Decret 12/2019, de 28 de febrer, pel qual es regula la Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
És sabut que la pràctica de l’esport actua com un element de convivència i d’integració social de primer ordre i que serveix com a instrument mitjançant el qual s’educa en valors que, en el futur, influiran en el comportament de les persones de manera positiva. Per això, es considera una prioritat de l’Administració la seva promoció, tant per a menors d’edat com per a persones adultes, de forma individual o en grup, i ja sigui practicat en espais oberts o en instal·lacions esportives.
Altrament, les activitats i les competicions esportives també estan afectades per les situacions i els problemes que són inherents a la societat en general, com són la violència, el racisme, la xenofòbia, la intolerància, l’alcohol, les drogues i altres actituds conflictives, per la qual cosa és important i necessari establir mecanismes de prevenció i control per erradicar o limitar aquests tipus de conductes, que poden incidir en aspectes relacionats amb la seguretat i l’ordre públic.
L’article 30.12 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, reformat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d’esport i lleure.
El Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa, en l’article 2.10 d, que la Direcció General d’Esports i Joventut de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports exerceix la competència, entre d’altres, en matèria de prevenció i control del dopatge esportiu i la violència a l’esport.
L’article 3.1 de la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, disposa que l’activitat física i l’esport són funcions socials que contribueixen al desenvolupament i a la formació integral de les persones i a la millora de la seva qualitat de vida.
L’article 5 indica els objectius i les finalitats de les polítiques esportives de les administracions públiques de les Illes Balears i enumera, entre d’altres, promoure l’esport en tots els àmbits i facilitar els mitjans que permetin practicar-lo, amb la finalitat d’obtenir una millor qualitat de vida i més benestar social, i també un hàbit beneficiós per a la salut, així com vetllar per la seguretat de les instal·lacions i de les activitats esportives que s’hi facin, i prendre les mesures més idònies per a la garantia física i la salut de qui les practica, del públic i de la resta de persones implicades en l’organització de l’activitat esportiva, i per a la cobertura necessària de riscs.
La lletra f de l’article 10.1 del títol II de la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, determina que, en l’exercici de les seves competències, correspon a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears prevenir i controlar el dopatge esportiu i la violència a l’esport, sigui quin sigui l’àmbit de què es tracti, en col·laboració amb les federacions esportives i altres administracions autonòmiques.
D’altra banda, l’article 100 d’aquesta Llei crea la Comissió contra la Violència a l’Esport de les Illes Balears com a òrgan al qual correspon prevenir qualsevol tipus d’acció o manifestació de violència, racisme o xenofòbia, o que la pugui generar, com a conseqüència d’activitats o competicions esportives en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Així mateix, els articles 101 i 102 determinen que les funcions, la composició i el funcionament de la Comissió s’han de determinar reglamentàriament, i la disposició final primera autoritza el Govern de les Illes Balears perquè dicti les disposicions reglamentàries necessàries per desplegar i aplicar aquesta Llei.
L’article 101 de la Llei 14/2006 estableix que les funcions de la Comissió han d’incloure necessàriament la possibilitat d’arbitrar les mesures que tendeixin a impedir l’entrada als espectacles i a les competicions esportius de persones que puguin provocar situacions de violència de tipus individual o col·lectiu en qualsevol de les seves formes, funció que connecta aquest òrgan amb aspectes relacionats amb la seguretat i l’ordre públics i justifica que la seva composició sigui heterogènia i estigui formada per diversos nivells de l’Administració, d’acord amb la distribució de competències existent sobre la matèria.
En aquest sentit, com es desprèn del preàmbul de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, la seguretat pública constitueix una competència difícil de parcel·lar, que no permet delimitacions amb el rigor i la precisió admissibles en altres àmbits, i fa que sigui una matèria compartible per tots els poders públics, si bé amb estatuts i responsabilitats diferenciats.
Així doncs, l’article 149.1 de la Constitució espanyola, en l’apartat 29, inclou la seguretat pública entre les matèries sobre les quals l’Estat té competència exclusiva, sens perjudici que les comunitats autònomes puguin crear policies en la forma que els respectius estatuts estableixin, dins el marc del que disposi una llei orgànica. Els municipis tenen competències en matèria de policia local, promoció de l’esport i instal·lacions esportives, d’acord amb les lletres f i l, respectivament, de l’article 25.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
En l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a més de la competència sobre la matèria esportiva —que correspon a la Direcció General d’Esports i Joventut, com s’ha esmentat abans, segons el Decret 24/2015—, el mateix Decret estableix, en l’article 2.3d, que la Direcció General d’Emergències i Interior de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba