SAP Lleida 423/2023, 5 de Junio de 2023
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Audiencia Provincial de Lérida, seccion 2 (civil) |
| Número de resolución | 423/2023 |
| Fecha | 05 Junio 2023 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120188134328
Recurs d'apel·lació 589/2021 C
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Lleida
Procediment d'origen: Procediment ordinari 1017/2018
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 2206000012058921
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Concepte: 2206000012058921
Part recurrent / Sol·licitant: Teodoro, Prudencio
Procurador/a: Natalia Puigdemasa Domenech, Ana Maria Suils Arcon
Advocat/ada: Esther Sancho Cepero, Xavier Segura Minguella
Part contra la qual s'interposa el recurs: TTI FINANCE, SARL
Procurador/a: Jordi Daura Ramon
Advocat/ada: Carlos Alberto Muñoz Linde
SENTÈNCIA NÚM. 423/2023
President:
Il.lm. Sr. Albert Guilanyà i Foix
Magistrats:
Il.lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez
Il.lmo. Sr. Joan Cardona Ibáñez
Ponent: Joan Cardona Ibañez
Lleida, 5 de juny de 2023
ANTECEDENTS DE FET
L'11 de juny de 2021 es van rebre aquestes actuacions dels recursos d'apel·lació interposats pels senyors Prudencio i Teodoro contra la Sentència número 72/2021, d'11 de març, dictada pel Jutjat de Primera Instància 3 de Lleida en el PO 1017/2018. És part apel·lada ITT FINANCE SARL, qui s'hi oposa.
Rebudes les actuacions s'hi va nomenar ponent el magistrat JOAN L. CARDONA IBÁÑEZ, es va celebrar la deliberació i les actuacions van quedar vistes per a la seva resolució.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals fonamentals.
La decisió de la sentència que s'impugna és la següent:
Estimo la demanda interpuesta por el /la PROCURADOR/A SR/A. Daura en representación de TTI FINANCE SARL y asistidas en calidad de LETRADO/A por el/la Sr/a. Muñoz contra Prudencio representado por el/ la PROCURADOR/A SR/A. Puigdemasa y asistido/a por el/la LETRADO/A SR/A Segura y contra Teodoro representado por el/la procurador/a Sr/a Suils y asistido por el/la letrado/a Sr/a Sancho y por ello,
CONDENO SOLIDARIAMENTE a Prudencio y a Teodoro a pagar a TTI FINANCE SARL la cantidad de 12.141,43 euros más el interés legal desde la fecha de la demanda.
CONDENO a los demandados a pagar las costas procesales causadas.
FONAMENTS DE DRET
RESUM DE LES ACTUACIONS PRACTICADES EN PRIMERA INSTÀNCIA.
L'actora va interposar una demanda reclamant als demandats 17.205 7,80 € per l'incompliment del contracte d'arrendament financer concertat per l'entitat BANSABADELL FINCOM SFC SA amb el senyor Prudencio com a arrendatari i el senyor Teodoro com a fiador solidari. L'actora havia adquirit de l'arrendador financer el dret de crèdit en virtut de la compravenda que indica.
En la seva contestació, el senyor Prudencio va acceptar l'existència del contracte i la cessió del crèdit però es mostrava disconforme amb el resultat de la liquidació practicada per l'actora doncs sostenia que havia abonat quanties que no s'incloïen i que "serán debidamente acreditadas, por no disponer en este momento de soporte documental, en el momento procesal oportuno".
Quant al senyor Teodoro, va plantejar la nul·litat de la clàusula de fiançament solidari que el vinculava contractualment i també la de venciment anticipat (tot i que va manifestar desconèixer, perquè res no indicava l'actora, si s'hi havia exercitat per l'arrendador originari), va negar eficàcia probatòria a la certificació unilateral en la qual l'actora quantifica la quantia reclamada, va al·legar que no se li havia notificat la cessió del crèdit i va excepcionar la prescripció de l'acció de reclamació sobre la base de l' article 121-21.a del Codi civil de Catalunya .
La sentència estimà íntegrament la demanda en considerar que s'havia incomplert el contracte en la manera al·legada per l'actora, i a més va desestimar l'excepció de nul·litat de la clàusula de fiançament, la de falta de notificació de la cessió del crèdit i la de prescripció.
Els dos demandats apel·len la sentència, amb l'oposició de l'actora
RESOLUCIÓ DEL RECURS DEL SENYOR Prudencio .
En el recurs s'indica que en l'oposició al monitori previ a l'ordinari el demandat ja havia posat de manifest la falta de justificació de la quantia del saldo deutor, pel fet que només recollia la indicació dels 12.141, 34 € en concepte de principal i interessos, per la qual cosa entén que "hagués estat lògic i més encara atesa la facilitat probatòria per part de l'entitat" acompanyar amb la seva demanda un certificat que distingís la part que corresponia a principal o a interessos i quines són les quotes que efectivament es reclamaven i que van donar lloc al venciment anticipat, cosa que no va fer doncs es va limitar a indicar que designava a efectes probatoris els arxius de l'entitat cedent del crèdit. Insisteix que després de la informació sol·licitada al cedent del crèdit es va poder comprovar que l'actora ja disposava del quadre d'amortització en presentar la demanda, per la qual cosa acaba sol·licitant que " sean aplicadas las consecuencias de la falta de presentación inicial del
artículo 269 LEC por entender que, a pesar que la demandada señalo su depósito, disponía de los mismos en el momento de presentar la demanda".
Plantejat així el recurs, el primer a dir és que la part no indica si impugna la sentència per error en la valoració de la prova i en què consisteix aquest error, doncs es limita a sol·licitar que "siguin aplicades les conseqüències de la falta de presentació inicial" d'aquell document, això és, que el que sembla plantejar-se és la falta d'acreditació i concreció del deute. De ser aquest el motiu d'apel·lació, no podem entrar a resoldre'l perquè constitueix un fet nou que el recurrent no plantejà en primera instància ja que en la seva contestació a la demanda es va limitar a indicar que havia abonat quanties que no apareixien en la liquidació i que acreditaria en el moment processal oportú, cosa que no va fer tal com recull la sentència d'instància en el seu fonament jurídic quart, fonament que no es discuteix per error en la valoració de la prova.
En relació a aquesta qüestió, en la nostra Sentència núm. 788/2022 vam dir això següent:
Estamos ante una cuestión nueva, que, al no haber sido traída a colación en la instancia, no ha podido ser examinada por la resolución recurrida, ni desde luego contradicha y sometida a prueba contradictoria por la parte contraria, que frente a las alegaciones ahora novedosas se encuentra indefensa. Como recuerda la STS de 31 de diciembre de 1999, la doctrina jurisprudencial viene declarando que los Tribunales deben atenerse a las cuestiones de hecho y de derecho que las partes les hayan sometido, las cuales acotan los problemas litigiosos y han de ser fijadas en los escritos de alegaciones, que son rectores del proceso.
Así lo exigen los principios de rogación ( SSTS 15 de diciembre de 1984, 4 de julio de 1986, 14 de mayo de 1987
, 18 de mayo y 20 de septiembre de 1996, 11 de junio de 1997 ) y de contradicción ( SSTS 30 de enero de 1990 y 15 de abril de 1991 ), por lo que el fallo ha de adecuarse a las pretensiones y planteamientos de las partes de conformidad con la regla "iudex iudicare debet secundum allegata et probata partitum" ( SSTS 19 de octubre de 1981 y 28 de abril de 1990, sin que quepa modificar los términos de la demanda (prohibición de la "mutatio libelli", STS 26 de diciembre de 1997, ni cambiar el objeto del pleito en segunda instancia ("pendente apellatione nihil innovetur", SSTS 19 de julio de 1989, 21 de abril de 1992 y 9 de junio de 1997 .
La alteración de los términos objetivos del proceso genera una mutación de la "causa petendi" de conformidad con la doctrina jurisprudencial que veda resolver planteamientos no efectuados, sin que quepa objetar la aplicación del principio "iura novit curia", cuyos márgenes no permiten la mutación del objeto del proceso o la extralimitación de la causa de pedir, ni en definitiva autoriza ( STS 25 de mayo de 1995 ) la resolución de problemas distintos de los propiamente controvertidos.
Per tant, escau desestimar el recurs.
RESOLUCIÓ DEL RECURS DEL SENYOR Teodoro .
En el seu recurs únicament impugna els pronunciaments desestimatoris de l'excepció de prescripció i de nul·litat de la clàusula de fiançament, per la qual cosa la resta dels motius d'oposició que va plantejar en la contestació han adquirit fermesa. Resoldrem únicament el primer motiu, doncs ha de dur a l'estimació del recurs.
En la contestació a la demanda es pretenia l'aplicació de l'argumentació de la SAP Barcelona núm. 50/2020, i del termini de tres anys de prescripció que l' article 121-21.a Ccc preveu per a "les pretensions relatives a pagaments periòdics que s'hagin de fer per anys o terminis més breus".
Quant al dia a quo per al còmput de prescripció, aquesta sentència estableix que ha de ser des de la data que vencia cadascun dels pagaments periòdics, és a dir, cadascuna de les rendes mensuals. I a continuació indicava que la manera en què l'actora pretenia determinar el deute reclamable impedia determinar aquest còmput, perquè no permet comprovar quines van ser les rendes concretes impagades ni les seves dates, i tampoc si es va exercitar la facultat de venciment anticipat ni en quina data es va fer. Sosté que aquesta indefinició no pot perjudicar el demandat i més tenint en compte que el contracte es va formalitzar el 4 de setembre de 2007, que finalitzava el 5 d'agost de 2012 i que el demandat no va rebre la primera reclamació fins el 3 de juny de 2018, de manera que entre la signatura del contracte i la primera reclamació havien transcorregut 11 anys i havia transcorregut amb escreix el termini de prescripció de tres anys.
Subsidiàriament,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba