SAP Barcelona 556/2023, 13 de Junio de 2023
| Ponente | JOAN FRANCESC URIA MARTINEZ |
| ECLI | ECLI:ES:APB:2023:8147 |
| Número de Recurso | 89/2021 |
| Procedimiento | Procedimiento abreviado |
| Número de Resolución | 556/2023 |
| Fecha de Resolución | 13 de Junio de 2023 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle procediment abreujat núm. 89/2021
Referència de procedència:
JUTJAT INSTRUCCIÓ 33 BARCELONA
Diligències Previes núm. 541/2018
SENTÈNCIA NÚM. 556/2023
Magistrats:
Joan Francesc Uría Martínez
Juli Solaz Ponsirenas
Javier Ruiz Pérez
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, en Procediment Abreujat núm. 89/2021, procedent del Jutjat d'Instrucció núm. 33 de Barcelona, dimanant de les Diligències Previes núm. 541/2018 per delicte d'apropiació indeguda contra Jose Enrique, major d'edat, amb DNI nº NUM000, i amb domicili a Badalona (Barcelona), al Carrer DIRECCION000, NUM001 .
Han estat parts l'acusat Jose Enrique, representat per Ignacio López Chocarro i assistit del lletrat David Sans Acuña, l'acusació particular de Corber Intercontinental S.L.U., representada per Noel Mas-Baga Munne i assistida de la lletrada Lidia Perez Saez, i el Ministeri fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.
Barcelona, tretze de juny de dos mil vint-i-tres.
Antecedents de fet
A fase intermèdia d'aquesta causa, instruïda pel Jutjat d'instrucció núm. 33 de Barcelona amb el núm. 541/2018 de diligències prèvies, el Ministeri fiscal formulà acusació contra Jose Enrique, com a autor responsable d'un delicte continuat d'apropiació indeguda dels articles 253.1, en relació amb els articles 249, 250.1.5é i 2, i 74 del Codi penal (Cp), o alternativament d'un delicte continuat d'administració deslleial, de l' article 252.1, en relació amb els articles 249, 250.1.5é i 2, i 74 Cp, amb la concurrència de la circumstància atenuant de reparació del dany, de l' article 21.5a Cp, interessant la imposició al mateix de les penes de 4 anys de presó, accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, i multa de 12 mesos, a raó de 15 euros de quota diària i amb la responsabilitat personal subsidiària de l' article 53 Cp.
També demanà el Ministeri fiscal la condemna de l'acusat al pagament de les costes i a indemnitzar la mercantil Corber en 1.493.579,31 €.
En tràmit de qualificació provisional, l'acusadora particular Corber Intercontinental, S.L. formulà la mateixa acusació que el Ministeri fiscal, però sense circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal i demanant que la pena privativa de llibertat fos de 5 anys i la quota diària de multa de 20 euros, que la condemna en costes inclogui les de l'acusació particular, i que la indemnització es fixés en un total de
1.573.275,7 €.
La defensa de l'acusat, en llur qualificació provisional manifestà disconformitat amb les acusacions, considerant els fets no constitutius d'infracció penal o subsidiàriament constitutius d'un delicte continuat d'administració deslleial de l' article 252, en relació amb l' article 74 Cp, o un delicte continuat d'apropiació indeguda de l' article 253, en relació amb l' article 74 Cp, amb la concurrència de les circumstàncies atenuant molt qualificada de reparació del dany, de l' article 21.5a, en relació amb l' article 66.1.2a, i atenuant analògica de ludopatia o joc patològic, de l' article 21.7a Cp, demanant, com a pretensions subsidiàries a la de lliure absolució, la condemna a les penes d'1 any i 6 mesos de presó, accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, i multa de 3 mesos, a raó de 5 euros de quota diària, i a indemnitzar Corber Intercontinental, S.L. en la quantitat que es determini en execució de sentència.
Al judici oral, desprès de la pràctica de la prova i en tràmit de conclusions, les parts modificaren parcialment les seves en el sentit següent: a) el Ministeri fiscal afegí la concurrència de la circumstància atenuant analògica d'addicció al joc, de l' article 21.7a, en relació amb l' article 21.2a Cp; b) l'acusació particular fixà la indemnització reclamada en 1.548.050'6 €; i c) la defensa introduí la circumstància atenuant de dilacions indegudes, de l' article 21.6a Cp, i introduí, com a penes alternatives a les demanades subsidiàriament a la pretensió absolutòria, les de 2 anys de presó i multa de 6 mesos amb quota diària de 5 €.
Fets provats
Jose Enrique (d'ara endavant Jose Enrique ), major d'edat i sense antecedents penals, des de l'any 1996 treballava a una empresa que, desprès de varis canvis de nom, s'anomenà Corber Intercontinental, S.L.U. (d'ara endavant Corber), essent home de confiança del principal soci de l'entitat, Arsenio .
A la feina, les funcions que desenvolupava Jose Enrique eren administratives i comptables, tenint accés als comptes bancaris de la societat, amb possibilitat d'operar en ells, controlar els moviments d'ingressos i despeses, i realitzar transferències de diners.
Aprofitant aquella confiança i aquestes funcions, Jose Enrique, entre els anys 2013 a 2018, realitzà nombroses transferències de diners des del compte núm. NUM002 del què era titular Corber a l'entitat bancària La Caixa, que no tenien res a veure amb l'activitat empresarial de la titular del compte, fent Jose Enrique seves el gruix de les quantitats transferides per destinar-les a jocs d'atzar, als que era addicte.
Així, sense coneixement de ningú, Jose Enrique realitzà un total de 960 transferències, no enregistrades comptablement, al compte bancari núm. NUM003, del qual era ell el titular, per un import total de 1.686.394,31 € (14 transferències el 2004, per import de 10.600 €; 353 transferències el 2015, per import de 318.810 €; 245 transferències el 2016, per import de 487.676,78 €; 306 transferències el 2017, per import de 764.337,66 €; i 42 transferències el 2018, per import de 104.969,87 €). Al mateix compte, però fent servir conceptes com " traspaso de caja " o similars per justificar la sortida de diners, Jose Enrique feu 82 transferències l'any 2013, per import de 34.945 €, i 266 transferències l'any 2014, per import de 145.352,42 €.
L'any 2018 Jose Enrique efectuà 18 transferències, per un total de 33.066,84 €, des del compte de Corber al compte núm. NUM004, de l'entitat Cajamar, i del qual ell era titular; i altres tres transferències, per import de
3.593,18 €, al seu compte núm. NUM005, a l'entitat BBVA.
Jose Enrique també feu seus 5.933,90 €, import d'una transferència des del compte de Corber al compte núm. NUM006, de l'entitat Banc Pastor, que gestionava.
Jose Enrique retornà a Corber, abans d'incoar-se procediment penal, 322.805,51 €, i un cop iniciat el procediment penal consignà davant el Jutjat d'instrucció 95.225,18 €.
En el procediment penal es dictà diligència d'ordenació el 18 de novembre de 2019 disposant passar la causa a la jutgessa d'instrucció per resoldre un recurs de reforma, que es resolgué per interlocutòria de de 17 de març de 2020. El 21 de setembre de 2020 es dictà providència admeten a tràmit recurs d'apel·lació, i la següent resolució del Jutjat no es produí fins una diligència d'ordenació de 19 de maig de 2021.
Fonaments de dret
Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte d'apropiació indeguda dels articles 253.1, en relació amb els articles 249, 1r apartat, i 250.2 Cp, del qual és autor l'acusat, en qui concorren les circumstàncies atenuants de reparació del dany i analògica de ludopatia, 5a i 7a, aquesta en relació a la 2a, de l' article 21 Cp, respectivament.
La discrepància entre les parts no rau tant en l'existència de prova que suporti el càrrec, quan al judici de tipicitat dels fets imputats i en gran mesura admesos per l'acusat, encara que només declarés a preguntes del seu defensor, intentant justificar la relació entre els diners detrets a l'empresa i la ludopatia que patia, de manera que els diners obtinguts subreptíciament anaren a parar, en la seva major part, a apostes en els jocs d'atzar als que era addicte (als pèrits, especialistes en psiquiatria i psicologia, que el reconegueren i emeteren dictamen al plenari, l'acusat xifrà en 1.900.000 € els dubtes contrets al joc), així com la seva voluntat reparadora del mal econòmic fet a l'empresa.
Si a això afegim el testimoniatge de Victorio, sobre la total confiança que al seu difunt pare ( Arsenio ) li mereixia l'acusat i l'autonomia amb que aquest exercia les seves funcions administratives i comptables a l'empresa, al punt de ser l'únic, juntament amb Arsenio, en tenir les claus per operar als comptes bancaris, i afegim també la prova pericial comptable practicada, sobre sortides irregulars de diners del compte de Corber, que acredita la dinàmica de les operacions dutes per l'acusat i els imports que aquest feu seus, cap dubte pot cabre sobre que l'acusat es conduí com ací es declara provat, com a mínim en el que constitueix el nucli central de l'actuació.
La defensa considera que els fets imputats (i acreditats) no son constitutius d'infracció penal, i no perquè no realitzin el tipus penal, tot i que no realitzen el d'administració deslleial, com alternativament han qualificat les acusacions, ja que l'acusat no estava autoritzat a administrar Corber, ni el seu patrimoni, com requeriria el tipus del delicte d'administració deslleial, sinó que era simple empleat d'aquesta mercantil, amb funcions administratives i comptables, essent que les facultats d'administració les ostentava Arsenio, del qual aquell era home de confiança.
La defensa considera que els fets no son constitutius d'infracció penal senzillament perquè, com es llegeix a la conclusió primera del seu escrit de qualificació, va haver " una dejación de funciones de los responsables de la mercantil querellante al no haber dotado a la compañía de los mecanismos de control y supervisión hoy indispensables para poder operar en cualquier sector de actividad que se precie, habiendo quebrado con ello de modo flagrante con sus...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba