SAP Lleida 694/2023, 28 de Septiembre de 2023
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Audiencia Provincial de Lérida, seccion 2 (civil) |
| Número de resolución | 694/2023 |
| Fecha | 28 Septiembre 2023 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120208070996
Recurs d'apel·lació 145/2022 B
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Lleida
Procediment d'origen: Procediment ordinari 284/2020
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 2206000012014522
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Concepte: 2206000012014522
Part recurrent / Sol·licitant: Eutimio
Procurador/a: Ana Maria Suils Arcon
Advocat/ada: Josep Maria Domingo Nadal
Part contra la qual s'interposa el recurs: Allianz, Compañía de Seguros y Reaseguros, S.A., Linea Directa Aseguradora Sa
Procurador/a: Paulina Roure Valles, Laia Minguella Barallat
Advocat/ada: Antonia Llobera Rosinach, Alejandro Vazquez Valdovinos
SENTÈNCIA NÚM. 694/2023
President:
Il·lm. Sr. Albert Guilanyà i Foix
Magistrats/des:
Il·lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez
Il·lm. Sr. Joan Cardona Ibáñez
Ponent: Joan Cardona Ibañez
Lleida, 28 de setembre de 2023
ANTECEDENTS DE FET
El 8 de febrer de 2022 es van rebre les actuacions del recurs d'apel·lació interposat per Eutimio contra la Sentència núm. 320/2021, de 18 de novembre, dictada pel Jutjat de Primera Instància 5 de Lleida en el PO 284/2020. S'hi oposen ALLIANZ COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS SA i LÍNEA DIRECTA ASEGURADORA SA.
Rebudes les actuacions s'hi nomenà ponent el magistrat JOAN L. CARDONA IBÁÑEZ, es va celebrar la deliberació i les actuacions van quedar vistes per a sentència.
En la tramitació d'aquest recurs s'han acomplert les prescripcions legals fonamentals.
La decisió de la resolució impugnada és la següent:
Estimo la demanda interpuesta por la representación procesal de ALLIANZ SA contra Don Eutimio y, en consecuencia, CONDENO a la parte demandada a pagar a la parte actora la cantidad de treinta y dos mil doscientos ochenta y dos euros con trece céntimos (32.282,13 euros), más los intereses legales correspondientes a contar desde la reclamación judicial.
Todo ello con expresa condena en costas de la parte demandada.
Estimo la demanda interpuesta por la representación procesal de LÍNEA DIRECTA ASEGURADORA SA contra Don Eutimio y, en consecuencia, CONDENO a la parte demandada a pagar a la parte actora la cantidad de cuarenta y cinco mil quinientos sesenta y un euros con cuarenta y un céntimos (45.561,41 euros) más los intereses legales correspondientes a contar desde la reclamación judicial.
Todo ello con expresa condena en costas de la parte demandada.
FONAMENTS DE DRET
RESUM DE LES ACTUACIONS PRACTICADES EN PRIMERA INSTÀNCIA.
L'entitat ALLIANZ va interposar una demanda contra l'ara apel·lant en reclamació de 32.282,13 €, en considerar de responsable de l'incendi ocasionat en l'habitatge del qual era arrendatari i que va causar danys en l'edifici propietat de la comunitat de propietaris a la qual assegurava.
El demandat s'hi va oposar al·legant la seva falta de responsabilitat en la causació de l'incendi, doncs no era l'únic ocupant de l'immoble, que estava arrendat a sis persones, a més que el dia del sinistre es trobava treballant en una altra localitat i l'incendi es va produir a causa de la manipulació d'una estufa per part d'un altre dels ocupants de l'immoble, per cas fortuït i no pas per negligència.
Posteriorment, l'actora ALLIANZ va sol·licitar l'acumulació a l'ordinari 284/2020 de l'ordinari 548/2020 que se seguia pels mateixos fets entre el demandat i l'asseguradora LÍNIA DIRECTA, acumulació que es va admetre.
En aquell procediment LÍNIA DIRECTA reclamava al demandat la quantitat de 46.561, 41 € que havia abonat al propietari del pis en el qual s'havia iniciat l'incendi, a qui assegurava. El demandat s'hi va oposar pels mateixos motius que s'han exposat anteriorment.
La sentència va arribar al pronunciament que s'ha reproduït anteriorment, el qual apel·la el condemnat per dos motius: error en la valoració de la prova respecte a la seva condició com a arrendatari únic i la declaració de negligència, i per aplicació indeguda dels articles 1104, 1561 i 1563 Cc i la doctrina jurisprudencial en matèria d'incendis i teoria del risc. Els motius es resolen separadament en els fonaments jurídics següents.
RESOLUCIÓ SOBRE L'ERROR EN LA VALORACIÓ DE LA PROVA.
Tal com s'ha indicat, el demandat al·lega que el dia de l'incendi, 26 de novembre de 2018, no es trobava en l'habitatge perquè s'havia traslladat a treballar a la localitat de València aquell mateix dia a les 5.00 del matí i no hi va tornar fins a l'1 de desembre. Igualment, que l'habitatge no estava llogat únicament a ell sinó que es va arrendar a un total de sis persones, entre les quals es trobava el senyor Nemesio, que va estar qui va manipular l'estufa que va donar lloc a l'incendi.
Quant a aquesta manipulació, s'indica "la estufa catalítica por lo visto no se encendía y al intentar encenderla tras varios intentos se encendió una bola de fuego que prendió el material cercano a ésta en el dormitorio del señor Nemesio . Siendo que éste no incurrió en falta alguna de diligencia, pues se limitó a efectuar un uso normal y adecuado de la estufa, la cual sufrió un fallo accidental y no siendo previsible que pudiera ocurrir un incendio".
La sentència resol que el fet que l'informe pericial elaborat per l'empresa HEFEST conclogui que l'origen de l'incendi és "accidental" no implica pas que fos fortuït, i que no hi ha prova en les actuacions "que permita afirmar que el actuar del causante del incendio fue diligente y que la estufa se encontraran en buen estado y fuera debidamente manipulada. No puede pasarse por alto que nos encontramos ante un régimen de responsabilidad por riesgo, invirtiéndose las normas de la carga de la prueba". D'això conclou la responsabilitat del senyor Nemesio .
Tot seguit el jutge resol en fonaments jurídics diferents les accions exercitades per les asseguradores, indicant que ALLIANZ exercita l'acció de subrogació derivada de responsabilitat extracontractual, mentre que LÍNIA DIRECTA també n'exercita la de subrogació però derivada de responsabilitat contractual. I per resoldre totes dues accions fixa com a cap primer quina és la doctrina de la responsabilitat en els supòsits d'incendi, la qual recordarem posteriorment.
Quant a l'acció de responsabilitat contractual exercitada per LÍNIA DIRECTA, el jutge conclou que la responsabilitat del demandat arrenca del que s'estableix en l' article 1563 Cc espanyol, que determina que "l'arrendatari és responsable del deteriorament o pèrdua que tingués la cosa arrendada, tret que provi haver-se ocasionat sense culpa seva", de manera similar al que estableix l' article 21 Lau, per la qual cosa s'estableix una presumpció iuris tantum que correspon desvirtuar a l'arrendatari. I també sobre la base de l'article 1564, que estableix que "l'arrendatari és responsable del deteriorament causat per les persones de casa seva", persones que en aquest cas indica el jutge eren "inquilins no arrendataris", i indica que malgrat és cert que en el contracte es permetia expressament que en l'habitatge residissin fins a quatre persones més cap dels altres no era arrendatari. I a més recorda que l'arrendador va afirmar en la vista que desconeixia quines persones hi vivien i, "cosa que es más importante", que quan van signar el contracte es va parlar que la intenció del demandat era ocupar l'habitatge amb la seva dona i, en el futur, amb els seus fills. També fa referència el jutge al fet que el demandat va indicar en el judici que l'arrendador havia manifestat en l'atestat de la Guàrdia Urbana que l'habitatge hi havia "inquilins" en plural, però conclou que inquilins no equival pas a arrendataris, que l'arrendador tampoc no va confirmar que aquestes fossin les seves paraules, i que va aclarir que desconeixia quanta gent vivia en l'habitatge però que el contracte era molt clar al respecte.
Pel que fa a l'acció de responsabilitat extracontractual exercitada per ALLIANZ, el jutge conclou que segons la jurisprudència és aplicable al cas la teoria del risc i la inversió de la càrrega de la prova, de manera que al perjudicat correspon acreditar l'existència de l'incendi i que es va produir "en l'àmbit d'operativitat del demandat", mentre que correspon a la persona "que hi té el control del bé generador" acreditar que es va originar per cas fortuït o per agents externs. Igualment, que la falta de determinació de la causa concreta d'incendi no implica automàticament l'existència d'un cas fortuït, i que no pot exonerar-se de responsabilitat al suposat causant del sinistre pel simple fet que no s'hagi acreditat una causa concreta d'incendi i sempre que el perjudicat hagi complert amb les càrregues de la prova indicades anteriorment.
En el recurs d'apel·lació es torna a insistir que en l'atestat consta el propietari va manifestar que "el pis el tenia llogat tot i que en aquell moment no ha pogut precisar el nom de les persones inquilines" i "que segons les persones ocupants de l'habitatge i identificades més amunt, en aquest pis hi viurien 6 persones". D'aquesta manifestació l'apel·lant conclou que "es dedueix inequívocament" que l'habitatge estava arrendat a sis persones i no únicament al demandat.
A més, sosté que les actores no han practicat cap prova per acreditar la seva condició d'arrendatari únic, ja que no es va aportar ni el contracte de lloguer ni un sol rebut de pagament, i únicament hi consta incorporat en una de les pericials, i de manera gairebé il·legible, "un suposat contracte de temporada de l'any 2014" celebrat quatre anys abans de l'incendi i que al seu judici no pot servir per considerar que dels sis inquilins únicament ostentava la condició d'arrendatari el demandat.
Plantejat així...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba