DECRET 126/2018, de 26 de juny, pel qual es restableixen les delegacions del Govern de la Generalitat a l'exterior al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Estats Units d'Amèrica, Itàlia, Suïssa i França.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència |
| Rango de Ley | Decret |
-
En data 28 d'octubre de 2017 (BOE núm. 261), es va publicar el Reial decret 945/2017, de 27 d'octubre, pel qual es disposa, en virtut de les mesures autoritzades amb data 27 d'octubre de 2017 pel Ple del Senat respecte de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l'article 155 de la Constitució, l'adopció de diverses mesures respecte de l'organització de la Generalitat de Catalunya i el cessament de diferents alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya.
Entre aquestes mesures, es va incloure la supressió de totes les delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'exterior. Així mateix, la Disposició addicional primera del Reial decret va disposar el cessament dels titulars dels òrgans administratius suprimits.
En compliment d'aquest mandat i seguint les indicacions rebudes per part de l'Administració General de l'Estat, es va procedir al tancament de les delegacions, actuació que va comportar, entre d'altres greuges, l'acomiadament del personal i la rescissió dels contractes d'arrendament, a banda de la interrupció de l'activitat ordinària que duien a terme les delegacions.
-
El mandat derivat de la implantació de l'article 155 de la Constitució espanyola no va tenir present que l'acció de Catalunya en l'exterior ve reconeguda en el mateix Estatut d'autonomia de Catalunya —norma que forma part del marc jurídic vigent—, que regula tant les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea (capítol II, articles 184 a 192) com l'acció exterior de la Generalitat (capítol III, articles 193 a 200).
Tots aquests articles de l'EAC van ser declarats conformes al text constitucional per la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, sentència que va resoldre el recurs d'inconstitucionalitat interposat contra diversos preceptes de l'EAC del 2006.
En concret, l'article 193 de l'EAC ja estableix que la Generalitat ha d'impulsar la projecció de Catalunya a l'exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l'Estat en matèria de relacions internacionals. I l'article 194 EAC indica que la Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l'exterior.
A escala estatal, l'article 12 de la Llei estatal 2/2014, de 25 de març, de l'acció i del servei exterior de l'Estat, també admet la creació per part de les comunitats autònomes d'oficines per a la promoció exterior. D'aquesta manera, moltes comunitats autònomes han procedit a crear i mantenir delegacions ubicades a l'exterior, com a forma per a cooperar i promoure els interessos que els són propis.
-
El mandat derivat de l'article 155 CE també va obviar la doctrina consolidada del Tribunal Constitucional que reconeix que les comunitats autònomes poden dur a terme aquelles activitats amb projecció exterior que siguin necessàries o convenients per a l'exercici de les seves competències, sempre que no envaeixin la competència exclusiva de l'Estat en matèria de relacions internacionals (article 149.1.3 CE), ni pertorbin la direcció de la política exterior que correspon al Govern (article 97 CE).
El TC reconeix, així mateix, l'acció exterior autonòmica fora de la Unió Europea perquè està reconeguda per l'ordenament jurídic i, en concret, pel mateix Estatut d'autonomia de Catalunya, que regula, en dos capítols diferents, tant les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea com l'acció exterior de la Generalitat. Per aquesta raó, la sentència del TC 31/2010, de 28 de juny, no va admetre la impugnació d'aquests articles de l'Estatut i va incidir en el fet que les nocions d'interessos i competències de les comunitats autònomes són dues nocions vinculades i, per tant, hi ha una interrelació entre l'àmbit competencial i els interessos de les comunitats autònomes (FJ 118).
Com a més recents, tant la STC 85/2016, de 28 d'abril, com la 228/2016, de 23 de desembre, resumeixen la doctrina del TC sobre les activitats de les comunitats autònomes amb projecció a l'exterior i l'abast de la competència estatal de l'article 149.1.3 CE. Destaca, d'aquesta doctrina, que el TC nega que la matèria relacions internacionals s'identifiqui amb tot tipus d'activitat amb abast o projecció exterior, ja que, si fos així, es produiria una reordenació del mateix ordre constitucional de distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes.
Per tant, l'acció exterior de les comunitats autònomes i, entre aquestes, la de Catalunya, ha estat avalada pel mateix Tribunal Constitucional, i, en aquest sentit, la Sentència 228/2016, sobre la Llei 16/2014, de 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, ha confirmat aquesta possibilitat, de tal manera que tots els articles d'aquesta llei referits a l'acció exterior han estat declarats conformes al marc constitucional.
En concret, pel que fa a les oficines a l'exterior, la Sentència 165/1994 del TC va considerar conforme a la Constitució l'obertura d'oficines autonòmiques en l'àmbit de la Unió Europea, tot entenent que les funcions que podien dur a terme eren funcions de seguiment, informació i instrumentació de l'exercici de les competències autonòmiques. Fins i tot, el Tribunal va arribar a afirmar que l'existència d'aquestes oficines, en cap cas, no prejutjava el tipus d'activitat a realitzar ni determinava que, forçosament, s'hagués d'incidir en l'exercici de la competència estatal sobre relacions internacionals.
-
L'eliminació de tota activitat de les delegacions del Govern a l'exterior operada arran del mandat del Reial decret 945/2017, de 27 d'octubre, no ha respost als principis i objectius que estableixen el Reial...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba