DECRET 171/2014, de 23 de desembre, d'aprovació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Territori i Sostenibilitat |
| Rango de Ley | Decret |
La proposta de Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya s’elabora per tal de donar compliment al mandat que estableixen els articles 18, 20 i 21 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre; els articles 40 al 43 del Text refós de la Llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol; els articles 2, 12 i següents del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d’octubre, i els articles 4 i següents del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 907/2007, de 6 de juliol.
Les disposicions esmentades incorporen a l’ordenament estatal i autonòmic la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.
Tots aquests preceptes estableixen el deure de les autoritats competents en cada àmbit d’elaborar i donar compliment a una planificació del cicle de l’aigua amb la finalitat d’assolir els objectius ambientals que estableix l’article 4 de la Directiva 2000/60/CE i que es poden resumir com l’assoliment d’un bon estat de les masses d’aigua. El sistema de planificació que estableix la Directiva el presideix el Pla de gestió de la demarcació hidrogràfica, que integra i aglutina el contingut de la resta d’instruments de la planificació hidrològica, que són el Programa de seguiment i control, el Programa de mesures i els plans i programes de gestió específics. La regulació del contingut del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya és la que figura a l’annex 7 de la Directiva 2000/60/CE, a l’article 13 del Reglament de la planificació hidrològica de Catalunya i a l’article 42 del Text refós de la Llei d’aigües. El Pla de gestió del districte de conca es configura en la vigent normativa sectorial de la Unió Europea, estatal i autonòmica, com l’instrument essencial per assolir els objectius que proclama l’article 19 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.
En concret, el Pla de gestió del districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya, de conformitat amb l’article 13 del Reglament de la planificació hidrològica català, consta d’una diagnosi de la situació i de les principals pressions que incideixen sobre les masses d’aigua del districte de conca, elaborada a partir dels estudis previs i dels resultats obtinguts de l’aplicació de les previsions del Programa de seguiment i control, un resum de l’anàlisi econòmica de l’aigua, un resum de les mesures que conté el Programa de mesures, un registre dels plans i programes de gestió específics, un resum de les mesures d’informació pública i de consulta adoptades, una llista de les autoritats competents i una referència als punts de contacte i dels procediments per obtenir informació sobre això.
El procediment específic d’elaboració i d’aprovació del Pla de gestió del districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya és el que preveu el Reglament de la planificació hidrològica català.
L’article 15.5 d’aquest Reglament de la planificació hidrològica estableix que correspon al Govern l’aprovació mitjançant un decret del Pla de gestió del districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya, en exercici de la competència exclusiva que estableix l’article 117.1.b) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Per tant, en compliment del mandat que estableixen els esmentats articles 18, 20 i 21 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, i 40 al 43 del Text refós de la Llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol;
Vista la sentència del Tribunal Suprem de 4 d’abril de 2014, en relació amb el procediment d’aprovació del Decret 188/2010, de 23 de novembre, d’aprovació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, i atès l’Acord adoptat pel Govern el 22 de juliol de 2014, relatiu a la conservació de tràmits dels procediments d’aprovació de l’esmentat Decret;
Atès l’informe preceptiu i determinant del Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí que preveu l’article 15.4 del Reglament de la planificació hidrològica;
Per tot això, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat, vist/d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i d’acord amb el Govern,
Decreto:
-
S’aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya les determinacions normatives del qual figuren a l’annex 1 d’aquest Decret, sens perjudici de les actuacions que correspongui dur a terme a l’Administració General de l’Estat.
-
El contingut íntegre del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, conformat pels documents que es detallen a l’annex 2, es pot consultar al web del Departament de Territori i Sostenibilitat: http://www.gencat.cat/territori.
Disposició final
Es deixa sense aplicació a Catalunya el Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, aprovat pel Reial decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s’aproven els plans hidrològics de conca.
Barcelona, 23 de desembre de 2014
Artur Mas i Gavarró
President de la Generalitat de Catalunya
Santi Vila i Vicente
Conseller de Territori i Sostenibilitat
Annex 1
Determinacions normatives del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
Capítol 1
Disposicions generals
Objecte
1.1 El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya és l’instrument de la planificació hidrològica que estableix les accions i les mesures necessàries per assolir els objectius de la planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya i concreta per a les diverses masses d’aigua els objectius ambientals que defineixen l’article 92 bis del Text refós de la Llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, i l’article 19 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.
1.2 Aquest Pla es formula de conformitat amb el que estableix el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, així com el Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d’octubre.
Documents que integren el Pla
2.1 El contingut del Pla de gestió és el que estableixen l’article 42 del Text refós de la Llei d’aigües, l’article 13 del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d’octubre, i l’article 4 del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 907/2007, de 6 de juliol.
2.2 En els termes que estableix l’article 24 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, el Pla de gestió es complementa amb els plans i programes següents:
-
Programa de sanejament d’aigües residuals industrials (PSARI), aprovat per l’Acord del Govern d’1 d’agost de 2003, pel que fa als principis bàsics de gestió.
-
Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes de 2005, aprovat per l’Acord del Govern de 20 de juny de 2006.
-
Pla sectorial de cabals de manteniment, aprovat per l’Acord del Govern de 4 de juliol de 2006.
-
Programa d’actuacions per a la gestió dels fangs residuals generats en els processos de depuració d’aigües residuals urbanes de Catalunya, aprovat per l’Acord GOV/165/2010, de 21 de setembre.
-
Altres plans i programes de gestió específics que s’aprovin.
2.3 L’Agència Catalana de l’Aigua pot aprovar normes d’explotació i instruccions tècniques per al correcte assoliment dels objectius de la planificació.
Definicions
Als efectes del present Pla s’entén per:
-
Aigües continentals: totes les aigües estancades o corrents de la superfície del sòl i totes les aigües subterrànies situades cap a terra des de la línia que serveix de base per mesurar l’amplada de les aigües territorials.
-
Aigües costaneres: les aigües superficials situades cap a terra des d’una línia la totalitat de punts de la qual es troba a una distància d’una milla nàutica mar endins des del punt més pròxim de la línia de base que serveix per mesurar l’amplada de les aigües territorials i que s’estenen, si escau, fins al límit exterior de les aigües de transició.
-
Aigües de transició: masses d’aigua superficial properes a la desembocadura dels rius que són parcialment salines com a conseqüència de la seva proximitat a les aigües costaneres, però que reben una notable influència de fluxos d’aigua dolça.
-
Aigües subterrànies: totes les aigües que es troben sota la superfície del sòl a la zona de saturació i en contacte directe amb el sòl o el subsòl.
-
Aigües superficials: aigües continentals i les costaneres associades, excepte les subterrànies.
-
Aqüicultura: conjunt d’activitats i tècniques de cultiu d’espècies aquàtiques.
-
Aqüífer: una o més capes subterrànies de roca o d’altres estrats geològics que tenen la suficient porositat i permeabilitat per permetre ja sigui un flux significatiu d’aigües...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba