STSJ Cataluña 2748/2023, 3 de Mayo de 2023
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala social |
| Número de resolución | 2748/2023 |
| Fecha | 03 Mayo 2023 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2021 - 8014154
AR
Recurs de Suplicació: 6200/2022
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LM. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA
IL·LM. SR. JAUME GONZALEZ CALVET
Barcelona, 3 de maig de 2023
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2748/2023
En el recurs de suplicació interposat per Nieves a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 22 de febrer de 2022 dictada en el procediment núm. 279/2021, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Jaume Gonzalez Calvet.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de febrer de 2022, que contenia la decisió següent:
Que desestimando la demanda interpuesta por Nieves contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver y absuelvo a la demandada de las pretensiones efectuadas en su contra.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"PRIMERO.- Nieves, cuyos datos personales obran en autos, solicitó ser declarada en situación de incapacidad permanente derivada de enfermedad común, petición que le fue denegada por el INSS en resolución de fecha 09/11/2020 " Por no alcanzar, las lesiones que padece, un grado suficiente de disminución de su capacidad laboral, para ser constitutivas de una incapacidad permanente, según lo dispuesto en el artículo 194 de la Ley
General de la Seguridad Social, aprobada por Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre (BOE 31/10/15), en relación con el artículo 193.1 de la misma disposición.
Frente a dicha resolución la actora interpuso la correspondiente reclamación previa que le fue desestimada por resolución de 11/02/2021.
La profesión habitual de la actora era vendedora ONCE, si bien se encuentra en desempleo por despido objetivo desde 04/12/2020.
Según informe de la SGAM de 21/10/2020 presenta el siguiente diagnóstico y limitaciones funcionales: "Insomnio no orgánico. T. adaptativo."
En caso de estimarse la demanda la base reguladora es de 2496,94 euros mensuales y la fecha de efectos el 21/10/2020 en caso de incapacidad permanente absoluta, y de 2496,94 euros con complemento de 1483,52 euros en el caso de gran invalidez."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i no va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència dictada a la instància s'alça la beneficiària demandant interposant recurs de suplicació, que estintola en quatre motius, els dos primers formulats a l'empara de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, mitjançant els quals sol·licita la implementació del relat fàctic de la resolució recorreguda mitjançant l'addició de dos nous ordinals fàctics. Els dos darrers motius de recurs es formulen a l'empara de l'apartat c) del mateix art. 193, formulant-se censura jurídica per la presumpta infracció de diferents preceptes legals i de jurisprudència que s'esmenten. El recurs conclou sol·licitant la revocació de la sentència d'instància, l'estimació de la demanda origen de les actuacions i el reconeixement de la gran invalidesa. El recurs interposat no ha estat objecte d'impugnació per part de l'Entitat gestora demandada.
En els dos primers motius de recurs es sol·licita, a l'empara de l' art. 193, b) LRJS, l'addició a la sentència recorreguda de dos nous fets provats. Concretament, es proposa afegir al relat fàctic el fet provat 4t amb el següent tenor literal:
CUARTO BIS.- La actora padece una patología visual que hace que en la actualidad la actora presenta una agudeza visual inferior a 0,1 [0,05] en ambos ojos, tal y como se desprende de sendos informes de la Dra. Ariadna de fechas 20 de julio y 30 de noviembre de 2021, respectivamente (folios 71 y 70).
Según informe oftalmológico del Dr. Belarmino, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, emitido en fecha 17 de septiembre de 2021 (folio 72), la agudeza visual de la actora es movimiento de manos.
Y según dictamen pericial aportado por la parte demandada (folios 99 y 100), emitido en fecha 2 de febrero de 2022 por el Dr. Borja y el Dr. Camilo, la agudeza visual es percepción luminosa bilarteral.
En el segon motiu de suplicació, la part recurrent sol·licita afegir al relat fàctic de la sentència d'instància un altre fet provat, que numera com Tercer Bis, amb el següent redactat: TERCERO BIS.- La actora inició su vida laboral en fecha 1 de julio de 1988, prestando servicios para ONCE (Vida Laboral, folios 78 y 79).
Según Curso clínico del Servicio de Oftalmología del Hospital de Sant Pau (folios 47, 54 y 76), en fecha 5 de junio de 1998, la actora tenía una agudeza visual de 1/10 en ambos ojos.
Abans d'entrar a examinar les dues concretes addicions fàctiques que es proposen, cal recordar que per a que sigui viable la modificació dels fets provats és necessari la concurrència dels següents requisits: 1) Cal indicar concretament el fet provat que es vol modificar i ha de proposar quin és el redactat alternatiu que proposa i quina supressió sol·licita. 2) El recurrent ha d'indicar amb claredat i precisió el concret document o perícia -indicant el foli de les actuacions- en què fonamenta la seva petició . 3) És imprescindible que la revisió proposada sigui transcendent per a la decisió del litigi . La modificació d'errors materials, aritmètics o de transcripció s'han de substanciar per la via de l'aclariment ex art. 214 LEC o 267 LOPJ. 4) A més, la modificació proposada ha de ser a partir d'un error evident del iudex a quo, que s'ha de deduir directament de la prova invocada, sense necessitat d'interpretacions, hipòtesis, conjectures ni deduccions, més o menys lògiques, atès que el tribunal ad quem no pot fer una nova valoració de la prova que ja ha sospesat el jutge d'instància. 5) Pel que fa a les afirmacions fàctiques predeterminants o la inclusió de conceptes jurídics en el relat fàctic, s'acostumen a considerar-se com defectes processals no transcendents, llevat que produeixin indefensió. 6) No és possible la revisió de fets provats en base a la prova negativa, és a dir, no es pot atendre una petició revisora basada en l'al·legació d'inexistència de prova. 7) Es pot incorporar en el relat fàctic que es vol modificar fets conformes,
o sigui, aquells sobre els que les parts han mantingut una absoluta conformitat, encara que no existeixi prova documental o pericial al respecte.
La revisió fàctica que es proposa ha de tenir acollida favorable perquè reuneix els requisits necessaris per a la seva estimació. Certament, la revisió pretesa fa concreció de la modificació que es postula, formulant-se el redactat alternatiu; es tracta de fets rellevants que poden decantar el sentit del fallo; venen directament avalats pel contingut literal de la prova documental invocada, la qual es concreta i es cita, esmentant-se els folis que acullen aquesta prova. A més, també cal dir que també sembla que la jutjadora d'instància considera aquests fets acreditats al esmentar-los en el fonament jurídic segon, en què al·ludeix a l'agudesa visual que tenia la treballadora a l'inici de la seva vida laboral a l'ingressar a l'ONCE i l'agudesa visual que: ...en la actualidad esa pérdida es del 100% al tener una agudeza visual inferior a 0,05 en ambos ojos. Conseqüentment, el relat fàctic de la sentència d'instància ha d'implementar-se amb els dos nous ordinals fàctics que han estat reproduïts literalment i amb cursiva en els paràgrafs precedents.
En el tercer motiu de recurs es denuncia la infracció de preceptes legals. Concretament, es sosté que la sentència recorreguda vulnera l' art. 193.1 LGSS. La part recurrent considera que s'ha infringit aquest precepte perquè per a pronunciar-se sobre el grau d'incapacitat permanent, la magistrada a quo no ha tingut en compte les patologies i seqüeles que presentava la treballadora en el moment en què es va tramitar la seva sol·licitud. A tal efecte invoca doctrina jurisprudencial ( STS, 4ª, de 28 de novembre de 2006, rec. 4126/2005) que sosté que: ...No cabe duda que la situación que ha de tenerse en cuenta, a los efectos de la declaración de incapacidad permanente, es la que el trabajador presenta en el momento en que se inicia el expediente de invalidez. I en el cas que s'examina, la jutjadora d'instància únicament ha tingut en compte, igual que va fer l'SGAM a l'hora de valorar la patologia de la beneficiària, aquelles dolences que van donar lloc a una incapacitat temporal en data 14-11-18.
A partir del modificat relat de fets provats, queda acreditat que si bé la beneficiària demandant presentava en el moment en què es va incorporar a la vida laboral el 1998 unes reduccions anatòmiques i funcionals incapacitants -com és l'agudesa visual als dos ulls de 0,1-, no és menys cert que durant tots aquests anys de vinculació a l'ONCE la seva capacitat visual ha minvat perceptiblement, passant a l'actualitat a una A.V. de 0,05 als dos ulls, limitació visual que la jurisprudència laboral qualificava de ceguesa. Doncs bé, d'acord amb el que estableix el paràgraf segon de l'art. 193.1 LGSS, s'haurà de tenir en compte que: Las reducciones anatómicas o funcionales existentes en la fecha de la afiliación del interesado en la Seguridad Social no impedirán la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba