Decret 3/2019, de 25 de gener, de creació del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears i dels comitès d’ètica assistencial dels hospitals públics o privats de les àrees de salut de Menorca, d’Eivissa i Formentera i d’Atenció Primària de Mallorca
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
Núm. 12
26 de gener de 2019
Fascicle 14 - Sec. I. - Pàg. 2675
http://boib.caib.esD.L.: PM 469-1983 - ISSN: 2254-1233
Secció I. Disposicions generals
CONSELL DE GOVERN
605 Decret 3/2019, de 25 de gener, de creació del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears i dels
comitès d’ètica assistencial dels hospitals públics o privats de les àrees de salut de Menorca, d’Eivissa
i Formentera i d’Atenció Primària de Mallorca
L’article 10 del títol I de la Constitució espanyola, dedicat als drets fonamentals, estableix, entre d’altres, que la dignitat de la persona és
fonament de l’ordre públic i de la pau social; l’article 15 reconeix el dret de tothom a la vida i a la integritat física i moral, i l’article 18.1, el
dret a la intimitat personal i familiar. Així mateix, entre els principis rectors de la política social que es regulen en el capítol III del mateix
títol, l’article 43 reconeix el dret a la protecció de la salut.
El contingut d’aquests drets i principis rectors de la política social s’introdueixen a l’Estatut d’autonomia mitjançant la reforma de 2007.
Així, l’article 13.1 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, reconeix que els
ciutadans de les Illes Balears, com a ciutadans espanyols i europeus, són titulars dels drets, deures i llibertats reconeguts en la Constitució, en
l’ordenament de la Unió Europea i en els instruments internacionals de protecció dels drets humans, individuals i col·lectius: en particular, en
la Declaració de drets humans, en els pactes internacionals de drets civils i polítics i de drets econòmics, socials i culturals; en la Convenció
Europea de Drets de l’Home i Llibertats Fonamentals, i en la Carta social europea.
L’article 25 de l’Estatut d’autonomia també garanteix el dret a la prevenció i la protecció de la salut i, per això, disposa que totes les
persones, en relació amb els serveis sanitaris, tenen dret a ser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per
usar-los i sobre els tractaments mèdics i els seus riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a
accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. També
disposa que totes les persones tenen dret a un tractament del dolor adequat i a cures pal·liatives, i a declarar la seva voluntat vital anticipada,
que s’ha de respectar en els termes que estableixi la llei.
L’article 10.1 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, estableix que tots tenen dret al respecte de la seva personalitat, dignitat
humana i intimitat sense que puguin ser discriminats.
L’aprovació de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria
d’informació i documentació clínica, i de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, han suposat un
reforçament de la posició de la persona en el sistema sanitari i la potenciació dels seus drets davant la pràctica clínica. Així, la Llei 41/2002
regula el dret a la informació sanitària, a la intimitat i a l’autonomia de pacients i persones usuàries del sistema sanitari.
En aquesta línia se signà el Conveni europeu relatiu als drets humans i a la biomedicina, signat a Oviedo el 4 d’abril de 1997, i que es va
incorporar al marc jurídic espanyol l’any 2002. En l’articulat d’aquest Conveni es reconeix l’obligació de respectar la integritat de la persona
i els seus drets i llibertats fonamentals respecte de la biologia i la medicina; també estableix expressament la possibilitat que qualsevol
persona expressi la seva voluntat amb anterioritat a una intervenció mèdica per als casos en què no estigui en situació de fer-ho arribat el
moment. A les Illes Balears, aquest reconeixement queda recollit en la Llei 1/2006, de 3 de març, de voluntats anticipades.
L’article 5 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, també reconeix el respecte a la intimitat i a la personalitat, a la dignitat
humana i a ser atès sense cap mena de discriminació, i en els articles 10 i 11 es despleguen els drets a la intimitat i el de confidencialitat,
respectivament.
Els avenços tècnics i científics en ciències de la salut permeten, d’una banda, la intervenció mèdica en els moments crítics entre la vida i la
mort, i, de l’altra, les aplicacions de la tecnologia i la recerca en ciències de la salut poden comportar riscs per al pacient i afectar la dignitat
humana, per la qual cosa l’ètica i la medicina es troben íntimament interconnectades. És per això que, en aquest àmbit, s’aprovà el Decret
27/2011, d’1 d’abril, pel qual es crea el Comitè d’Ètica de la Investigació de les Illes Balears, a fi de garantir el compliment de la normativa
en les avaluacions experimentals de productes, substàncies, medicaments, tècniques diagnòstiques o terapèutiques que s’apliquin en éssers
humans o el seu material biològic.
En conseqüència, l’assistència sanitària actual combina necessàriament la posada en pràctica constant de noves tecnologies juntament amb la
solitud del professional d’afrontar algunes decisions diàries difícils. La necessitat de prevenir la conflictivitat, de donar prioritat a recursos
escassos o evitar actituds purament defensives són, en definitiva, alguns dels reptes als quals s’enfronta el sistema sanitari.
http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2019/12/1026087
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba