Com són els tributs mediambientals
| Autor | Rafael Oliver i Ana María Delgado |
| Páginas | 31-62 |
31
COM SÓN ELS TRIBUTS
MEDIAMBIENTALS
L'existència de tributs mediambientals té lloc en
tots els nivells d'hisenda possibles: des del comunitari,
passant per l'estatal i autonòmic, fins al local. Cal des-
tacar, però, que a Espanya les comunitats autònomes
han tingut un paper molt actiu en fiscalitat mediam-
biental, tant per les limitacions del seu poder tributari
com per les seves necessitats de finançament. A més,
no s'ha d'oblidar que algunes institucions internacio-
nals també s'han preocupat per aquest tema.
Tanmateix, la utilització concreta de les figures
tributàries com a instruments de política mediambi-
ental només serà adequada, des d'un punt de vista jurí-
dic, quan els diferents ens titulars tinguin atribuïdes
les competències materials necessàries, tant des d'un
punt de vista tributari com mediambiental. Per aques-
ta raó cal examinar en cada àmbit d'hisenda si es pre-
senten o no les competències materials esmentades.
32
El protocol de Kyoto i altres
iniciatives internacionals
Des d'algunes institucions internacionals, com
l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupa-
ment Econòmic (OCDE), també es presta una aten-
ció especial a la protecció del medi ambient a través
de figures tributàries, com ho demostren els infor-
mes "La fiscalitat i el medi ambient" de 1994; "Im-
plementation Strategies for Enviromental Taxes" de
1996; i "Environment Taxes and Green Tax Reform"
de 1997.
La majoria dels països de l'OCDE tenen impos-
tos mediambientals en el seus sistemes tributaris. Ara
bé, una anàlisi de la utilització dels tributs mediambi-
entals entre els estats de l'OCDE revela la seva falta
d'homogeneïtzació, tant pel que fa a la seva idoneïtat
com a instrument de protecció del medi ambient com
en relació amb el seu objecte. D'altra banda, posa en
relleu la diferent terminologia utilitzada, ja que me-
sures semblants en països diferents poden definir-se
com a impostos, taxes, exaccions, quotes o obligaci-
ons i no es pretén entrar en discussions semàntiques
sobre les fronteres d'aquests conceptes. Fonamental-
ment, aquests tributs recauen sobre els combustibles,
els vehicles i els residus.
Una altra institució internacional involucrada és
l'Organització de les Nacions Unides (ONU), que, en
33
la II Conferència de Nacions Unides sobre Medi Am-
bient i Desenvolupament Sostenible que va tenir lloc
a Rio de Janeiro el 1992, va culminar amb la Declara-
ció de Rio sobre medi ambient i desenvolupament.
Posteriorment, s'ha de tenir present la Conven-
ció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic de
1992; la Cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro
el 1994; i, en darrer lloc, el 1997, el protocol de Kyoto
a l'esmentada Convenció Marc, signat per la Unió Eu-
ropea el 29 d'abril de 1998. L'objectiu d'aquest proto-
col consisteix a assolir una reducció d'un 5 per cent,
com a mínim, de les emissions de gasos d'efecte hi-
vernacle en l'atmosfera durant el període 2008-2012
respecte de l'any base 1990.
Aquest protocol ha servit per conscienciar so-
bre la conveniència d'utilitzar instruments fiscals per
a la protecció del medi ambient (instruments fiscals ja
existents, per cert, abans de la signatura d'aquest pro-
tocol). D'altra banda, el protocol de Kyoto conté un
sistema de permisos d'emissions comercialitzables de
gasos amb efecte hivernacle a escala planetària per a
la lluita contra el canvi climàtic, com a alternativa als
tributs mediambientals, la qual cosa pot disminuir el
paper que aquests poden desenvolupar.
Els permisos d'emissions de gasos
El mercat europeu de permisos està definit a la
Directiva 2003/87/CE, que el promou en una pri-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba