Decret 85/2010, de 25 de juny, pel qual es regula la xarxa pública i concertada d'atenció primerenca en l'àmbit dels serveis socials de les Illes Balears
| Sección | 1.- Disposicions generals |
| Emisor | Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració |
| Rango de Ley | Decret |
Decret 85/2010, de 25 de juny, pel qual es regula la xarxa pública i concertada d'atenció primerenca en l'àmbit dels serveis socials de les Illes Balears Mitjançant el Reial decret 2153/1996, de 27 de setembre, es varen transferir a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears les funcions i els serveis complementaris del sistema de la Seguretat Social (INSERSO).
El Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de discapacitat, assenyala en l'article 7, relatiu a la competència territorial, que els òrgans tècnics de les comunitats autònomes a les quals s'hagin transferit aquestes funcions són competents per dur a terme el reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de discapacitat.
L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears --Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer-- inclou com a competències exclusives de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears les polítiques de protecció i suport a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials i les polítiques d'atenció a persones dependents.
La Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, disposa que les actuacions dels poders públics en matèria de serveis socials persegueixen, entre d'altres, els objectius de promoure l'autonomia personal, familiar i dels grups, prevenir i atendre les situacions de vulnerabilitat de les persones, i detectar, prevenir i atendre les necessitats derivades de la dependència amb l'objectiu de promoure l'autonomia de les persones.
La Llei 4/2009 fa referència a l'organització del sistema públic de serveis socials en forma de xarxa estructurada en serveis socials comunitaris i serveis socials especialitzats.
L'Ordre per la qual s'estableix el procediment que ha de seguir l'Institut Balear d'Afers Socials en la tramitació dels expedients per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de minusvalidesa (BOCAIB núm. 73, de 13 de juny de 2000) disposa quin és l'òrgan competent per valorar i reconèixer el grau de discapacitat, alhora que determina quins són els equips de valoració i les seves funcions i el procediment de valoració i reconeixement del grau.
La Llei 39/2006, de 14 de febrer, de promoció de l'autonomia personal i atenció a la situació de dependència, crea un sistema que configura un dret subjectiu fonamentat en els principis d'universalitat, equitat i accessibilitat per a totes les persones. En aquest nou sistema, s'ha d'entendre l'atenció primerenca per als infants en situació de dependència com una prestació en termes de servei de prevenció de les situacions de dependència i promoció de l'autonomia personal.
L'atenció a la infància és un dels eixos fonamentals de l'acció de govern, i respon a la importància que té el desenvolupament harmònic dels infants per al futur de la nostra societat. Aquesta atenció que es presta des de diferents àmbits, com ara el familiar, el sanitari, l'educatiu, el social i d'altres, ha d'establir mecanismes que assegurin un tractament global, integrat i coordinat.
En el model d'atenció a la infància un dels àmbits que requereix una dedicació especial és el de l'atenció primerenca, entesa com un conjunt d'actuacions urgents de caire preventiu, de detecció, de diagnòstic i d'intervenció terapèutica, de caràcter interdisciplinari, que s'estén des del moment del naixement fins que l'infant compleix sis anys, i inclou, per tant, les etapes perinatal i postnatal i la primera infància.
El Govern de les Illes Balears té la voluntat d'emprendre la iniciativa per tal de planificar i ordenar l'actuació en aquest sector, amb la finalitat d'especificar les cobertures en prevenció, detecció primerenca, diagnòstic i intervenció terapèutica, i establir els òrgans de direcció, participació i assessorament.
Es tracta, per tant, de configurar uns serveis que tenen caràcter universal per als infants fins a sis anys i llurs famílies, en les condicions i d'acord amb el procediment que reglamentàriament s'estableixin.
Un aspecte fonamental és considerar que els serveis d'atenció primerenca s'adrecen a tota la població infantil que presenta trastorns en el desenvolupament o que està en risc de patir-ne, amb independència de quina en sigui la causa.
Això ha de permetre potenciar la coordinació i la cooperació amb els centres i els serveis d'ensenyament i amb la xarxa sanitària per assolir una atenció global a les necessitats de l'infant i la seva família.
Aquest Decret, per tant, s'estructura en dos capítols. El primer inclou quatre seccions que regulen l'objecte del Decret, la naturalesa i el dret d'accés als serveis, el contingut, les persones que hi tenen dret, els recursos i el procediment d'accés; els objectius, les funcions, el personal, els àmbits en què es presten els serveis i les condicions materials que han de complir els establiments; els serveis que configuren la xarxa pública de serveis socials, i, finalment, la coordinació de l'actuació dels agents implicats.
El segon capítol regula els requisits materials i funcionals que han de complir els serveis de desenvolupament infantil i atenció primerenca per aconseguir l'autorització i l'acreditació corresponents. La introducció d'aquest capítol es fonamenta en l'obligació de les administracions públiques d'oferir a la ciutadania uns serveis de qualitat, des d'una xarxa pública que disposi de recursos públics i privats contractats adequats a les necessitats de les persones usuàries.
Entre les facultats que es reserva l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en l'àmbit dels serveis socials hi ha l'ordenació del sistema i, en conseqüència, concedir l'autorització i l'acreditació corresponents.
L'autorització i l'acreditació es basen en el compliment de requisits de qualitat tant de caràcter material com funcional dels serveis. Els requisits materials fan referència a condicions arquitectòniques, ambientals, d'accessibilitat, de qualitat de les instal·lacions, i de protecció i seguretat. Els requisits funcionals fan referència a la cartera de serveis dels recursos, a la seva documentació tècnica i administrativa, a l'ús de protocols d'actuació i a la disposició d'uns recursos humans de qualitat tant pel que fa a ràtios de professionals com a condicions laborals.
Tots aquests requisits s'expressen mitjançant indicadors quantitatius i qualitatius de compliment per a cada un dels àmbits objecte d'autorització o acreditació.
Les normes sobre qualitat dels serveis socials s'apliquen a la iniciativa pública i privada i obliguen les administracions competents, les entitats d'iniciativa privada, els i les professionals i els proveïdors de serveis socials.
En definitiva, la qualitat és l'element clau que impulsa l'autorització i l'acreditació de serveis, i així ho recull la Llei 4/2009, que en l'article 92 prescriu que:
'1. Les administracions públiques han d'impulsar la implantació de sistemes de gestió de la qualitat dels serveis.
'2. La qualitat és un principi rector del sistema de serveis socials i un dret de les persones usuàries. S'ha de basar en les noves modalitats i tècniques prestacionals disponibles per permetre que els serveis socials millorin i s'adaptin d'una manera continuada.
'3. La qualitat de les condicions laborals i socials dels treballadors i de les treballadores dels serveis socials contribueix a definir-ne la qualitat.' La Llei 4/2009 estableix les bases dels règims d'autorització i d'acreditació, els quals són entesos com a dos nivells diferenciats de reconeixement administratiu. L'autorització estableix uns requisits de qualitat mínims que han de complir totes les entitats i els serveis que operin al territori de les Illes Balears, ja siguin de titularitat pública o privada. Per la seva part, l'acreditació duu implícit un major nivell d'exigència en la qualitat dels serveis, cosa que comporta uns requisits superiors als que regula el règim d'autoritzacions. Tots els serveis que formen part de la xarxa pública de serveis socials, ja siguin de titularitat pública o privada, estan obligats a estar acreditats, a més d'autoritzats, segons la Llei.
L'article 80 de la Llei 4/2009 preveu que, per a cada tipus de servei, l'administració pública competent ha d'establir reglamentàriament els requisits mínims per obtenir una autorització administrativa. En tot cas, i segons estableix la Llei, aquesta regulació ha d'incloure les condicions d'edificació, emplaçament i condicionament exigibles a les infraestructures on s'han de prestar els serveis; les condicions materials, de seguretat i d'equipament exigibles als serveis segons la seva naturalesa; els requisits de titulació del personal, i també el nombre mínim, segons el nombre de persones que s'han d'atendre i el grau d'ocupació, i la presentació d'una memòria i un pla d'actuació.
L'article 86 de la Llei esmentada preveu que les condicions exigibles per disposar de l'acreditació administrativa s'han d'establir reglamentàriament, tenint en compte les característiques especials que tenguin els serveis que presten les entitats d'iniciativa social. Els indicadors que s'estableixin han d'incloure, com a mínim, els aspectes següents: un nivell superior als...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba