ORDRE de 4 de desembre de 1989, per la qual es disposa el compliment de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el recurs contenciós administratiu núm. 1130/85.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Economia i Finances |
| Rango de Ley | Ordre |
La Sala 2ª (Secció
F) Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb data 3 de març de 1989, ha dictat Sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 1130/85-F, interposat per Ingeniería y Construcción de Edificios, SA, contra la Resolució del Tribunal Econòmico-administratiu Provincial de Barcelona de 7 de maig de 1985, referent a la quantitat retinguda per la Generalitat de Catalunya en concepte d'impost general sobre el tràfic d'empreses.
La part dispositiva d'aquesta Sentència estableix: "Decidim: "Que estimem el recurs contenciós administratiu número 1130/85, interposat per Ingenieria y Construcción de Edificios, SA, contra la resolució del Tribunal Econòmico-administratiu Provincial de Barcelona de 7 de maig de 1985 (exp. 5772, 5773, 5774, 5775, 5776, 5777, 5778 i 5780) l'acte administratiu del qual declarem que no és conforme a dret i l'anul·lem; declarem, a la vegada, que l'execució de l'obra realitzada per l'empresa actora a què es refereix aquest procés es troba exempta de tributació per l'impost general sobre el tràfic d'empreses, ordenant la devolució a l'actora per la Generalitat de Catalunya o pel Tresor, en el cas que s'hagués ingressat en aquest, la quantitat retinguda, que ascendeix la suma de 925.118 pessetes, més els interessos de demora corresponents, tot això sense fer especial condemna en les costes d'aquest procés".
Atès el que disposen els articles 103 i concordants de la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa;
Vist el que disposa el Decret 254/1989, de 24 d'octubre, pel qual s'encarrega el despatx del Departament d'Economia i Finances, mentre no es procedeixi al nomenament del nou titular, al senyor Macià Alavedra i Moner, conseller d'Indústria i Energia,
Ordeno:
El compliment de l'esmentada Sentència en els seus termes exactes.
Barcelona, 4 de desembre de 1989
Macià Alavedra i Moner Conseller d'Indústria i Energia, encarregat del despatx
TEXT REFÓS dels preceptes de la Llei 6/1986, de 8 de maig, amb les modificacions introduïdes per les lleis de pressupostos i la LLei 18/1987, de 13 de juliol
Títol Preliminar Normes Comunes
Naturalesa, fet imposable Són taxes exigibles per l'Administració de la Generalitat o per les seves entitats autònomes els tributs creats d'acord amb les lleis, el fet imposable dels quals es produeix dins l'àmbit territorial de Catalunya i és constituït per la utilització del domini públic de la Generalitat i pels serveis públics que les dites Administració i entitats presten o per les activitats que f fan , que afecten o beneficien de manera particluar el subjecte passiu, els rendiments dels quals s'ingressen directament al tresor i l'exacció dels quals és estipulada en els pressupostos de la Generalitat i de les seves entitats autònomes.
Supòsits de no subjecció
-1 No tenen la consideració de taxes les tarifes o els preus que exigeix la Generalitat o les seves entitats autònomes per raó de la venda d'impresos i publicacions; la venda d'objectes de record a museus o institucions semblants; el servei de fotocòpies i la prestació de serveis culturals, esportius, de lleure, d'hoteleria, de guarderia, de llars infantils, de residència d'estudis i de drets d'inscripció i matrícula de cursos o cicles de formació que no tene caràcter periòdic. No tenen tampoc aquesta consideració:
-
Les contraprestacions per serveis assistencials prestats per l'Institut Català de la Salut i per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
-
Les percepcions derivades dels assaigs i els treballs realitzats pels laboratoris dependents de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Aquestes tarifes han d'ésser fixades pel Departament del qual aquestes activitats depenen directament o indirecta, d'acord amb el Departament d'Economia i Finances, pel procediment que s'estableix per reglament.
-2 No tenen tampoc la consideració de taxes les tarifes o els preus que han de percebre els organismes autònoms de caràcter comercial, industrial o financer per la prestació de serveis o la venda de béns que constitueixen l'objecte de llur activitat, llevat del cas que els sigui atribuïda expressament aquesta naturalesa.
-3 No tenen en cap cas la consideració de taxes les tarifes o els preus prestats pels ens públics que actuen segons normes de dret privat, ni les tarifes dels serveis públics prestats en règim de concessió administrativa.
Àmbit d'aplicació S'inclouen dins l'àmbit d'aquesta Llei:
-
Les taxes recollides en els títols 1 a l'11.
-
Les que estableixi la Generalitat.
-
Les que l'Estat o les corporacions locals puguin transferir a la Generalitat, d'acord amb allò que disposa l'article 7.2 de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes.
Normes aplicables Les taxes de la Generalitat es regeixen:
-
Per aquesta Llei i per les normes reglamentàries que la desenvolupin.
-
Per les lleis i els reglaments generals en matèria tributària que tenen caràcter supletori. Les taxes que l'Estat o les corporacions locals transfereixen a la Generalitat, d'acord amb allò que estableix l'article 3.c) d'aquesta Llei, continuen regint-se per les mateixes normes que les regulaven abans de la transferència, en tot allò que no s'oposi a aquesta Llei.
Subjectes passius
-1 És subjecte passiu de la taxa, en concepte de contribuent, la persona física o jurídica que utilitza el domini públic, i aquella que és afectadao beneficiada de manera particular pel servei prestat o l'activitat feta, tant si l'actuació administrativa s'inicia d'ofici com a instàncies d'aquella.
-2 La llei pot designar substituts del contribuent si les característiques del fet imposable fan convenient d'implantar aquesta figura.
-3 També es podran definir per llei els supòsits en què altres persones interessades en el procediment o encarregades de gestionar i aplicar la taxa han de respondre subsidiàriament o solidària de l'import d'aquesta.
Creació
-1 Les taxes de la Generalitat s'han de crear per llei, la qual ha de regular la determinació, com a mínim, del fet imposable, del subjecte passiu, de la base, del tipus de gravamen o de la tarifa, de l'acreditament i dels altres elements determninants del deute tributari.
-2 No es poden establir, si no és per llei, exempcions o altres beneficis tributaris.
Modificació La modificació de qualsevol taxa exigible per la Generalitat s'ha de fer per llei del Parlament de Catalunya en tot allò que afecta els elements esmentats en l'article 6.1. La modificació de la resta d'elements es pot fer per decret del Consell Executiu.
La Llei del pressupost de la Generalitat pot modificar les taxes regulades per aquesta Llei.
Límits de la creació i modificació Per a fixar cada una de les taxes per prestació de serveis i realització d'activitats, cal tenir en compte que el rendiment d'aquelles no pot superar llur cost total. La determinació del rendiment de cada taxa ha de tenir en compte les despeses directes i el percentatge de les despeses generals que els sigui imputable. D'acord amb el que s'ha establert a l'article 6.2, les exempcions en cada taxa s'han d'especificar en el seu text articulat. Únicament es poden establir exempcions atenent al principi de capacitat econòmica o qualsevol altre principi, la satisfacció del qual és tutelada constitucionalment o estatutàriament.
Acreditament
-1 En cas que l'exigibilitat de la taxa sigui prèvia a la utilització del domini públic o a la prestació del...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba