SAP Girona 176/2023, 28 de Abril de 2023
| Ponente | VICTOR CORREAS SITJES |
| ECLI | ECLI:ES:APGI:2023:1204 |
| Número de Recurso | 14/2019 |
| Procedimiento | Sumario |
| Número de Resolución | 176/2023 |
| Fecha de Resolución | 28 de Abril de 2023 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 4ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ QUARTA (PENAL)
GIRONA
Rotlle de sumari núm. 14-2019
Procediment sumari núm. 1-2019
Jutjat d'Instrucció núm. 7 de Figueres
SENTÈNCIA NÚM. 176/2023
Magistrats:
Sr. VÍCTOR CORREAS SITJES
Sra. MERCEDES ALCÁZAR NAVARRO
Sr. DANIEL VARONA GÓMEZ
Girona, 28 d'abril de 2023
Hem vist en judici oral i públic el rotlle de sumari núm. 14-2019, que dimana del procediment sumari núm. 1-2019 incoat pel Jutjat d'Instrucció núm. 7 de Figueres per un delicte d'agressió sexual amb penetració de l' article 179 del Codi penal contra el Sr. Simón, representat per la procuradora dels tribunals la Sra. ROSA LLUM FERNÁNDEZ FELIU i defensat pel lletrat el Sr. ANIOL GELI, en què ha estat part acusadora el Ministeri Fiscal i la Sra. Trinidad, representada pel procurador dels tribunals la Sr. JOAN MARIA JANER MIRALLES i assistida pel lletrat el Sr. BENET SALELLAS VILAR. Ha estat ponent el magistrat el Sr. VÍCTOR CORREAS SITJES.
Antecedents de fet
Aquestes actuacions es van incoar d'acord per denúncia presentada per la Sra. Trinidad davant el Jutjat de guàrdia de Girona el dia 30 d'agost de 2018.
El Ministeri Fiscal en les seves conclusions definitives va qualificar els fets com a constitutius d'un delicte de violació dels articles 178 i 179 del Codi penal, amb la concurrència de la circumstància agreujant de parentesc. L'acusació particular va sostenir la mateixa qualificació jurídica.
La defensa de l'acusat en les seves conclusions definitives va sol·licitar la lliure absolució de Sr. Simón, amb tots els pronunciaments favorables.
Fets provats
De la prova practicada ha quedat acreditat que Sr. Simón, major d'edat, nascut a França amb carta d'identitat francesa número NUM000 i sense antecedents penals, pels volts de les dues del migdia del dia
10 de maig del 2018, va tornar a l'apartament del carrer DIRECCION000 número NUM001, d'Empuriabrava, propietat del seu pare, després de passejar el gos. Quan va arribar, el Sr. Simón es va asseure al sofà al costat de la Sra. Trinidad, que s'havia quedat a l'apartament, la va estirar sobre el sofà i amb la voluntat de satisfer els seus desitjos sexuals li va posar la mà a la vagina i li va introduir els dits, malgrat que aquesta manifestava que no volia mantenir relacions sexuals amb ell.
Tot seguit, i malgrat la Sra. Trinidad seguia manifestant que no volia mantenir relacions sexuals amb ell, el Sr. Simón li va aixecar la camisa de dormir i la bata, es va situar a sobre d'ella al sofà, li va estirar els braços enlaire a la vegada que li agafava els canells amb força amb la ma esquerra per immobilitzar-la i poder abaixar-se la cremallera dels pantalons. Acte seguit i fent força amb les seves cames per tal que la Sra. Trinidad no tanqués les cuixes, va aconseguir penetrar-la vaginalment en contra de la seva voluntat. No ha quedat acreditat que la Sra. Trinidad patís lesions físiques.
Com a conseqüència d'aquests fets, la Sra. Trinidad pateix afectació psicològica amb ansietat, depressió i un trastorn per estrès posttraumàtic, per la que encara rep tractament psicològic a l'actualitat.
Fonaments de dret
-
La prova practicada a l'acte del judici va consistir en la declaració de l'acusat el Sr. Simón, la declaració testifical de la denunciant la Sra. Trinidad, la declaració testifical de la Sra. Cecilia, la testifical- pericial del Dr. Apolonio, la pericial del psicòleg de l'Equip Tècnic d'Assessorament Penal amb número d'identificació professional número NUM002 i la pericial les metgesses forenses Dra. Diana, de la Dra. Edurne i de la Dra. Elvira . Pel que fa a la prova documental es va donar per reproduïda.
-
A l'inici de l'acte de la vista es van resoldre les qüestions prèvies plantejades per les parts relatives a la pràctica de diligències de prova i sobre l'excepció de cosa jutjada plantejada pel lletrat de la defensa. Sobre aquesta última qüestió prèvia, la Sala va acordar la seva desestimació atesa la seva extemporaneïtat, atès que es tracta d'una qüestió de previ pronunciament ( art. 666.2ª de la LeCrim), que ha de ser plantejada en el termini de tres dies des de la recepció de les actuacions per a qualificar ( art. 667 de la LeCrim). Més enllà de la referida extemporaneïtat, si bé li consta a la Sala l'existència d'unes diligències policials a França a les que es va prendre declaració a les parts, la realitat és que no consta, ni tan sols indiciàriament, l'existència d'un procediment judicial ni que en aquest s'hagi dictat una resolució ferma respecte al fons. La manca de prova sobre l'existència d'un procediment judicial a França, que d'existir seria conegut per la defensa per la seva condició d'investigat i hagués acreditat sense cap mena de dubte, unida a la irrenunciable jurisdicció d'aquest tribunal per l'enjudiciament d'uns fets comesos a la localitat d'Empuriabrava, va conduir a la desestimació de la qüestió plantejada.
-
Com és habitual en els procediments de caràcter contradictori, a l'acte de judici s'han confrontat dues tesis fàctiques. Tanmateix, no existeix discrepància en que pels volts de les dues del migdia del dia 10 de maig del 2018, l'acusat va tornar a l'apartament del carrer DIRECCION000 número NUM001, d'Empuriabrava, després de passejar el gos i que quan va arribar, el Sr. Simón es va asseure al sofà al costat de la Sra. Trinidad, li va posar la mà a la vagina i li va introduir els dits. Tampoc discrepen les parts respecte de que posteriorment el Sr. Simón va estirar la Sra. Trinidad sobre el sofà i que es va estirar a sobre d'aquesta, penetrant-la vaginalment. Més enllà dels extrems referits anteriorment els relats de les parts són radicalment diferents.
-
El nucli de la discrepància entre els relats de les parts radica en l'existència o no de consentiment per mantenir relacions sexuals per part de la Sra. Trinidad i, en conseqüència, respecte de la percepció d'aquesta manca de consentiment per part del Sr. Simón . Sobre aquest extrem, el Sr. Simón va manifestar que les relacions sexuals amb la denunciant van ser consentides. Per la seva banda, la Sra. Trinidad, va declarar que no va prestar el seu consentiment en cap moment, que va verbalitzar clarament la seva manca de consentiment i que l'acusat li va posar els dits a la vagina i la va penetrar vaginalment subjectant-la pels canells i en contra de la seva voluntat.
-
Una primera aproximació al quadre probatori practicat a l'acte de judici ens permet afirmar que ens trobem davant d'un tipus de succés que ocorre en la clandestinitat, en el secretisme, a l'interior d'un apartament en el que es trobaven la denunciant i el denunciat aliens a les mirades de terceres persones, que permetin decantar el convenciment del tribunal cap a alguna de les versions sostingudes per les parts. Tanmateix, és doctrina reiterada del Tribunal Suprem la que la declaració de la víctima pot constituir perfectament prova de càrrec vàlida per enervar la presumpció d'innocència que assisteix a qualsevol acusat, sempre que es donin una sèrie de prevencions per garantir la fiabilitat d'aquest testimoni, evitant així que acusacions sense fonament puguin accedir a la categoria de prova pel mer fet de ser sustentada una determinada tesi per una sola persona.
-
Citem, per la seva transcendència, la recent sentència número 172/2022 de la Sala 2ª del Tribunal Suprem, de 24 de febrer de 2022, de la que ha estat ponent l'Excm. Sr. Julián Sánchez Melgar:
"[...] Esta Sala viene declarando que la situación límite de riesgo para el derecho constitucional de presunción de inocencia se produce cuando la única prueba de cargo la constituye la declaración de la supuesta víctima del delito. El riesgo se hace mayor si tal víctima es precisamente quien inició el proceso, mediante la correspondiente denuncia o querella, haciéndose aún más acentuado si ejerce la acusación, pues en tal caso se constituye en única prueba de la acusación al propio acusador. Basta con formular la acusación y sostenerla personalmente en el juicio, para desplazar aparentemente la carga de la prueba sobre el acusado, obligándole a ser él quien demuestre su inocencia, frente a una prueba de cargo integrada únicamente por la palabra de quien le acusa. Todavía cabe alcanzar un supuesto más extremo, en aquellos casos en que la declaración del acusador no sólo es única prueba de la supuesta autoría del acusado sino también de la propia existencia del delito, del cual no existe acreditación alguna, fuera de las manifestaciones de quien efectúa la acusación; llegándose el grado máximo de indefensión para el acusado cuando la acusación, fundada exclusivamente en la palabra del acusador, es tan imprecisa en su circunstancia o en el tiempo que no hay prácticamente posibilidad alguna de practicar prueba en contrario. Es por ello, por lo que en estos supuestos, el control casacional no puede limitarse a la mera constatación formal de que dicha declaración es hábil para ser valorada como prueba de cargo, sino que va más allá, verificando la racionalidad del proceso de decisión que fundamenta la condena, como también sucede, por ejemplo, en los supuestos de prueba indiciaria.
[...] En consecuencia esta Sala ha señalado reiteradamente que aún cuando, en principio, la declaración de la víctima puede ser hábil para desvirtuar la presunción constitucional de inocencia, atendiendo a que el marco de clandestinidad en que se producen determinados delitos, significadamente contra la libertad sexual, impide en ocasiones disponer de otras pruebas, ha de resaltarse que para fundamentar una sentencia condenatoria en dicha única prueba es necesario que el Tribunal valore expresamente la comprobación de la concurrencia de las siguientes notas o requisitos: 1º) ausencia de incredibilidad subjetiva, derivada de las relaciones acusador/ acusado que pudieran conducir a la deducción de la existencia de un móvil de resentimiento, enemistad, venganza, enfrentamiento, interés o de cualquier índole...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba