionar un coneixement sòlid dels continguts que garanteixi l’efectivitat en l’adquisició de les competències. Les claus d’aquest procés de canvi curricular són afavorir una visió interdisciplinària i, de manera especial, possibilitar més autonomia a la funció docent, de manera que permeti satisfer les exigències d’una personalització més gran de l’educació, tenint en compte el principi d’especialització dels professors.
Aquesta nova configuració curricular suposa un important increment en l’autonomia de les administracions educatives i dels centres, que poden decidir les opcions i les vies en què s’especialitzen i fixar l’oferta d’assignatures dels blocs d’assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica, en el marc de la programació dels ensenyaments que estableixi cada administració educativa. El sistema és més flexible perquè permet ajustar l’oferta formativa i els seus itineraris a la demanda i a la proximitat de facultats o escoles universitàries i altres centres docents, i afavoreix l’especialització dels centres en funció dels itineraris oferts. Les administracions educatives poden confiar als centres la determinació d’horaris i assignatures i els continguts d’aquestes, dins els límits fixats.
La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (BOIB núm. 32 extr., d’1 de març), estableix en l’article 36.2 que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.
Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a les Illes Balears en matèria d’ensenyament no universitari (BOE núm. 14, de 16 de gener), i d’acord amb la disposició final quarta de la Llei orgànica 8/2013, de 8 de desembre, i l’apartat 1 c de l’article 3 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat (BOE núm. 3, de 3 de gener de 2015), el Govern de les Illes Balears pot dictar, en l’àmbit de les seves competències i dins el marc de la regulació i els límits fixats pel Govern de l’Estat, les disposicions que consideri necessàries per complementar el currículum de l’educació secundària obligatòria.
La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (BOIB núm. 15, de 20 de maig) i l’article 7 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 89, de 17 de juliol), en concordança amb els articles 4 i 35 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, reconeixen la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament i oficial en tots els nivells educatius. Aquests textos legals també regulen que les modalitats insulars de la llengua catalana han de ser objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.
La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, estableix que el domini d’una segona o fins i tot d’una tercera llengua estrangera s’ha convertit en una prioritat en l’educació com a conseqüència del procés de globalització en el qual vivim, a més de ser una de les principals carències del nostre sistema educatiu.
Aquesta Llei també incorpora com a novetats, entre altres, el lliurament d’un informe anomenat consell orientador, en què es proposa l’itinerari més adequat per a cada alumne; nous programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment; les opcions d’ensenyaments acadèmics i d’ensenyaments aplicats; una nova matèria de valors ètics com a alternativa a la religió; límits a la promoció en l’educació secundària obligatòria, i una nova avaluació final individualitzada.
Per tot això, a proposta de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, havent consultat el Consell Escolar, d’acord amb el Consell Consultiu i havent-ho...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba